L’Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943), retratava l’any 1934 per a l’Estudi de La Masia Catalana, “Vista general de Santa Maria de Vilalba”, advertia que la imatge està invertida, ja que havia retratat aquesta esglesiola - força reformada - l’any 2015.
![]()
http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/3488/rec/333
![]()
http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/fons-josep-olive-escarre-de-fotografia-monumental-de-catalunya-sant-llorenc-savall/
No tinc – a la vista de les imatges – la certesa de que ambdues siguin del mateix indret i edifici, sou pregats de confirmar-nos-ho, si és el cas, a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Santa Maria de Vilalba, també anomenat el Suro, és un poble del municipi d'Abrera (Baix Llobregat), situat dalt d'una carena entre el riu Llobregat i la riera del Morral del Molí, a l'est del municipi.
La parròquia de Santa Maria de Vilalba, creada a mitjan segle XIX sobre aquest antic terme, disposa de cementiri propi. A mitjan segle XX també hi havia hagut una escola rural unitària, ubicada on ara hi ha el Casal Social del barri.
Dins el terme, envoltades pel nucli de Can Vilalba i dalt d'un turó, es conserven les restes de l'antic castell de Voltrera, del segle IX.
Als peus d'aquest castell, a la plana del riu, hi havia hagut la casa que es va fer construir el virrei Amat a finals del segle XVIII; aquesta casa va desaparèixer el 1982.
Escrivia l’any 2015 ; retratava l’edifici de Santa Maria de Vilalba, de la que com és dissortadament habitual, no trobava cap referència del mestre d’obres i/o arquitecte. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Llegia que l'origen del nucli està en la voluntat de VII marquesa de Castellbell, María de los Dolores de Cárcer y de Ros (1867-1939), VII marquesa de Castellmeyá, VI baronessa de Maldà y Maldenell, de construir a casa seva una capella separada de la de Sant Pere de Voltrera.
L'any 1868 s'instituí la nova parròquia de Santa Maria de Vilalba, que va donar nom al poble on es troba l'actual església.
La descripció ens diu ; edifici de planta rectangular i absis al final de la nau. Està cobert a dues aigües amb teula àrab. La façana principal està arrebossada i pintada de blanc, excepte alguns elements com les arcuacions cegues, les bandes i les cantoneres. La porta principal és un arc de mig punt i té una motllura en la seva part superior. Per sobre hi ha una rosassa i en la part superior un campanar d'espadanya d'un sol ull.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Déu està a tot arreu, d’això no en tinc cap dubte, l’Església catòlica però, fa temps – de fet d’ençà que descanviava l’evangeli, per un plat de llenties - que va minvant , i en els darrers anys, aquesta reducció assoleix conseqüències dramàtiques
No tinc – a la vista de les imatges – la certesa de que ambdues siguin del mateix indret i edifici, sou pregats de confirmar-nos-ho, si és el cas, a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Santa Maria de Vilalba, també anomenat el Suro, és un poble del municipi d'Abrera (Baix Llobregat), situat dalt d'una carena entre el riu Llobregat i la riera del Morral del Molí, a l'est del municipi.
La parròquia de Santa Maria de Vilalba, creada a mitjan segle XIX sobre aquest antic terme, disposa de cementiri propi. A mitjan segle XX també hi havia hagut una escola rural unitària, ubicada on ara hi ha el Casal Social del barri.
Dins el terme, envoltades pel nucli de Can Vilalba i dalt d'un turó, es conserven les restes de l'antic castell de Voltrera, del segle IX.
Als peus d'aquest castell, a la plana del riu, hi havia hagut la casa que es va fer construir el virrei Amat a finals del segle XVIII; aquesta casa va desaparèixer el 1982.
Escrivia l’any 2015 ; retratava l’edifici de Santa Maria de Vilalba, de la que com és dissortadament habitual, no trobava cap referència del mestre d’obres i/o arquitecte. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Llegia que l'origen del nucli està en la voluntat de VII marquesa de Castellbell, María de los Dolores de Cárcer y de Ros (1867-1939), VII marquesa de Castellmeyá, VI baronessa de Maldà y Maldenell, de construir a casa seva una capella separada de la de Sant Pere de Voltrera.
L'any 1868 s'instituí la nova parròquia de Santa Maria de Vilalba, que va donar nom al poble on es troba l'actual església.
La descripció ens diu ; edifici de planta rectangular i absis al final de la nau. Està cobert a dues aigües amb teula àrab. La façana principal està arrebossada i pintada de blanc, excepte alguns elements com les arcuacions cegues, les bandes i les cantoneres. La porta principal és un arc de mig punt i té una motllura en la seva part superior. Per sobre hi ha una rosassa i en la part superior un campanar d'espadanya d'un sol ull.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Déu està a tot arreu, d’això no en tinc cap dubte, l’Església catòlica però, fa temps – de fet d’ençà que descanviava l’evangeli, per un plat de llenties - que va minvant , i en els darrers anys, aquesta reducció assoleix conseqüències dramàtiques