Als que ens agrada el tema del Patrimoni històric – que som una bona colla – tenim algunes virtuts, i si més no, un GRAN defecte, cadascú va pel seu costat, de forma que sovint es desaprofiten els recursos i coneixements, d’altres que fan o han fet la mateixa feina. La qüestió però, es; com ho podem per sumar esforços?.
Ja tinc la pregunta, i espero que entre TOTS trobem la resposta, el meu e.mail coneixercatalunya@gmail.com està a la vostra disposició per fer suggeriments.
Ah!, per endavant, gràcies.
![]()
Retratava la façana de l’Església parroquial de Corbera de Llobregat, advocada a Santa Maria, el Mapa de patrimoni ens diu que és un edifici de forma rectangular format per una nau central (amb coberta de dos aiguavessos), sengles naus laterals (totes tres de punt rodó) i campanar vuitavat integrat a la façana de migdia. Bastida amb pedra vermella, integra elements de diferents estils arquitectònics (romànic, gòtic, barroc i, externament, neoclàssic), ja que en el decurs dels segles l'edificació inicial (formada per una sola nau i un atri davanter) es va anar ampliant sense enderrocar-ne cap element anterior, fins assolir la fesomia actual. El temple actual és d'una sola nau, sense absis diferenciat, coberta amb volta de llunetes; a banda i banda hi ha capelles laterals obertes per arcs de mig punt. La porta és d'arc escarser, decorada amb un motlluratge senzill, i duu la data de 1777. La façana principal conté un rellotge rodó d'estil modern; a la cara sud del campanar hi ha un rellotge de sol. El campanar és una torre adossada a la façana de migdia de l'església; la base és de planta quadrada, que a mitja alçada es fa vuitavada
![]()
Jordi Contijoch Boada. Vista interior de l'església.
La retratava de MOLT lluny el Josep Salvany Blanch en la visita que feia en la segona dècada del segle XX, en la que recollia amb detall imatges de Sant Ponç, i curiosament cap de Sant Cristòfol/Menna.
![]()
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/corbera%20de%20llobregat/field/all/mode/all/conn/and/order/title/ad/asc
Corbera tenia un cens de 885 ànimes l’any 1857, es superarien els 1000 l’any 1910, els 2000 l’any 1981, i es tancava l’any 2017 amb 14.439 habitants.
El creixement exponencial acostuma a tenir en relació al patrimoni històric i/o artístic, uns efectes més perniciosos - si cap - que la despoblació.
Ja tinc la pregunta, i espero que entre TOTS trobem la resposta, el meu e.mail coneixercatalunya@gmail.com està a la vostra disposició per fer suggeriments.
Ah!, per endavant, gràcies.
Retratava la façana de l’Església parroquial de Corbera de Llobregat, advocada a Santa Maria, el Mapa de patrimoni ens diu que és un edifici de forma rectangular format per una nau central (amb coberta de dos aiguavessos), sengles naus laterals (totes tres de punt rodó) i campanar vuitavat integrat a la façana de migdia. Bastida amb pedra vermella, integra elements de diferents estils arquitectònics (romànic, gòtic, barroc i, externament, neoclàssic), ja que en el decurs dels segles l'edificació inicial (formada per una sola nau i un atri davanter) es va anar ampliant sense enderrocar-ne cap element anterior, fins assolir la fesomia actual. El temple actual és d'una sola nau, sense absis diferenciat, coberta amb volta de llunetes; a banda i banda hi ha capelles laterals obertes per arcs de mig punt. La porta és d'arc escarser, decorada amb un motlluratge senzill, i duu la data de 1777. La façana principal conté un rellotge rodó d'estil modern; a la cara sud del campanar hi ha un rellotge de sol. El campanar és una torre adossada a la façana de migdia de l'església; la base és de planta quadrada, que a mitja alçada es fa vuitavada
Jordi Contijoch Boada. Vista interior de l'església.
La retratava de MOLT lluny el Josep Salvany Blanch en la visita que feia en la segona dècada del segle XX, en la que recollia amb detall imatges de Sant Ponç, i curiosament cap de Sant Cristòfol/Menna.
Corbera tenia un cens de 885 ànimes l’any 1857, es superarien els 1000 l’any 1910, els 2000 l’any 1981, i es tancava l’any 2017 amb 14.439 habitants.
El creixement exponencial acostuma a tenir en relació al patrimoni històric i/o artístic, uns efectes més perniciosos - si cap - que la despoblació.