Malgrat, con tants i tants pobles i ciutats de Catalunya, dilapidava el patrimoni històric comú; no únicament en els dies foscos que seguien a la victòria dels sediciosos feixistes – que també -, sinó clarament a les beceroles d’aquesta ‘democraciola’ que en quasi tots els terrenys, ha aconseguit que el REINO DE ESPAÑA torni a l’edat mitjana.
![]()
https://malgratantic.blogspot.com/2015/03/can-campassol.html?fbclid=IwAR3i1vckv7IoNU8E1-r7hEoE36AAZXKUfb6E2sjBeN2OVyscCLgEui5UznE
https://www.seu-e.cat/documents/804755/7172374/B%C3%A9ns+municipals+del+Cat%C3%A0leg/2ba6648f-4c1b-4049-b471-26665fb73b70
http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08110#
Mariano Alsina Robert, natural de Malgrat de Mar, compra a August Aurich Buch una finca de 3.429m2, a la cantonada del carrer de Mar, carrer Sant Pere.
Entre els anys 1869-1873, Mariano Alsina, que havia fet fortuna a Amèrica, mana construir-hi una casa de singulars característiques i l’envolta d’un exuberant jardí. Esn agradarà tenir oticia del mestre d’obres i/o arqutievtre autor d’aquell edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com
A la mort del seu pare, l’any 1879, Mariano Alsina Fernandez-Pellon, hereu universal , al ser menor d’edat, passen els seus béns a ser administrats per D. Juan Furguer Puig, el qual va vendre algunes propietats dels Alsina, i va posar a lloguer la casa.
La casa és llogada a Raimundo Camprubí Escudero, enginyer de camins, procedent de Puerto Rico, casat amb Isabel Aymar Lucca. Els Camprubí tenen la casa llogada “la Quinta”, com l’anomenen fins l’any 1891. Dels tres fills de la família, Zenòbia, que nasqué a la casa, fou la dona de Juan Ramon Jimenez.
L’any 1897, Mariano Alsina Fernandez-Pellon, casat i resident a Barcelona, vèn la casa a Juan Campassol Calvell, natural de Barcelona, però que residia a Malgrat des de feia uns anys. Juan Campassol, notari, va muntar a principis de segle la societat mercantil “Campassol- Martí”, fàbrica de gèneres de punt situada al carrer del Carme núm. 20-22, actual Cine Centro; l’any 1908, ocupa el càrrec de notari a Malgrat durant quatre anys.
L’any 1905, i fins l’any 1917, la casa és llogada per les germanes Ursulines franceses, per a muntar una escola.
L’any 1926, Pilar Campassol Martí, casada amb Juan Balsells Carreras, que van tenir cinc fills, ocupa la casa on hi viuen fins ben entrat els anys setanta.
L’any 1976, la família Campassol, vol vendre’s la casa; s’intenta protegir la casa com a monument d’interès històric-artístic, però no s’aconsegueix.
L’any 1977 (23 d’agost) s’inicia l’enderroc de la casa, que queda interromput per la revolta popular.
L’any 1981, després de quatre anys, l’Ajuntament compra la finca, per destinar a parc i a esplai.
L’any 1984 s’inaugura el nou Casal de Jubilats.
L’any 2003, es realitza una millora del Parc de can Campassol, així com la remodelació del Casal per a la gent gran.
![]()
En ocasió de documentar, o d’intentar-ho, el patrimoni històric de Manlleu, topava a un lema, que em dona esperances.
https://malgratantic.blogspot.com/2015/03/can-campassol.html?fbclid=IwAR3i1vckv7IoNU8E1-r7hEoE36AAZXKUfb6E2sjBeN2OVyscCLgEui5UznE
https://www.seu-e.cat/documents/804755/7172374/B%C3%A9ns+municipals+del+Cat%C3%A0leg/2ba6648f-4c1b-4049-b471-26665fb73b70
http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08110#
Mariano Alsina Robert, natural de Malgrat de Mar, compra a August Aurich Buch una finca de 3.429m2, a la cantonada del carrer de Mar, carrer Sant Pere.
Entre els anys 1869-1873, Mariano Alsina, que havia fet fortuna a Amèrica, mana construir-hi una casa de singulars característiques i l’envolta d’un exuberant jardí. Esn agradarà tenir oticia del mestre d’obres i/o arqutievtre autor d’aquell edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com
A la mort del seu pare, l’any 1879, Mariano Alsina Fernandez-Pellon, hereu universal , al ser menor d’edat, passen els seus béns a ser administrats per D. Juan Furguer Puig, el qual va vendre algunes propietats dels Alsina, i va posar a lloguer la casa.
La casa és llogada a Raimundo Camprubí Escudero, enginyer de camins, procedent de Puerto Rico, casat amb Isabel Aymar Lucca. Els Camprubí tenen la casa llogada “la Quinta”, com l’anomenen fins l’any 1891. Dels tres fills de la família, Zenòbia, que nasqué a la casa, fou la dona de Juan Ramon Jimenez.
L’any 1897, Mariano Alsina Fernandez-Pellon, casat i resident a Barcelona, vèn la casa a Juan Campassol Calvell, natural de Barcelona, però que residia a Malgrat des de feia uns anys. Juan Campassol, notari, va muntar a principis de segle la societat mercantil “Campassol- Martí”, fàbrica de gèneres de punt situada al carrer del Carme núm. 20-22, actual Cine Centro; l’any 1908, ocupa el càrrec de notari a Malgrat durant quatre anys.
L’any 1905, i fins l’any 1917, la casa és llogada per les germanes Ursulines franceses, per a muntar una escola.
L’any 1926, Pilar Campassol Martí, casada amb Juan Balsells Carreras, que van tenir cinc fills, ocupa la casa on hi viuen fins ben entrat els anys setanta.
L’any 1976, la família Campassol, vol vendre’s la casa; s’intenta protegir la casa com a monument d’interès històric-artístic, però no s’aconsegueix.
L’any 1977 (23 d’agost) s’inicia l’enderroc de la casa, que queda interromput per la revolta popular.
L’any 1981, després de quatre anys, l’Ajuntament compra la finca, per destinar a parc i a esplai.
L’any 1984 s’inaugura el nou Casal de Jubilats.
L’any 2003, es realitza una millora del Parc de can Campassol, així com la remodelació del Casal per a la gent gran.
En ocasió de documentar, o d’intentar-ho, el patrimoni històric de Manlleu, topava a un lema, que em dona esperances.