El Josep Toffoli Carbonell, publica una fotografia datada als anys 1920-1922, alhora que reprodueix un dels Acords del ple de l'ajuntament del 22 de març de 1978, que es documentava en llengua castellana , per les raons que explica en un àudio el rei emèrit : https://www.youtube.com/watch?v=QACAShjAT40
![]()
Tras la discusión y deliberación correspondiente por unanimidad se acuerda denegar la petición formulada por D. Miguel Vera Salas para derribar el edificio conocido por Torre de "Batlle" o de la "punxa", puesto que, del escrito remitido por el Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares, el edificio cuenta con ciertos elementos arquitectónicos que es necesario conservar, y que el peticionario, formule nueva solicitud de licencia de derribo, con propuesta de los elementos a conservar y forma de mantenerlos en el futuro.
Patrimoni Gencat explica que l'immoble actual era una part d'un conjunt arquitectònic, al qual la torre estava adossada a una casa de planta baixada, i dos pisos coberta amb una teulada de dos vessants. La casa fou enderrocada a començaments dels anys 80, per tal de construir-hi apartaments. L'Ajuntament no permeté l'enderroc de la torre, que ha esdevingut una part molt característica de la vila, i visible des de molts llocs. A la part baixa hi ha instal•lat el Centre Municipal de Salut.
![]()
El conjunt inicial fou realitzat l'any 1917 per l’arquitecte Ramon Maria Riudor Capella (1867-1938) .
Novament el Josep Toffoli Carbonell fa una gran aportació a la pàgina Tiana, Recuperant la Història, Casa de la Punxa.- aquarel·la de l’any 1931, autor ; Julián del Pozo y la Orden (Pedro Muñoz (Ciudad Real), 1849-Barcelona, 1932)
![]()
Quan a la descripció ens diu ; edifici civil, format per una alta i esvelta torre de planta quadrada, coberta a la seva part superior per una teulada de pavelló, amb quatre vessants molt inclinats, còncaus a la seva part baixa. Completa el conjunt una construcció de planta baixa que envolta la torre. A tot el conjunt destaca el tractament del maó vist, especialment a les obertures, que combinen els arcs escarsers, amb els ogivals i els de mig punt, i a la balconada de la part baixa. Destaca també el treball de les mènsules o suports de la teulada, així com les quatre finestres el•líptiques situades a la part alta de casa vessant i que contrasta amb la resta del conjunt pel seu marcat aire clàssic.
![]()
Fotografia de Mario Martínez Arrabal
El mur de tancament de l'antic recinte de la Casa de la Punxa, ocupa pràcticament l'espai contingut entre tres cantonades. Realitzat en fragments d'uns sis metres cadascun que permeten la perfecta adaptació als desnivells del terreny i que estan separats per pilars, dels quals destaquen els seus coronaments amb elements vegetals. El mur pròpiament resulta interessant per la combinació del maó, al sòcol i les sanefes decoratives, i la pedra, tallada en blocs irregulars que encaixa perfectament. La porta principal és de ferro.
Tras la discusión y deliberación correspondiente por unanimidad se acuerda denegar la petición formulada por D. Miguel Vera Salas para derribar el edificio conocido por Torre de "Batlle" o de la "punxa", puesto que, del escrito remitido por el Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares, el edificio cuenta con ciertos elementos arquitectónicos que es necesario conservar, y que el peticionario, formule nueva solicitud de licencia de derribo, con propuesta de los elementos a conservar y forma de mantenerlos en el futuro.
Patrimoni Gencat explica que l'immoble actual era una part d'un conjunt arquitectònic, al qual la torre estava adossada a una casa de planta baixada, i dos pisos coberta amb una teulada de dos vessants. La casa fou enderrocada a començaments dels anys 80, per tal de construir-hi apartaments. L'Ajuntament no permeté l'enderroc de la torre, que ha esdevingut una part molt característica de la vila, i visible des de molts llocs. A la part baixa hi ha instal•lat el Centre Municipal de Salut.
Novament el Josep Toffoli Carbonell fa una gran aportació a la pàgina Tiana, Recuperant la Història, Casa de la Punxa.- aquarel·la de l’any 1931, autor ; Julián del Pozo y la Orden (Pedro Muñoz (Ciudad Real), 1849-Barcelona, 1932)
Quan a la descripció ens diu ; edifici civil, format per una alta i esvelta torre de planta quadrada, coberta a la seva part superior per una teulada de pavelló, amb quatre vessants molt inclinats, còncaus a la seva part baixa. Completa el conjunt una construcció de planta baixa que envolta la torre. A tot el conjunt destaca el tractament del maó vist, especialment a les obertures, que combinen els arcs escarsers, amb els ogivals i els de mig punt, i a la balconada de la part baixa. Destaca també el treball de les mènsules o suports de la teulada, així com les quatre finestres el•líptiques situades a la part alta de casa vessant i que contrasta amb la resta del conjunt pel seu marcat aire clàssic.
Fotografia de Mario Martínez Arrabal
El mur de tancament de l'antic recinte de la Casa de la Punxa, ocupa pràcticament l'espai contingut entre tres cantonades. Realitzat en fragments d'uns sis metres cadascun que permeten la perfecta adaptació als desnivells del terreny i que estan separats per pilars, dels quals destaquen els seus coronaments amb elements vegetals. El mur pròpiament resulta interessant per la combinació del maó, al sòcol i les sanefes decoratives, i la pedra, tallada en blocs irregulars que encaixa perfectament. La porta principal és de ferro.