El diumenge 8.04.2018 desprès d’esmorzar als Ocells, a Font-Rubí, a l’antic terme de Rocabruna, integrat avui a Camprodon, decidim arribar-nos la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés fins a Espinavell, al terme de Molló, on visitaríem l’església de la Mare de Déu de les Neus, aixecada a torn de vila, segons ens explicaven a Ca la Joana.
![]()
En la recerca de dades per confegir aquest post, llegia que l'església es va construir al acabar-se el segle XVII, en un estil molt rústic i popular, si bé l'interior va ésser decorat amb falses voltes de maó, tot arrebossat i potser decorat. De tot això no queda res degut a una restauració feta per l'arquitecte Joan Maria de Ribot i de Balle (Girona, 24 de febrer de 1919 - Girona, 21 de setembre del 2014)
Igualment passa en les dues capelles laterals, avui dia desaparegudes, que s'han convertit en dos espais dins de l'església sense cap funció. La capella que hi ha al costat dret de l’església està advocada a Mare de Déu dels Dolors.
Patrimoni Gencat ens diu ; església amb planta de creu llatina, amb capelles laterals i absis semicircular en la part central de la nau. Hi ha un arc en el que descansen els cabirons de la teulada, formada per bigues de fusta i teules àrabs, de tipologia a dues vessants.
Té adossat un campanar quadrat amb grans obertures per les campanes i teulada a quatre vessants. Hi queden restes d'una esfera de rellotge, la maquinària del qual ha desaparegut. La façana és arrebossada i sobre la part dreta hi ha una meridiana solar.
L'interior ha estat molt transformat recentment per una dissortada restauració.
![]()
Fotografia de Josep Maria Moreno Lucas. 1981
![]()
![]()
![]()
Fotografies de l’Antonio Mora Vergés. 08.04.2018
Les obres de manteniment les duen a terme els mateixos veïns que assumeixen alhora que el treball, els materials necessaris.
Espinavell abans de la dictadura franquista tenia al voltant de 400 veïns, i disposava d’escola pública en la que es formaven quasi 90 noies i nois. Avui els nombre de veïns està al voltant dels 30.
Les imatges us podran donar dades per formar-vos una opinió.
Per als catalans la conservació del patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.
Si sabeu d’algun mitjà català i democràtic al que li pugui interessar publicar-ho us agrairé que li feu arribar
Donec Perficiam , lema en llatí que significa «fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho». Fou el lema de les Reials Guàrdies Catalanes — la guàrdia de corps del rei-arxiduc Carles III -, i ha estat adoptat avui per una bona part de la ciutadania catalana.
Antonio Mora Vergés
En la recerca de dades per confegir aquest post, llegia que l'església es va construir al acabar-se el segle XVII, en un estil molt rústic i popular, si bé l'interior va ésser decorat amb falses voltes de maó, tot arrebossat i potser decorat. De tot això no queda res degut a una restauració feta per l'arquitecte Joan Maria de Ribot i de Balle (Girona, 24 de febrer de 1919 - Girona, 21 de setembre del 2014)
Igualment passa en les dues capelles laterals, avui dia desaparegudes, que s'han convertit en dos espais dins de l'església sense cap funció. La capella que hi ha al costat dret de l’església està advocada a Mare de Déu dels Dolors.
Patrimoni Gencat ens diu ; església amb planta de creu llatina, amb capelles laterals i absis semicircular en la part central de la nau. Hi ha un arc en el que descansen els cabirons de la teulada, formada per bigues de fusta i teules àrabs, de tipologia a dues vessants.
Té adossat un campanar quadrat amb grans obertures per les campanes i teulada a quatre vessants. Hi queden restes d'una esfera de rellotge, la maquinària del qual ha desaparegut. La façana és arrebossada i sobre la part dreta hi ha una meridiana solar.
L'interior ha estat molt transformat recentment per una dissortada restauració.
Fotografia de Josep Maria Moreno Lucas. 1981
Fotografies de l’Antonio Mora Vergés. 08.04.2018
Les obres de manteniment les duen a terme els mateixos veïns que assumeixen alhora que el treball, els materials necessaris.
Espinavell abans de la dictadura franquista tenia al voltant de 400 veïns, i disposava d’escola pública en la que es formaven quasi 90 noies i nois. Avui els nombre de veïns està al voltant dels 30.
Les imatges us podran donar dades per formar-vos una opinió.
Per als catalans la conservació del patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.
Si sabeu d’algun mitjà català i democràtic al que li pugui interessar publicar-ho us agrairé que li feu arribar
Donec Perficiam , lema en llatí que significa «fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho». Fou el lema de les Reials Guàrdies Catalanes — la guàrdia de corps del rei-arxiduc Carles III -, i ha estat adoptat avui per una bona part de la ciutadania catalana.
Antonio Mora Vergés