Anàvem fins al Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, una vegada més calia donar gràcies pel dons rebuts.
![]()
![]()
Feta la feina ens arribàvem fins al Congost.
![]()
No tenia clar que l’edifici que retratava fos el moli del Verdaguer, malgrat la seva proximitat al llit del riu Congost, i les imatges que trobava a la xarxa :
![]()
https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/hostalets-balenya-moli-verdaguer-subiranas~x52898913
https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/balenya-moli-verdaguer-subiranas~x49509689
No portava les tisores de podar , ni el calçat i la roba adient per moure’n en aquella eclosió de la vegetació que si més no constata que fa MOLTS anys que s’abandonava l’activitat del molí, no identificava cap resta de resclosa i/o bassa, quina existència l’alçada del pont del Verdaguer em feia suposar, i em confirmava el MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL DE BALENYÀ (OSONA) que fa referencia a les rescloses i recs construïts als diferents cursos fluvials del municipi: del molí de Dalt de Vall-Llosera, de l’aqüeducte de Barbat, del molí de Dalt del Verdaguer, del molí de l’Illa i del molí de l’Omet, algunes de les quals són d’origen medieval.
També són destacables l’aqüeducte medieval de Barbat, i els ponts del molí de l’Illa, del molí del Verdaguer. Igualment destacables de l’època medieval son els molins fariners hidràulics que van construir-se al costat dels cursos fluvials de Balenyà. El molí de l’Illa, el molí de Baix del Verdaguer i el molí de l’Omet van ser reformats en època moderna, tot i que el darrer conserva bona part de l’estructura primitiva, a més dels elements característics associats. Finalment, trobem els molins de Vall-llosera i de Dalt del Verdaguer construïts vers el segle XVIII.
http://patrimonicultural.diba.cat/uploads/08017/memoria.pdf
L’abandó de bona part del patrimoni històric, ja per desídia dels propietaris, de les administracions municipals, comarcals, provincials, ..., és la constatació tristíssima de que més enllà de la xerrameca estèril, la república catalana ara per ara, és només un somni.
Li demanava a la Mare de Déu de l’Ajuda que fes arribar a l’Altíssim la meva pregaria, Senyor ; allibera el teu poble !!
Ara que‘la nova normalitat’ us permet sortir de la vostra ‘regió sanitària’, poseu Balenyà i Catalunya a la vostra agenda,
Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19
Déu els passarà comptes.
Feta la feina ens arribàvem fins al Congost.
No tenia clar que l’edifici que retratava fos el moli del Verdaguer, malgrat la seva proximitat al llit del riu Congost, i les imatges que trobava a la xarxa :
https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/hostalets-balenya-moli-verdaguer-subiranas~x52898913
https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/balenya-moli-verdaguer-subiranas~x49509689
No portava les tisores de podar , ni el calçat i la roba adient per moure’n en aquella eclosió de la vegetació que si més no constata que fa MOLTS anys que s’abandonava l’activitat del molí, no identificava cap resta de resclosa i/o bassa, quina existència l’alçada del pont del Verdaguer em feia suposar, i em confirmava el MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL DE BALENYÀ (OSONA) que fa referencia a les rescloses i recs construïts als diferents cursos fluvials del municipi: del molí de Dalt de Vall-Llosera, de l’aqüeducte de Barbat, del molí de Dalt del Verdaguer, del molí de l’Illa i del molí de l’Omet, algunes de les quals són d’origen medieval.
També són destacables l’aqüeducte medieval de Barbat, i els ponts del molí de l’Illa, del molí del Verdaguer. Igualment destacables de l’època medieval son els molins fariners hidràulics que van construir-se al costat dels cursos fluvials de Balenyà. El molí de l’Illa, el molí de Baix del Verdaguer i el molí de l’Omet van ser reformats en època moderna, tot i que el darrer conserva bona part de l’estructura primitiva, a més dels elements característics associats. Finalment, trobem els molins de Vall-llosera i de Dalt del Verdaguer construïts vers el segle XVIII.
http://patrimonicultural.diba.cat/uploads/08017/memoria.pdf
L’abandó de bona part del patrimoni històric, ja per desídia dels propietaris, de les administracions municipals, comarcals, provincials, ..., és la constatació tristíssima de que més enllà de la xerrameca estèril, la república catalana ara per ara, és només un somni.
Li demanava a la Mare de Déu de l’Ajuda que fes arribar a l’Altíssim la meva pregaria, Senyor ; allibera el teu poble !!
Ara que‘la nova normalitat’ us permet sortir de la vostra ‘regió sanitària’, poseu Balenyà i Catalunya a la vostra agenda,
Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han traspassat víctimes de la Covid. 19
Déu els passarà comptes.