El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar una fotografia antiga de l’església de Sant Andreu, situada a la falda de la vessant sud de la serra de Sant Miquel del Mont, en mig d'una zona boscosa.
![]()
Patrimoni Gencat ens diu que és un temple d'una sola nau coberta amb volta de canó apuntada i absis semicircular que, a l'exterior, presenta finestra central i un fris sostingut per mènsules decorades amb motius figuratius, geomètrics i vegetals de factura molt esquematitzada. Per la part nord s'hi ha afegit la sagristia de planta quadrada, posterior al romànic. La porta d'entrada és al sector de migdia i és d'arc de mig amb llinda i timpà llis. A les façanes nord i sud hi ha una cornisa. El campanar, que havia estat de cadireta, és de torre amb teulat a quatre vessants i s'assenta sobre l'extrem sud-oest de l'edifici.
Cal datar-lo del segle XVIII.
Es va haver de refer a causa de les destrosses ocasionades pel llamp que hi va caure l'estiu de 1876.
L'església actual és una construcció del segle XII, però les primeres notícies de la seva existència daten del 953, quan el comte de Besalú, Wifred, féu donació del monestir de Santa Maria de Ridaura i les seves pertinences al cenobi de Santa Maria la Grassa.
El 995, l'abat Odó, també anomenat Ot segons algunes fonts (? - 1010), que fou bisbe de Girona (995-1010) i abat del monestir de Sant Cugat del Vallès (986-1010) va fer la consagració del temple anterior a l'actual.
Fins l'any 1936 l'església conservà una notable làpida sepulcral gòtica, d'alabastre, en la qual es representava l'enterrament de Berenguer del Coll, senyor del veí castell romànic. Avui n'hi ha una còpia de guix al museu d'Olot.
https://museus.olot.cat/coleccio/lapida-de-berenguer-del-coll/
http://mdc.csuc.cat/cdm/ref/collection/afceccf/id/11914
https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/11/goigs-sant-andreu-apostol-ermita-de.html
Patrimoni Gencat ens diu que és un temple d'una sola nau coberta amb volta de canó apuntada i absis semicircular que, a l'exterior, presenta finestra central i un fris sostingut per mènsules decorades amb motius figuratius, geomètrics i vegetals de factura molt esquematitzada. Per la part nord s'hi ha afegit la sagristia de planta quadrada, posterior al romànic. La porta d'entrada és al sector de migdia i és d'arc de mig amb llinda i timpà llis. A les façanes nord i sud hi ha una cornisa. El campanar, que havia estat de cadireta, és de torre amb teulat a quatre vessants i s'assenta sobre l'extrem sud-oest de l'edifici.
Cal datar-lo del segle XVIII.
Es va haver de refer a causa de les destrosses ocasionades pel llamp que hi va caure l'estiu de 1876.
L'església actual és una construcció del segle XII, però les primeres notícies de la seva existència daten del 953, quan el comte de Besalú, Wifred, féu donació del monestir de Santa Maria de Ridaura i les seves pertinences al cenobi de Santa Maria la Grassa.
El 995, l'abat Odó, també anomenat Ot segons algunes fonts (? - 1010), que fou bisbe de Girona (995-1010) i abat del monestir de Sant Cugat del Vallès (986-1010) va fer la consagració del temple anterior a l'actual.
Fins l'any 1936 l'església conservà una notable làpida sepulcral gòtica, d'alabastre, en la qual es representava l'enterrament de Berenguer del Coll, senyor del veí castell romànic. Avui n'hi ha una còpia de guix al museu d'Olot.
https://museus.olot.cat/coleccio/lapida-de-berenguer-del-coll/
http://mdc.csuc.cat/cdm/ref/collection/afceccf/id/11914
https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/11/goigs-sant-andreu-apostol-ermita-de.html