És una visita del tot recomanable, tant per als catalans, com per als no catalans. De fet durant l’estiu és molt habitual trobar-se amb estrangers que venen a ‘viure’ l’experiència de pujar fns aquest singular santuari marià.
![]()
Llegia que el Santuari de la Mare de Déu de la Roca, apareix esmentat ja l'any 1230.
Segons la tradició, la imatge original, destruïda el 1936, com una més de les terribles conseqüències de la revolta sediciosa dels militars feixistes encapçalats pel general Franco – que va comptar amb la ‘benedicció’ de la Jerarquia de l’església que esdevindrà nacionalcatòlica, i que és de facto, una escissió de la Catòlica romana - , , havia estat trobada per un pastor.
És just i necessari, és el nostre deure i és la nostra obligació, ressaltar l’excepció del Venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943)
Sembla que del 1439 al 1835 en tingueren cura els frares d'Escornalbou, i una tradició no provada hi esmenta un convent de benetes.
L'església i l'hostaleria foren refetes després de la destrucció francesa del 1811.
El Mapa de recursos cultural de la Diputación Provincial de Tarragona, en diu ; Santuari marià situat al cim d'una roca que s'alça a l'oest de la vila, que l'erosió ha configurat d'una manera característica. És una petita capella d'una sola nau quadrangular, feta amb carreus, en part excavada a la roca de pedra sorrenca vermella.
Té un petit campanar cec als peus. Està orientada a ponent, amida 20x7 metres (sense comptar les capelles laterals), i té la façana arrebossada.
En una restauració recent, s'ha posat al descobert una part de la façana, amb una porta cegada, amb arc rodó adovellat, de l'any 1655, al costat esquerra de la porta d'entrada a la capella (centrada respecte a la façana), que porta la data de 1785. Hom pensa, que l’edifici s’eixamplava en aquella data, amb els ‘diners d’Amèrica’.
![]()
![]()
La capella té un cor alt als peus i un cambril a la capçalera amb la imatge de la Verge.
![]()
![]()
L’edifici de l’hostatgeria té una galeria porticada que acull avui taules per als que volen prendre un refrigeri, reposar forces i àdhuc dinar.
A Sant Ramon de Penyafort, i a la Mare de Déu de la Roca, els encomanava portar fins a l’Altíssim, la meva sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble !
Llegia que el Santuari de la Mare de Déu de la Roca, apareix esmentat ja l'any 1230.
Segons la tradició, la imatge original, destruïda el 1936, com una més de les terribles conseqüències de la revolta sediciosa dels militars feixistes encapçalats pel general Franco – que va comptar amb la ‘benedicció’ de la Jerarquia de l’església que esdevindrà nacionalcatòlica, i que és de facto, una escissió de la Catòlica romana - , , havia estat trobada per un pastor.
És just i necessari, és el nostre deure i és la nostra obligació, ressaltar l’excepció del Venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943)
Sembla que del 1439 al 1835 en tingueren cura els frares d'Escornalbou, i una tradició no provada hi esmenta un convent de benetes.
L'església i l'hostaleria foren refetes després de la destrucció francesa del 1811.
El Mapa de recursos cultural de la Diputación Provincial de Tarragona, en diu ; Santuari marià situat al cim d'una roca que s'alça a l'oest de la vila, que l'erosió ha configurat d'una manera característica. És una petita capella d'una sola nau quadrangular, feta amb carreus, en part excavada a la roca de pedra sorrenca vermella.
Té un petit campanar cec als peus. Està orientada a ponent, amida 20x7 metres (sense comptar les capelles laterals), i té la façana arrebossada.
En una restauració recent, s'ha posat al descobert una part de la façana, amb una porta cegada, amb arc rodó adovellat, de l'any 1655, al costat esquerra de la porta d'entrada a la capella (centrada respecte a la façana), que porta la data de 1785. Hom pensa, que l’edifici s’eixamplava en aquella data, amb els ‘diners d’Amèrica’.
La capella té un cor alt als peus i un cambril a la capçalera amb la imatge de la Verge.
L’edifici de l’hostatgeria té una galeria porticada que acull avui taules per als que volen prendre un refrigeri, reposar forces i àdhuc dinar.
A Sant Ramon de Penyafort, i a la Mare de Déu de la Roca, els encomanava portar fins a l’Altíssim, la meva sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble !