Havíem quedat literalment bocabadats el Tomàs Irigaray Lopez, i l’Antonio Mora Verges, davant el conjunt monumental del Cementiri Municipal modernista de Montornès de Segarra.
El fet que es desconegui l’autoria de l’obra – malgrat ser ‘cosa habitual al REINO DE ESPAÑA – em produïa una especial decepció; avui la Segarra disposa de poca cosa més que els ‘seus actius històrics i artístics’.
L’artífex d’aquesta obra ‘magna’ , va ser Josep Balcells Cortada , (Montornès de Segarra, 1840 - 1930), llegia que de jove va emigrar a Cuba on va ser un dels fundadors de la casa bancària i comercial del mateix nom a l'Havana, en el seus anys de residència a Cuba sempre va ser soci de la ‘Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya’ als quals va llegar 100.00 pessetes a la seva mort; a la seva tornada per millorar el poble on havia nascut, va pagar la construcció de l’edifici de les escoles municipals, i per tal que els joves restessin a la població va impulsar un seguit de mesurés com per exemple un singular dot que es donava als fadristerns o cabalers que es quedaven a viure a Montornès, o diversos ajuts destinats a la construcció o millora de les cases, o per als que naixien al poble; també - Joan Balcells i Cortada, pensava en tot – els va fer un cementiri, en el que deixava a cada família del poble una renglera de nínxols.
Els Balcells tenen presència a Montornès almenys des del fogatge de 1553.
L'arquitecte ‘Torné de Cervera’, del que no trobava cap dada enlloc, nom propi, segon cognom, naixements , defunció,.. s’identifica com l’autor d’aquesta magnifica obra del modernisme a la Segarra; sou pregats de fer-nos saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com qualsevol dada relativa a aquest ‘professional’. Pensem que podria ser també, l’autor de la Capella de Sant Crist del Cementiri, advocació que ens confirmava el Josep Sansalvador Castellet de l’Arxiu Gavin al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a la comarca de la Noguera.
A la façana exterior de la capella s'evidencia un clar eclecticisme; la portalada, és d'estil neoclàssic amb elements neogòtics; aquests últims els trobem al seu timpà.
![]()
L'interior de la capella – que sens fa visible gràcies a la imatge de 1-X-1978 que ens cedeix l’Arxiu Gavin - és d'estil neogòtic amb arcs apuntats ,volta de creueria i la clau decorada amb motius vegetals.
![]()
Als baixos de la capella hi ha el panteó familiar de la família Balcells.
Respecte a l'ús dels materials dins de l'apartat decoratiu, podem observar la utilització de nous materials com poden ser el ferro, (columnes interiors), la forja (porta d'entrada al recinte) o el vidre (porta d'entrada a la capella), entre d'altres.
Reitero que certament no ens cal un MINISTERIO DE CULTURA, o en l’àmbit de Catalunya, una Conselleria de Cultura, perquè quan necessitem saber una senzilla dada, de no existir el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, que endegava el Josep Maria Gavín i Barceló, i aixoplugaven al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes els Germans Maristes,no sabríem on trobar-la.
Pel que fa a les ‘errades de Manual’ en la documentació del Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, a la Segarra podem trobar quasi totes les pautes del MANUAL DE MALAS PRACTICAS :
1. Informació errònia
2. Informació incomplerta
3. La informació parcialés dissortadament un lloc comú.
4. Absència d’informació.
A Catalunya ens hem d’aplicar més per millorar aquestes mancances.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com relatives a l’arquitecte que duia a terme el Cementiri de Montornès de Segarra, i potser també la Capella del Sant Crist, i Panteó de la família Balcells , i el que aixecava les Escoles Municipals.
El fet que es desconegui l’autoria de l’obra – malgrat ser ‘cosa habitual al REINO DE ESPAÑA – em produïa una especial decepció; avui la Segarra disposa de poca cosa més que els ‘seus actius històrics i artístics’.
L’artífex d’aquesta obra ‘magna’ , va ser Josep Balcells Cortada , (Montornès de Segarra, 1840 - 1930), llegia que de jove va emigrar a Cuba on va ser un dels fundadors de la casa bancària i comercial del mateix nom a l'Havana, en el seus anys de residència a Cuba sempre va ser soci de la ‘Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya’ als quals va llegar 100.00 pessetes a la seva mort; a la seva tornada per millorar el poble on havia nascut, va pagar la construcció de l’edifici de les escoles municipals, i per tal que els joves restessin a la població va impulsar un seguit de mesurés com per exemple un singular dot que es donava als fadristerns o cabalers que es quedaven a viure a Montornès, o diversos ajuts destinats a la construcció o millora de les cases, o per als que naixien al poble; també - Joan Balcells i Cortada, pensava en tot – els va fer un cementiri, en el que deixava a cada família del poble una renglera de nínxols.
Els Balcells tenen presència a Montornès almenys des del fogatge de 1553.
L'arquitecte ‘Torné de Cervera’, del que no trobava cap dada enlloc, nom propi, segon cognom, naixements , defunció,.. s’identifica com l’autor d’aquesta magnifica obra del modernisme a la Segarra; sou pregats de fer-nos saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com qualsevol dada relativa a aquest ‘professional’. Pensem que podria ser també, l’autor de la Capella de Sant Crist del Cementiri, advocació que ens confirmava el Josep Sansalvador Castellet de l’Arxiu Gavin al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a la comarca de la Noguera.
A la façana exterior de la capella s'evidencia un clar eclecticisme; la portalada, és d'estil neoclàssic amb elements neogòtics; aquests últims els trobem al seu timpà.
L'interior de la capella – que sens fa visible gràcies a la imatge de 1-X-1978 que ens cedeix l’Arxiu Gavin - és d'estil neogòtic amb arcs apuntats ,volta de creueria i la clau decorada amb motius vegetals.
Als baixos de la capella hi ha el panteó familiar de la família Balcells.
Respecte a l'ús dels materials dins de l'apartat decoratiu, podem observar la utilització de nous materials com poden ser el ferro, (columnes interiors), la forja (porta d'entrada al recinte) o el vidre (porta d'entrada a la capella), entre d'altres.
Reitero que certament no ens cal un MINISTERIO DE CULTURA, o en l’àmbit de Catalunya, una Conselleria de Cultura, perquè quan necessitem saber una senzilla dada, de no existir el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, que endegava el Josep Maria Gavín i Barceló, i aixoplugaven al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes els Germans Maristes,no sabríem on trobar-la.
Pel que fa a les ‘errades de Manual’ en la documentació del Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, a la Segarra podem trobar quasi totes les pautes del MANUAL DE MALAS PRACTICAS :
1. Informació errònia
2. Informació incomplerta
3. La informació parcialés dissortadament un lloc comú.
4. Absència d’informació.
A Catalunya ens hem d’aplicar més per millorar aquestes mancances.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com relatives a l’arquitecte que duia a terme el Cementiri de Montornès de Segarra, i potser també la Capella del Sant Crist, i Panteó de la família Balcells , i el que aixecava les Escoles Municipals.