Ens aturàvem davant la casa de número 28 del carrer del Pi a Sant Pere de Ribes a la comarca del Garraf, el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, el magnífic exemplar de pi blanc que neix al pati de la casa aixecada segon ens explicarien al ensems que l’església de Sant Pau i Sant Pere , pel Joanet ‘paleta’ , dona nom al carrer.
Retratava una majòlica en la que apareix el pi – sense crossa – i en la que del Josep Mestre Planas, actual propietari de la casa, explica amb dolces paraules la seva estimació al singular arbre del seu pati, al pobles on va nàixer, i al país on viu.
Teníem el goig de coincidir amb l’autor amb el que departíem una llarga estona, i que ens explicaria que ja l’any 1898 a l’escriptura del que aleshores només era un pati, consta expressament la presència del pi.
Ens convidava a veure el racó on s’arrela el pi, al costat d’un pou d’aigua , en el que s’adverteix clarament la seva presència.
De la ferida que provocava la ‘deformació’ de l’arbre ens explicava el Josep que s’havia produït en ocasió d’una nevada segon li referia son pare, i del seu personal record en els anys de la seva infantessa, l’espai entre la paret i el pi permetia que ell hi pogués passar.
Acostumo a ser crític amb la ‘qualitat’ de la feina dels documentalistes de la DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA, que com en aquesta cas – també ho fan els meus amics de ‘pobles de Catalunya’ – obvien tota referència a la casa, i es limiten a retratar el pi en la llunyania en un comentari general al carrer.
Demanava a l’Arxiu de Sant Pere de Ribes, la data de naixement i traspàs, i el cognom matern del Joanet ‘ Paleta’ , sembla que conegut com Joan Vidal, i qualificat en algun lloc com a ‘constructor’ , i nom com a mestre d’obres.
Fem una crida en primer lloc als ribetans, que estenem però, a totes les bones persones de Catalunya, i d’arreu del món, perquè ens ajudin en aquesta tasca de recuperar la nostra memòria històrica a l’email coneixercataunya@gmail.com