Recordo que em costava Déu i ajuda, l’any 2003, declarat per la ONU com ‘ANY DE L’AIGUA’, trobar una fotografia per il·lustrar el mal ús que fem d’aquest líquid vital els ‘civilitzats occidentals’, finalment trobava una fotografia de Guimerà, a la Vall del Corb, a l’actual comarca de l’Urgell – jussà - , a Lleida, al cor del ‘forat negre’.
I, avui el Joan Portas ens regala unes esplèndides fotografies de dones rentant roba al rec que creuava el barri de S'Auguer abans d'anar a parar a la mar mediterrània.
![]()
![]()
![]()
L’Isidre Serra i Cervantes. Llicenciat en Geografia, ens explica que Violant de Prades de Gandia (?, 1395 - Barcelona, 18 de febrer de 1471) qui l’any 1458 agregà al terme municipal de Blanes la platja anomenada de s’Auguer.
Segurament aquesta ampliació del terme municipal estava molt relacionada amb els drets de riberatge. El alguns indrets marítims, com és el cas de Blanes, la baronia tenia el dret de «ribatge» sobre tot allò que es desembarcava o recollia portat per la mar.
La badia de Blanes esdevenia una mena de port natural que propicià una forta activitat comercial al nostre municipi.
No seria estrany que els vaixells, en lloc d’aturar-se a la badia de Blanes, ho fessin a la platja de s’Auguer (que ja pertanyia a Palafolls, on potser aquests impostos no existien o eren més baixos).
Per referències posteriors se sap que l’ampliació s’hauria produït fins l’anomenat «pont nou del molí d’aigua», situat sobre la riera de Valldeburg, concretament pels volts de l’actual camp de futbol
I que l’any 1603, el terme jurisdiccional de Blanes, que per ponent arribava només fins a la riera de Blanes o de Valdoric, s’estengué fins a la Tordera (en detriment del terme del Castell de Palafolls), i així els barris de s’Auguer i de la Massaneda restaren incorporats eclesiàsticament i civilment a Blanes.
Gastó de Montcada i Gralla (Barcelona, 21 de març de 1554 - Saragossa, 24 de gener de 1626) segon marquès d’Aitona (1594), comte d’Osona, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera,..., signà un document on constava l’allargament del terme municipal de Blanes fins al riu Tordera, terme que, des de la distància de setze canes de les muralles, pertanyia a Palafolls.
La concessió s’argumentava en el fet que, tant des del punt de vista civil com criminal, la distribució jurisdiccional dels dos pobles era un fet desfavorable per a la bona administració de la justícia.
Hi havia una part de terra anomenada Massaneda, amb moltes cases, i els seus veïns, tant per les necessitats espirituals com materials, anaven a Blanes. Aquest fet era un greu inconvenient per al veïnat anomenat «Tras la Aigua», ja que en cas de necessitar els serveis de les autoritats, s’havia de tenir en compte que vivien en una zona allunyada respecte a Palafolls.
Per tant, si a Blanes es cometia qualsevol delicte, el criminal o malfactor podia escapolir-se fàcilment de la justícia, un cop dins el terme de Palafolls.
Per a Blanes també era un perill en cas de pesta, ja que uns veïns sobre els quals no es tenia cap potestat constituïen una amenaça constant de contagi.
En darrer lloc - encara que de la màxima importància econòmica - , l’ampliació fins al riu Tordera també va significar que a partir d’aquells moments els blanencs disposessin d’unes terres de cultiu molt fèrtils (i necessàries per a l’alimentària d’una població cada vegada més nombrosa).
Sembla que Palafolls no estigué molt d’acord amb el que havia acordat Gastó de Montcada, tal com es demostra a partir d’una declaració del 28 de febrer del 1605.
El temps tot s’ho s’endú, com l’aigua que ja no circula per s’Auguer.
I, avui el Joan Portas ens regala unes esplèndides fotografies de dones rentant roba al rec que creuava el barri de S'Auguer abans d'anar a parar a la mar mediterrània.
L’Isidre Serra i Cervantes. Llicenciat en Geografia, ens explica que Violant de Prades de Gandia (?, 1395 - Barcelona, 18 de febrer de 1471) qui l’any 1458 agregà al terme municipal de Blanes la platja anomenada de s’Auguer.
Segurament aquesta ampliació del terme municipal estava molt relacionada amb els drets de riberatge. El alguns indrets marítims, com és el cas de Blanes, la baronia tenia el dret de «ribatge» sobre tot allò que es desembarcava o recollia portat per la mar.
La badia de Blanes esdevenia una mena de port natural que propicià una forta activitat comercial al nostre municipi.
No seria estrany que els vaixells, en lloc d’aturar-se a la badia de Blanes, ho fessin a la platja de s’Auguer (que ja pertanyia a Palafolls, on potser aquests impostos no existien o eren més baixos).
Per referències posteriors se sap que l’ampliació s’hauria produït fins l’anomenat «pont nou del molí d’aigua», situat sobre la riera de Valldeburg, concretament pels volts de l’actual camp de futbol
I que l’any 1603, el terme jurisdiccional de Blanes, que per ponent arribava només fins a la riera de Blanes o de Valdoric, s’estengué fins a la Tordera (en detriment del terme del Castell de Palafolls), i així els barris de s’Auguer i de la Massaneda restaren incorporats eclesiàsticament i civilment a Blanes.
Gastó de Montcada i Gralla (Barcelona, 21 de març de 1554 - Saragossa, 24 de gener de 1626) segon marquès d’Aitona (1594), comte d’Osona, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera,..., signà un document on constava l’allargament del terme municipal de Blanes fins al riu Tordera, terme que, des de la distància de setze canes de les muralles, pertanyia a Palafolls.
La concessió s’argumentava en el fet que, tant des del punt de vista civil com criminal, la distribució jurisdiccional dels dos pobles era un fet desfavorable per a la bona administració de la justícia.
Hi havia una part de terra anomenada Massaneda, amb moltes cases, i els seus veïns, tant per les necessitats espirituals com materials, anaven a Blanes. Aquest fet era un greu inconvenient per al veïnat anomenat «Tras la Aigua», ja que en cas de necessitar els serveis de les autoritats, s’havia de tenir en compte que vivien en una zona allunyada respecte a Palafolls.
Per tant, si a Blanes es cometia qualsevol delicte, el criminal o malfactor podia escapolir-se fàcilment de la justícia, un cop dins el terme de Palafolls.
Per a Blanes també era un perill en cas de pesta, ja que uns veïns sobre els quals no es tenia cap potestat constituïen una amenaça constant de contagi.
En darrer lloc - encara que de la màxima importància econòmica - , l’ampliació fins al riu Tordera també va significar que a partir d’aquells moments els blanencs disposessin d’unes terres de cultiu molt fèrtils (i necessàries per a l’alimentària d’una població cada vegada més nombrosa).
Sembla que Palafolls no estigué molt d’acord amb el que havia acordat Gastó de Montcada, tal com es demostra a partir d’una declaració del 28 de febrer del 1605.
El temps tot s’ho s’endú, com l’aigua que ja no circula per s’Auguer.