Rebia una imatge del conjunt de Sant Esteve d’alinyà, al terme de Figols i Alinya, de 101,78 km², que forma part de la comarca de l’Urgell sobirà. M’acompanya la Rosa Ventura Cutrina un text que diu :
![]()
El Govern ha declarat l'església de Sant Esteve d'Alinyà , consagrada el 2 de desembre de 1056 pel bisbe d'Urgell, Guillem Guifré de Cerdanya (1040-1075), com a Bé Cultural d'Interès General ( 8 d'octubre del 2013), segons ha valorat la Generalitat de ‘ Barcelona’ , "destaca pel seus múltiples valors culturals". Curiosament la fitxa de patrimoni diu : En l'heterogènia construcció que avui configura l'església parroquial de Sant Esteve d'Alinyà, res no sembla conservar-se de l'edificació consagrada el 2 de desembre de 1059 pel bisbe d'Urgell Guillem Guifré.
Esmentada a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell del 839, o sia 220 anys de la seva consagració.
La descripció tècnica ens diu : l'església actual està constituïda per una nau i un absis semicircular, l'aparell del qual, gran i irregular, difereix del dels murs de la nau, que alternen filades de pedres planes amb altres de dimensions més grans, disposició del mur característica de paraments de tradició preromànica. El frontis té adossat un cos d'una casa veïna i, tot i que està molt reformat i restaurat, repeteix el mateix parament que l'absis. S'hi obren una porta d'arc de mig punt amb quatre arquivoltes en degradació i una finestra similar a mitja alçada. Tots els exteriors revelen, amb la sobreposició de panys de mur de parament irregular, el sobreaixecament de l'edifici, que cal relacionar amb la substitució, en època gòtica, de la volta, ara apuntada. A l'interior, aquesta modificació es posa de manifest en la discordança entre la volta ogival i l'arc de mig punt amb què s'obre l'absis Altres reformes evidents de l'edifici romànic són la coberta de l'absis, també sobrealçada, i l'espadanya de la façana. Diverses obertures il•luminen l'edifici, l'estructura originària del qual respons als trets característics de l'arquitectura romànica del segle XII. L'absis
ha estat restaurat (1985), tot suprimint-ne la sagristia adossada. Campanar de cadireta de dos ulls.
El Govern ha declarat l'església de Sant Esteve d'Alinyà , consagrada el 2 de desembre de 1056 pel bisbe d'Urgell, Guillem Guifré de Cerdanya (1040-1075), com a Bé Cultural d'Interès General ( 8 d'octubre del 2013), segons ha valorat la Generalitat de ‘ Barcelona’ , "destaca pel seus múltiples valors culturals". Curiosament la fitxa de patrimoni diu : En l'heterogènia construcció que avui configura l'església parroquial de Sant Esteve d'Alinyà, res no sembla conservar-se de l'edificació consagrada el 2 de desembre de 1059 pel bisbe d'Urgell Guillem Guifré.
Esmentada a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell del 839, o sia 220 anys de la seva consagració.
La descripció tècnica ens diu : l'església actual està constituïda per una nau i un absis semicircular, l'aparell del qual, gran i irregular, difereix del dels murs de la nau, que alternen filades de pedres planes amb altres de dimensions més grans, disposició del mur característica de paraments de tradició preromànica. El frontis té adossat un cos d'una casa veïna i, tot i que està molt reformat i restaurat, repeteix el mateix parament que l'absis. S'hi obren una porta d'arc de mig punt amb quatre arquivoltes en degradació i una finestra similar a mitja alçada. Tots els exteriors revelen, amb la sobreposició de panys de mur de parament irregular, el sobreaixecament de l'edifici, que cal relacionar amb la substitució, en època gòtica, de la volta, ara apuntada. A l'interior, aquesta modificació es posa de manifest en la discordança entre la volta ogival i l'arc de mig punt amb què s'obre l'absis Altres reformes evidents de l'edifici romànic són la coberta de l'absis, també sobrealçada, i l'espadanya de la façana. Diverses obertures il•luminen l'edifici, l'estructura originària del qual respons als trets característics de l'arquitectura romànica del segle XII. L'absis
ha estat restaurat (1985), tot suprimint-ne la sagristia adossada. Campanar de cadireta de dos ulls.