Hi ha força literatura, i en ocasions MOLT contradictòria en relació a aquesta advocació del Crist.
Llegia a https://www.abc.es/espana/castilla-la-mancha/ciudad-real/abcp-cristo-lepanto-201110070000_noticia.html
Es un Cristo de bronce, sobre cruz de ébano, regalado al niño Juan de Austria por su aya, la entrañable esposa de don Luis, doña Magdalena de Ulloa.
la imagen crucificada del Señor, ennegrecida por el fuego en dos antiguos episodios reales: uno, en el que ciertos moriscos de la huerta valenciana le procesionan sacrílegamente, arrojándole después a una hoguera, de donde es rescatado por don Luis Quijada (de la recta alcurnia de Gutierre Quijada, como Don Quijote, y ayo más que honroso de «Jeromín»); otro, en el voraz incendio que asoló su mansión madrileña de la plazoleta de Santa María, de entre cuyos escombros fue extraído, milagrosamente otra vez, por el noble y valeroso miembro de la saga de los Quijada.
Consérvase el famoso crucifijo en la Colegiata de Villagarcía «hablando a los que le contemplan», como asevera uno de sus biógrafos. Una hermosa réplica, talla en madera del siglo XV, puede admirarse en la catedral neogótica de Santa Catalina y Santa Eulalia de la preciosa ciudad Condal.
https://catedralbcn.org/index.php?option=com_content&view=article&id=32&Itemid=85&lang=ca
Existeix una llegenda que diu que aquest Sant Crist estigué present a la batalla de Lepant de l’any 1571, precisament a la nau capitana de Joan d’Àustria, germanastre de Felip II. Aquesta fou una batalla decisiva. I gràcies a ella els turcs no pogueren avançar cap a Europa. Romangueren a les portes del continent cristià, i per això el papa Sant Pius V establí la festa del Roser el 8 d’octubre.
També hi ha una llegenda que diu que el Sant Crist, en plena batalla, va esquivar una bala, i d’aquí vindria la inclinació del seu cos. Altres han dit que es trobava a la bodega de la nau, i que va atansar el seu cos per tapar un gran forat que hagués fet naufragar l’embarcació capitana.
Encara m’explicaven que la imatge havia estat testimoni en un procés civil per trencament de promesa matrimonial. Aquesta historia recordó haverla llegit en relació a una imatge situada en una Creu de Terme.
![]()
És però del tot cert, que la imatge del Sant Crist de Lepant de l’època en que els mobles es lacaven amb colors foscos i/o negres durant la regència de María Cristina de Habsburgo-Lorena o María Cristina de Austria (Groß Seelowitz, 21 de juliol de 18582-Madrid, 6 de febrer de 1929), ha estat testimoni del traspàs del matrimoni Olivé Escarré, i del naixement dels seus quatre fills.
![]()
El Josep Olivé Escarré va néixer el dia 2 de maig de 1926 a la casa paterna del carrer del Calvari, 15 de Sant Llorenç Savall, i lliurava l’ànima al Senyor el dia 6 de maig de 2019 a Castellar del Vallès, el dia 7 es duia a terme la missa funeral de cos present a l’església parroquial de Sant Llorenç Savall, i les seves restes rebien sepultura al Cementiri Municipal.
Llegia a https://www.abc.es/espana/castilla-la-mancha/ciudad-real/abcp-cristo-lepanto-201110070000_noticia.html
Es un Cristo de bronce, sobre cruz de ébano, regalado al niño Juan de Austria por su aya, la entrañable esposa de don Luis, doña Magdalena de Ulloa.
la imagen crucificada del Señor, ennegrecida por el fuego en dos antiguos episodios reales: uno, en el que ciertos moriscos de la huerta valenciana le procesionan sacrílegamente, arrojándole después a una hoguera, de donde es rescatado por don Luis Quijada (de la recta alcurnia de Gutierre Quijada, como Don Quijote, y ayo más que honroso de «Jeromín»); otro, en el voraz incendio que asoló su mansión madrileña de la plazoleta de Santa María, de entre cuyos escombros fue extraído, milagrosamente otra vez, por el noble y valeroso miembro de la saga de los Quijada.
Consérvase el famoso crucifijo en la Colegiata de Villagarcía «hablando a los que le contemplan», como asevera uno de sus biógrafos. Una hermosa réplica, talla en madera del siglo XV, puede admirarse en la catedral neogótica de Santa Catalina y Santa Eulalia de la preciosa ciudad Condal.
https://catedralbcn.org/index.php?option=com_content&view=article&id=32&Itemid=85&lang=ca
Existeix una llegenda que diu que aquest Sant Crist estigué present a la batalla de Lepant de l’any 1571, precisament a la nau capitana de Joan d’Àustria, germanastre de Felip II. Aquesta fou una batalla decisiva. I gràcies a ella els turcs no pogueren avançar cap a Europa. Romangueren a les portes del continent cristià, i per això el papa Sant Pius V establí la festa del Roser el 8 d’octubre.
També hi ha una llegenda que diu que el Sant Crist, en plena batalla, va esquivar una bala, i d’aquí vindria la inclinació del seu cos. Altres han dit que es trobava a la bodega de la nau, i que va atansar el seu cos per tapar un gran forat que hagués fet naufragar l’embarcació capitana.
Encara m’explicaven que la imatge havia estat testimoni en un procés civil per trencament de promesa matrimonial. Aquesta historia recordó haverla llegit en relació a una imatge situada en una Creu de Terme.
És però del tot cert, que la imatge del Sant Crist de Lepant de l’època en que els mobles es lacaven amb colors foscos i/o negres durant la regència de María Cristina de Habsburgo-Lorena o María Cristina de Austria (Groß Seelowitz, 21 de juliol de 18582-Madrid, 6 de febrer de 1929), ha estat testimoni del traspàs del matrimoni Olivé Escarré, i del naixement dels seus quatre fills.
El Josep Olivé Escarré va néixer el dia 2 de maig de 1926 a la casa paterna del carrer del Calvari, 15 de Sant Llorenç Savall, i lliurava l’ànima al Senyor el dia 6 de maig de 2019 a Castellar del Vallès, el dia 7 es duia a terme la missa funeral de cos present a l’església parroquial de Sant Llorenç Savall, i les seves restes rebien sepultura al Cementiri Municipal.