El Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) em feia arribar una fotografia de la façana de l’edifici de número 11 al carrer del Raval, conegut tradicionalment com la casa de Francesc Carbó Ferrer.
![]()
Patrimoni Gencat ens diu ; edifici entre mitgeres de tres plantes i àtic amb terrassa. Tota la façana està emmarcada amb pilastres que segueixen i separen les tres plantes i decorada amb un fons esgrafiat de frisos vegetals i rectangulars. La planta baixa té un basament amb motllura de mig metre i dues obertures, una per la porta d’entrada de la casa i l’altra per un comerç. Els dintells de les dues obertures tenen escuts amb decoracions vegetals i florals.
![]()
El primer pis té les obertures amb un sol balcó emmarcades amb motllures, mènsules, pilastres i entaulaments. El segon pis té dues obertures amb dos balcons i amb la decoració mènsular més senzilla. L’entaulament i la balustrada està formada per cinc carrers verticals plens de decoració floral i arquitectònica. Al carrer central de la balustrada superior hi ha un escut amb la data de construcció de l’edifici. A sobre, una construcció moderna culmina l’edifici amb una terrassa amb un balcó senzill.
Atribuïda al mestre de cases Valentí Soliguer i Pujol, fill de Joan Soliguer i Lluhí.
Joan Soliguer i Lluhí, va néixer el 17 de novembre de 1832 a Lloret dins d’una de les tradicionals famílies de mestres de cases assentades a la localitat, va morir l’any 1902, amb setanta anys i encara treballant. La seva tasca la continuaran els seus fills, Joan i Valentí Soliguer i Pujol.
https://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/viewFile/26076/122967
Aquesta casa fou reformada a finals de segle XIX per encàrrec de Francesc Carbó Ferrer ( Blanes, 24.05.1862 + Blanes, 3.04.1944) comerciant de vins i licors, alcalde, diputat provincial i conseller de la Mancomunitat de Catalunya.
![]()
http://diputatsmancomunitat.cat/mancomunitat/content/carb%C3%B3-i-ferrer-francesc
La part de l’àtic és construïda l’any 1977.
També es coneix, més correntment, amb el nom de Can Navinés, que és el propietari més recent.
Patrimoni Gencat ens diu ; edifici entre mitgeres de tres plantes i àtic amb terrassa. Tota la façana està emmarcada amb pilastres que segueixen i separen les tres plantes i decorada amb un fons esgrafiat de frisos vegetals i rectangulars. La planta baixa té un basament amb motllura de mig metre i dues obertures, una per la porta d’entrada de la casa i l’altra per un comerç. Els dintells de les dues obertures tenen escuts amb decoracions vegetals i florals.
El primer pis té les obertures amb un sol balcó emmarcades amb motllures, mènsules, pilastres i entaulaments. El segon pis té dues obertures amb dos balcons i amb la decoració mènsular més senzilla. L’entaulament i la balustrada està formada per cinc carrers verticals plens de decoració floral i arquitectònica. Al carrer central de la balustrada superior hi ha un escut amb la data de construcció de l’edifici. A sobre, una construcció moderna culmina l’edifici amb una terrassa amb un balcó senzill.
Atribuïda al mestre de cases Valentí Soliguer i Pujol, fill de Joan Soliguer i Lluhí.
Joan Soliguer i Lluhí, va néixer el 17 de novembre de 1832 a Lloret dins d’una de les tradicionals famílies de mestres de cases assentades a la localitat, va morir l’any 1902, amb setanta anys i encara treballant. La seva tasca la continuaran els seus fills, Joan i Valentí Soliguer i Pujol.
https://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/viewFile/26076/122967
Aquesta casa fou reformada a finals de segle XIX per encàrrec de Francesc Carbó Ferrer ( Blanes, 24.05.1862 + Blanes, 3.04.1944) comerciant de vins i licors, alcalde, diputat provincial i conseller de la Mancomunitat de Catalunya.
La part de l’àtic és construïda l’any 1977.
També es coneix, més correntment, amb el nom de Can Navinés, que és el propietari més recent.