Catalunya és un museu a l’aire lliure, aquesta afirmació la subscriurien molts lectors, i ho encara de forma més entusiasta, si ens referíem a la Vall de Bianya, a la que havíem dedicat, algunes visites al llarg dels anys, i de la que ens manquen però MOLTES coses a ‘viure’.
Tenia referència d’un dibuix de Josep Berga i Boada (Olot, 19 de març de 1872 — Sant Feliu de Guíxols, 16 de juliol de 1923 ) , que no sabia trobar a la seva obra : https://museus.olot.cat/museu-garrotxa/wp-content/uploads/sites/5/2017/11/Dossier-BBoada-Lectura-F%C3%A0cil.pdf
De Sant Miquel del Mont, ens diu Patrimoni Gencat: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=10346
Edifici d'una sola nau, absis semicircular amb la part inferior més gruixuda que la resta del mur. Presenta fris, mènsules i finestra espitllerada. També hi ha mènsules en els frisos de les façanes nord i sud. El campanar és de cadireta de doble obertura, a la façana oest. La porta d'entrada és a migdia i mostra arcs en degradació, amb llinda i timpà llis.
![]()
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/sant-miquel-del-mont-des-de-la-vall-de-bianya-9336061/photo-5676098
L'any 958 el bisbe de Girona, Arnulf, va consagrar un temple anterior.
L'actual temple va ser bastit durant el segle XII sobre una antiga torre de guaita d'època romana, en la qual és possible que s'hi hagués venerat al déu Mercuri. Les torres de guita i bada, podien ser llocs propicis a la oració. En cap cas però, NI ABANS, NI ARA, llocs de veneració i/o culte.
Consta documentalment que a mitjans de segle XVI s'enderrocà el vell campanar i es feren obres de consolidació.
A començaments del segle XX conservava a cada costat de la porta columnes amb capitells, segons es desprèn d'un dibuix de Josep Berga i Boada (Olot, 19 de març de 1872 — Sant Feliu de Guíxols, 16 de juliol de 1923, que curiosament no s’aporta malgrat citar-lo.
![]()
http://conlosnenesacuestas.blogspot.com/2019/01/sant-miquel-del-mont.html
L'any 1933 s'hi van fer obres de restauració, ens agradarà tenir noticia de l’rquitecte director a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=0&consulta=&codi=675
Situats a la Serra de Sant Miquel del Mont, d'origen eocènic, formada per estrats de marguessis sorrenques. Aquesta serra separa la vall de Bianya del pla de Riudaura i de la fossa d'Olot. Està coberta per boscos d'alzines, rouredes i matolls. La muntanya de Sant Miquel del Mont és el punt més elevat de la serra que porta el mateix nom. Presenta unes vessants molt pronunciades, però en el seu cim hi ha un petit planell que va ser aprofitat en el segle XII per construir-hi una església dedicada a Sant Miquel.
Segons el Sr. Antoni Noguera Massa , sota aquesta església hi ha una torre romana de guaita construïda amb carreus de calcària local, units amb morter, i enlluïda interior i exteriorment. Aquesta torre amida 5,5 m x 5,5 m de costat i 0,7 m de gruix, amb un recinte exterior de 14,5 m a 17,5 m. La seva alçada devia ser de tres a cinc metres.
El Sr. Antoni Noguera Massa , també assenyala que la torre està orientada exactament als quatre punts cardinals -prova del seu origen romà, segons ell- i que el mateix nom de Sant Miquel ens indica que abans hi havia un oratori dedicat al Déu Mercuri.
https://www.elpuntavui.cat/article/29-necrologiques/948451-antoni-noguera-massa.html
Segons Jordi Casas i Roca (Barcelona, 1954) , no hi ha dades suficients per afirmar d'una manera concloent el contrari, però hi ha alguns factors que fan dubtar del seu orígens romà, com és el cas de l'enlluït, ja que aquest podria ser medieval. Un altre argument seria el fet que es trobi lluny de les vies de comunicació.
Cal destacar, però, que si bé la torre es troba allunyada de la via del Capsacosta, d'és d'ella es domina àmpliament tot el pas de la via per la vall de Bianya i part de la vall del Fluvià fins a Castellfollit, a més de dominar tota la fossa d'Olot i les terres que l'envolten.
Deixant de banda aquesta torre, aquest punt de Sant Miquel del Mont el Sr. Ramon Sala i Canadell (Castellfollit de la Roca, 31 de juliol de 1934 – 12 de juliol de 2008) afirma l'existència d'una estació ibèrica.
S'ha prospectat la zona superficialment i no s'han trobat restes d'aquest període. Únicament són visibles els afloraments d'algunes estructures, com una paret orientada en direcció Est-Oest darrera de l'absis de l'església, i una altra estructura que ocupa gairebé tota la paret sud de l'església i que està adossada a aquesta (es tracta d'una estructura molt més llarga que la suposada torre romana, segons la planta publicada pel Sr. Antoni Noguera Massa.
Possiblement aquestes estructures s'han de relacionar amb la construcció de l'església romànica i no amb altres hàbitats anteriors.
A fi de poder solucionar la qüestió, s'haurien de realitzar algunes prospeccions en profunditat al lloc.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions – serioses – a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Tenia referència d’un dibuix de Josep Berga i Boada (Olot, 19 de març de 1872 — Sant Feliu de Guíxols, 16 de juliol de 1923 ) , que no sabia trobar a la seva obra : https://museus.olot.cat/museu-garrotxa/wp-content/uploads/sites/5/2017/11/Dossier-BBoada-Lectura-F%C3%A0cil.pdf
De Sant Miquel del Mont, ens diu Patrimoni Gencat: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=10346
Edifici d'una sola nau, absis semicircular amb la part inferior més gruixuda que la resta del mur. Presenta fris, mènsules i finestra espitllerada. També hi ha mènsules en els frisos de les façanes nord i sud. El campanar és de cadireta de doble obertura, a la façana oest. La porta d'entrada és a migdia i mostra arcs en degradació, amb llinda i timpà llis.
L'any 958 el bisbe de Girona, Arnulf, va consagrar un temple anterior.
L'actual temple va ser bastit durant el segle XII sobre una antiga torre de guaita d'època romana, en la qual és possible que s'hi hagués venerat al déu Mercuri. Les torres de guita i bada, podien ser llocs propicis a la oració. En cap cas però, NI ABANS, NI ARA, llocs de veneració i/o culte.
Consta documentalment que a mitjans de segle XVI s'enderrocà el vell campanar i es feren obres de consolidació.
A començaments del segle XX conservava a cada costat de la porta columnes amb capitells, segons es desprèn d'un dibuix de Josep Berga i Boada (Olot, 19 de març de 1872 — Sant Feliu de Guíxols, 16 de juliol de 1923, que curiosament no s’aporta malgrat citar-lo.
L'any 1933 s'hi van fer obres de restauració, ens agradarà tenir noticia de l’rquitecte director a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=0&consulta=&codi=675
Situats a la Serra de Sant Miquel del Mont, d'origen eocènic, formada per estrats de marguessis sorrenques. Aquesta serra separa la vall de Bianya del pla de Riudaura i de la fossa d'Olot. Està coberta per boscos d'alzines, rouredes i matolls. La muntanya de Sant Miquel del Mont és el punt més elevat de la serra que porta el mateix nom. Presenta unes vessants molt pronunciades, però en el seu cim hi ha un petit planell que va ser aprofitat en el segle XII per construir-hi una església dedicada a Sant Miquel.
Segons el Sr. Antoni Noguera Massa , sota aquesta església hi ha una torre romana de guaita construïda amb carreus de calcària local, units amb morter, i enlluïda interior i exteriorment. Aquesta torre amida 5,5 m x 5,5 m de costat i 0,7 m de gruix, amb un recinte exterior de 14,5 m a 17,5 m. La seva alçada devia ser de tres a cinc metres.
El Sr. Antoni Noguera Massa , també assenyala que la torre està orientada exactament als quatre punts cardinals -prova del seu origen romà, segons ell- i que el mateix nom de Sant Miquel ens indica que abans hi havia un oratori dedicat al Déu Mercuri.
https://www.elpuntavui.cat/article/29-necrologiques/948451-antoni-noguera-massa.html
Segons Jordi Casas i Roca (Barcelona, 1954) , no hi ha dades suficients per afirmar d'una manera concloent el contrari, però hi ha alguns factors que fan dubtar del seu orígens romà, com és el cas de l'enlluït, ja que aquest podria ser medieval. Un altre argument seria el fet que es trobi lluny de les vies de comunicació.
Cal destacar, però, que si bé la torre es troba allunyada de la via del Capsacosta, d'és d'ella es domina àmpliament tot el pas de la via per la vall de Bianya i part de la vall del Fluvià fins a Castellfollit, a més de dominar tota la fossa d'Olot i les terres que l'envolten.
Deixant de banda aquesta torre, aquest punt de Sant Miquel del Mont el Sr. Ramon Sala i Canadell (Castellfollit de la Roca, 31 de juliol de 1934 – 12 de juliol de 2008) afirma l'existència d'una estació ibèrica.
S'ha prospectat la zona superficialment i no s'han trobat restes d'aquest període. Únicament són visibles els afloraments d'algunes estructures, com una paret orientada en direcció Est-Oest darrera de l'absis de l'església, i una altra estructura que ocupa gairebé tota la paret sud de l'església i que està adossada a aquesta (es tracta d'una estructura molt més llarga que la suposada torre romana, segons la planta publicada pel Sr. Antoni Noguera Massa.
Possiblement aquestes estructures s'han de relacionar amb la construcció de l'església romànica i no amb altres hàbitats anteriors.
A fi de poder solucionar la qüestió, s'haurien de realitzar algunes prospeccions en profunditat al lloc.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions – serioses – a l’email coneixercatalunya@gmail.com