Visitàvem Granollers, el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, refèiem una part del recorregut que anys enrere m’havia ensenyat la Rosa Ventura Cutrina, sherpa emèrita de la capital del Vallès Oriental.
El Pere Albert retratava la façana de la casa MIQUEL BLANXART I ESTAPÉ, (Granollers, 1857 – 1916), que va ser l’alcalde de GRANOLLERS en el període [16-02-1903 - 03-08-1905]
![]()
Patrimoni Gencat en fa una descripció quasi telegràfica; explica que l’actual imatge és fruit de la reforma d'un antic edifici, duta a terme per l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951), que dóna a dos carrers i amb una mitgera. Consta de planta baixa i dos pisos.
![]()
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0040845.xml
La casa té almenys ‘dos pares reconeguts’, el primer l’arquitecte Simó Cordomí i Carrera (Olot, segona meitat del segle XIX – Barcelona , 23 de gener de 1937) , autor també de l’edifici de l’Ajuntament de la Ciutat, i el segon – la fitxa tècnica li ho adjudica, l’arquitecte Jeroni Martorell i Tarrats (Barcelona, 1877 - Barcelona, 1951).
La Façana principal de composició simètrica; el balcó és corregut al llarg de les dues façanes. Les finestres del segon pis porten un guardapols molt original, en forma de cercle. A la planta baixa hi ha les típiques finestres modernistes amb traceria de motius vegetals i animals.
En destaca una figura femenina que aguanta la tribuna, obra de l’escultor Josep Maria Barnadas i Mestres (Barcelona, 28 d'abril de 1867 - Alella, Maresme, 1939)
![]()
https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/josep-maria-barnadas-i-mestres
![]()
La façana està decorada amb esgrafiats geomètrics florals de llenguatge modernista.
Els treballs de forja van fer-se a Can Guidons de Granollers (GARCIA PEY, 1990).
Llegíem que en aquesta casa es venia vi i per això els motius de decoració estan relacionats amb aquesta indústria agrícola. Dins la casa hi ha una bodega immensa subterrània que es diu "el Cau" (Informació oral Pere Cornelles). Sembla ser que el cau està fet amb rajola de València i era un lloc de reunions.
Després de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, delicte infamant que els guanyadors batejaven ‘guerra civil’, i la Jerarquia de l’església nacional catòlica com ‘CRUZADA’ , la va comprar el Sr. Ramon Murtra, fabricant.
Avui pertany al grup http://tallerdenpich.es/es/
Ens agradaria aprofundir en la història d’aquesta casa, sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El Pere Albert retratava la façana de la casa MIQUEL BLANXART I ESTAPÉ, (Granollers, 1857 – 1916), que va ser l’alcalde de GRANOLLERS en el període [16-02-1903 - 03-08-1905]
Patrimoni Gencat en fa una descripció quasi telegràfica; explica que l’actual imatge és fruit de la reforma d'un antic edifici, duta a terme per l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951), que dóna a dos carrers i amb una mitgera. Consta de planta baixa i dos pisos.
La casa té almenys ‘dos pares reconeguts’, el primer l’arquitecte Simó Cordomí i Carrera (Olot, segona meitat del segle XIX – Barcelona , 23 de gener de 1937) , autor també de l’edifici de l’Ajuntament de la Ciutat, i el segon – la fitxa tècnica li ho adjudica, l’arquitecte Jeroni Martorell i Tarrats (Barcelona, 1877 - Barcelona, 1951).
La Façana principal de composició simètrica; el balcó és corregut al llarg de les dues façanes. Les finestres del segon pis porten un guardapols molt original, en forma de cercle. A la planta baixa hi ha les típiques finestres modernistes amb traceria de motius vegetals i animals.
En destaca una figura femenina que aguanta la tribuna, obra de l’escultor Josep Maria Barnadas i Mestres (Barcelona, 28 d'abril de 1867 - Alella, Maresme, 1939)
La façana està decorada amb esgrafiats geomètrics florals de llenguatge modernista.
Els treballs de forja van fer-se a Can Guidons de Granollers (GARCIA PEY, 1990).
Llegíem que en aquesta casa es venia vi i per això els motius de decoració estan relacionats amb aquesta indústria agrícola. Dins la casa hi ha una bodega immensa subterrània que es diu "el Cau" (Informació oral Pere Cornelles). Sembla ser que el cau està fet amb rajola de València i era un lloc de reunions.
Després de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, delicte infamant que els guanyadors batejaven ‘guerra civil’, i la Jerarquia de l’església nacional catòlica com ‘CRUZADA’ , la va comprar el Sr. Ramon Murtra, fabricant.
Avui pertany al grup http://tallerdenpich.es/es/
Ens agradaria aprofundir en la història d’aquesta casa, sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com