L'eixample de Badalona cap al mar afavorí la creació d'una nova demarcació parroquial l’any 1868 quan es superaven amb escreix les 10.000 ànimes , ‘la parròquia’ s’instal•lava de forma provisional al convent de la Fraternitat de les monges Clarisses.
La primera pedra d’aquest edifici fou col•locada el 17 d'octubre de 1920, i les obres projectades i dirigides per Joan Amigó i Barriga (Badalona, 1875-1958) foren lentes, sobretot la fonamentació. Els primers elements realitzats foren la capella del Sagrament i el campanar.
Durant els dies foscos que seguien a l’aixecament sediciós dels feixistes contra el Govern de II República , el temple va ser saquejat i incendiat, i destruït tot el seu interior i part de la coberta de la cripta. Les campanes van ser robades; no es va poder salvar cap altar ni cap imatge.
Durant el període bèl•lic - mal dit ‘ de la guerra civil’ per part de la IGLESIA CATOLICA REFORMADA DE ESPAÑA, que beneïa la mort d’un milió de persones, i passejava sota pal•li com un semidéu al sàtrapa, i que avui encara continua buscant la confrontació – l’edifici fou destinat a fàbrica de materials de guerra.
Després de la guerra es reprengué l'obra, que fou consagrada el 13 d'octubre de 1945.
La descripció Técnica ens diu que es tracta d'un extens conjunt d'església i capella independents, amb casa rectoral.
![]()
L'església neogòtica té tres naus força amples (la central de 10 metres ) i capelles, deambulatori i cripta.
L'estructura és de maó i ferro, camuflats a l'interior però visibles a l'exterior. Les formes goticistes simplificades de la façana són accidentals: el projecte hi preveia una major complexitat decorativa. La capella lateral, paral•lela a l'església i a la qual s'accedeix des del campanar - rectangular, de 30 metres i coronat per una agulla de ferro- té una nau coberta de bigues entre arcs diafragma trilobats.
![]()
Retratava la Capella del Santíssim o del Sagrament, situada a la base del campanar de torre de planta rectangular acabat amb merlets, del qual emergeix el campanaret.
La primera pedra d’aquest edifici fou col•locada el 17 d'octubre de 1920, i les obres projectades i dirigides per Joan Amigó i Barriga (Badalona, 1875-1958) foren lentes, sobretot la fonamentació. Els primers elements realitzats foren la capella del Sagrament i el campanar.
Durant els dies foscos que seguien a l’aixecament sediciós dels feixistes contra el Govern de II República , el temple va ser saquejat i incendiat, i destruït tot el seu interior i part de la coberta de la cripta. Les campanes van ser robades; no es va poder salvar cap altar ni cap imatge.
Durant el període bèl•lic - mal dit ‘ de la guerra civil’ per part de la IGLESIA CATOLICA REFORMADA DE ESPAÑA, que beneïa la mort d’un milió de persones, i passejava sota pal•li com un semidéu al sàtrapa, i que avui encara continua buscant la confrontació – l’edifici fou destinat a fàbrica de materials de guerra.
Després de la guerra es reprengué l'obra, que fou consagrada el 13 d'octubre de 1945.
La descripció Técnica ens diu que es tracta d'un extens conjunt d'església i capella independents, amb casa rectoral.
L'església neogòtica té tres naus força amples (la central de 10 metres ) i capelles, deambulatori i cripta.
L'estructura és de maó i ferro, camuflats a l'interior però visibles a l'exterior. Les formes goticistes simplificades de la façana són accidentals: el projecte hi preveia una major complexitat decorativa. La capella lateral, paral•lela a l'església i a la qual s'accedeix des del campanar - rectangular, de 30 metres i coronat per una agulla de ferro- té una nau coberta de bigues entre arcs diafragma trilobats.
Retratava la Capella del Santíssim o del Sagrament, situada a la base del campanar de torre de planta rectangular acabat amb merlets, del qual emergeix el campanaret.