Tornàvem d’un passeig pel Vallès Oriental el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, ens havíem aturat a Sentmenat perquè poguessin retratar el Castell i la Capella de Sant Jaume, i si és el cas prendre nota dels dies en que es pots visitar.
El Pere Albert Carreño, donava per acabada la feina fotogràfica, i li pregava aturar el vehicle davant de la capella de Santa Caterina
d'Alexandria.
![]()
Encara que la tradició parla d’una imatge ‘trobada’, en els inventari dels béns de la Vescomtessa de Toralla, Emerenciana de Torrellas i de Gassol, esposa del marquès Francesc de Sentmenat i de Perapertussa, consta una imatge de Santa Caterina d'Alexandria, de la que podeu llegir-ne els Goigs.
![]()
Al testament de la marquesa de l'any 1678 figura una disposició en que s’ordena : ‘reservar 1000 liures per fer una capella en lo lloch ahont finch trobada Santa Catahrina, martir i perquè amb la quantitat restant s'oficiés una missa semanena y un aniversari cada dissapte celebradors en la dita capelleta per salut i repós de la mia ànima’.
Passaran 90 anys fins que Joan Antoni de Sentmenat i de Boixadors, posant en ordre el patrimoni familiar , va descobrir el testament de la seva besàvia, i per acomplir la seva voluntat, a l'any 1768 el marquès demana llicència al Bisbat de Barcelona per construir la capella; les obres es van acabar dos anys després.
Al juliol de 1770 el vicari general beneeix la capella i dóna permís per poder oficiar misses.
Al 1855, Joaquim Gassol de Sentmenat i de Villalonga s'exilià a causa dels disturbis polítics de l'època i deixa d'ingressar els fons per a les misses que es deixen de fer.
L’any 1875, es recuperen , en el memorial de la parròquia de 1892, consta però, que quasi no se celebren misses i sembla ser que la capella només s'obria el 25 d'abril, Sant Marc, aprofitant la processó que passava pel davant.
Ja al segle XX tenim notícies que, als anys trenta, la capella s'obria durant la Setmana Santa, pel Corpus i per la festa dels llums del carrer.
Desprès del genocidi contra Catalunya 1936-39, la capella es torna a obrir per Setmana Santa i per Corpus i, des d’ almenys 1950, es celebra la missa dels diumenges.
A mitjans dels anys seixanta, el nacionalcatolicisme comença a perdre pistonada, això és tradueix en la poca assistència de feligresos als oficis religiosos, que acabarà amb el tancament de la capella , que es perllongarà fins a principis de 1981, quan un grup de dones enceten un moviment per a la seva restauració i fan una col·lecta i així, a l'abril del mateix any, s'inaugurà oficialment.
Des de llavors s'oficia una missa cada dissabte i, com observa Jaume Canyameres i Cortàzar (Terrassa, 13 de febrer de 1931 – 29 de gener de 2017) per una curiosa paradoxa de la historia, s'acompleix l'última voluntat d'Emerenciana de Toralla, sense que ho sabés ningú.
El Pere Albert Carreño, donava per acabada la feina fotogràfica, i li pregava aturar el vehicle davant de la capella de Santa Caterina
d'Alexandria.
Encara que la tradició parla d’una imatge ‘trobada’, en els inventari dels béns de la Vescomtessa de Toralla, Emerenciana de Torrellas i de Gassol, esposa del marquès Francesc de Sentmenat i de Perapertussa, consta una imatge de Santa Caterina d'Alexandria, de la que podeu llegir-ne els Goigs.
Al testament de la marquesa de l'any 1678 figura una disposició en que s’ordena : ‘reservar 1000 liures per fer una capella en lo lloch ahont finch trobada Santa Catahrina, martir i perquè amb la quantitat restant s'oficiés una missa semanena y un aniversari cada dissapte celebradors en la dita capelleta per salut i repós de la mia ànima’.
Passaran 90 anys fins que Joan Antoni de Sentmenat i de Boixadors, posant en ordre el patrimoni familiar , va descobrir el testament de la seva besàvia, i per acomplir la seva voluntat, a l'any 1768 el marquès demana llicència al Bisbat de Barcelona per construir la capella; les obres es van acabar dos anys després.
Al juliol de 1770 el vicari general beneeix la capella i dóna permís per poder oficiar misses.
Al 1855, Joaquim Gassol de Sentmenat i de Villalonga s'exilià a causa dels disturbis polítics de l'època i deixa d'ingressar els fons per a les misses que es deixen de fer.
L’any 1875, es recuperen , en el memorial de la parròquia de 1892, consta però, que quasi no se celebren misses i sembla ser que la capella només s'obria el 25 d'abril, Sant Marc, aprofitant la processó que passava pel davant.
Ja al segle XX tenim notícies que, als anys trenta, la capella s'obria durant la Setmana Santa, pel Corpus i per la festa dels llums del carrer.
Desprès del genocidi contra Catalunya 1936-39, la capella es torna a obrir per Setmana Santa i per Corpus i, des d’ almenys 1950, es celebra la missa dels diumenges.
A mitjans dels anys seixanta, el nacionalcatolicisme comença a perdre pistonada, això és tradueix en la poca assistència de feligresos als oficis religiosos, que acabarà amb el tancament de la capella , que es perllongarà fins a principis de 1981, quan un grup de dones enceten un moviment per a la seva restauració i fan una col·lecta i així, a l'abril del mateix any, s'inaugurà oficialment.
Des de llavors s'oficia una missa cada dissabte i, com observa Jaume Canyameres i Cortàzar (Terrassa, 13 de febrer de 1931 – 29 de gener de 2017) per una curiosa paradoxa de la historia, s'acompleix l'última voluntat d'Emerenciana de Toralla, sense que ho sabés ningú.