Retratava aplicant la màxima del coneixercatalunya.blogspot.com que diu ‘el millor moment per fer una fotografia és quan tens l’objecte al teu davant’, i si malauradament plou sortirà mullat, i si com en aquest cas el arbres frondosos el tapen parcialment, paciència, i si s’escau tornar a la tardor quan perden les fulles, l’edifici d'habitatges al Passeig Pere III, 38, fent xamfrà amb una mitgera, que Bernat Pejoan i Sanmartí (Sant Vicenç de Castellet, 1864 - Barcelona, 1920) aixecava entre 1914 i 1928.
La descrició ens diu ; consta de planta baixa i dos pisos amb una alçada més amb xamfrà i soterrani. Composició unitària i simètrica.
![]()
Façana: en planta baixa ritme d'obertures separades per columnes i pilastres de pedra amb capitells florals. Als pisos superiors obertures amb balconada que gira a les cantonades formant dues tribunes rodones. El xamfrà, on es troba el portal d'entrada, fa d'eix vertical de simetria, potenciat amb un cos de coronament que origina una tercera planta, amb una sèrie d'obertures verticals i més estretes de certa influència centro-europea, tres capcers (el del mig ondulat i els dels extrems escalonats) rematen el cos central. Ornamentació amb pedra i ferro forjat a les tribunes i balcons.
Ens agradarà tenir noticies dels promotors, noms, cognoms , lloc i data de naixement i traspàs, i un xic de la ‘història de la casa’ a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L'autor fou Bernat Pejoan i Sanmartí (Sant Vicenç de Castellet, 22 d'octubre de 1864 - Barcelona, 30 de desembre de 1920
![]()
https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/bernat-pejoan-i-sanmart
Els comentaris de Griselda Ardevol Riera, i Ramon Egea, a la pàgina Manresa, l'altra ciutat, em feien evocar la síndrome d'Estocolm, en relació al patrimoni històric i/o artístic de Catalunya
La descrició ens diu ; consta de planta baixa i dos pisos amb una alçada més amb xamfrà i soterrani. Composició unitària i simètrica.
Façana: en planta baixa ritme d'obertures separades per columnes i pilastres de pedra amb capitells florals. Als pisos superiors obertures amb balconada que gira a les cantonades formant dues tribunes rodones. El xamfrà, on es troba el portal d'entrada, fa d'eix vertical de simetria, potenciat amb un cos de coronament que origina una tercera planta, amb una sèrie d'obertures verticals i més estretes de certa influència centro-europea, tres capcers (el del mig ondulat i els dels extrems escalonats) rematen el cos central. Ornamentació amb pedra i ferro forjat a les tribunes i balcons.
Ens agradarà tenir noticies dels promotors, noms, cognoms , lloc i data de naixement i traspàs, i un xic de la ‘història de la casa’ a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L'autor fou Bernat Pejoan i Sanmartí (Sant Vicenç de Castellet, 22 d'octubre de 1864 - Barcelona, 30 de desembre de 1920
Els comentaris de Griselda Ardevol Riera, i Ramon Egea, a la pàgina Manresa, l'altra ciutat, em feien evocar la síndrome d'Estocolm, en relació al patrimoni històric i/o artístic de Catalunya