El Joan Dalmau Juscafresa en feia arribar imatges de l’ermita/ Santuari de la Mare de Déu de Serrallonga Edifici aïllat de planta rectangular i coberta de doble vessant a laterals situat al costat mateix del mas Serrallonga. Té una sola nau i una sola capella, un campanar de doble espadanya i a la banda sud de l'absis hi ha adossada la sagristia.
![]()
Els murs de l'ermita són de granit, coberts d'arrebossat i pintats de blanc. La cornisa, formada per quatre nivells de motllures, està interrompuda pel gran campanar de doble ull i culminat amb una teulada de doble vessant de rajola i una creu. La porta d'entrada està feta de grans blocs de pedra calcària de Girona i té una llinda horitzontal monolítica amb decoració floral triangular a la base. Sobre la porta, hi ha una finestra d'arc de mig punt d'una sola esqueixada i feta també de pedra calcària.
Els ràfecs de la part lateral de la construcció són formats per una filera de rajola plana i gruixuda.
Al costat de l'ermita hi el mas de Can Serrallonga de Brunyola. És un edifici de dos plantes i golfes amb coberta de doble vessant a laterals originari del segle XVIII i documentat del segle XIV (1336).
![]()
Sempre fou domini directe de l'Hospital de Sant Llorenç de les Arenes i era conegut amb el nom de Can Negre de Serrallonga.
http://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/viewFile/225272/334735
Els marquesos de Carles, propietaris del mas fins a l’any 1918
Un dels successors d’Ignasi Ferrer i Roig s’emparentà amb els marquesos de Carles de Palafrugell. A partir d’aleshores foren els marquesos de Carles i de Ferrer.
Les seves grans propietats s’estenien principalment a Torroella de Montgrí i a Palafrugell. També tenien terres i cases en altres llocs de les actuals comarques de la Selva, el Gironès, el Pla de l’Estany i l’Empordà. S’establiren en una casa situada a la plaça del Vi que després s’anomenà Casa Carles, des d’on administraven tot l’extens patrimoni. Aquesta família s’extingeix el 1918, en morir, sense descendència, Joaquim de Carles i de Ferrer. Llega totes les seves propietats al bisbat.
El bisbat, propietari de mas Serrallonga
El bisbe de Girona, Dr. Josep Cartañà Inglés (Vilaverd (Conca de Barberà), 13 de setembre de 1875 - Girona, 1 d'agost de 1963) , ofereix venda del mas als propis masovers.
No s’arriba a cap acord i l’any 1935 el ven a Joan Bosch, que en serà el propietari fins a la seva mort. Per herència, la propietat passa al seu fill Joan i després al seu nét, també Joan.
Ens agradarà tenir més noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com d’aquesta església, de la casa propera i dels actuals propietaris, nom, cognoms, lloc i data de naixement,.., i en el seu cas també les dades de l’autor de la reforma.
Per als catalans la conservació del patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.
Antonio Mora Vergés
Els murs de l'ermita són de granit, coberts d'arrebossat i pintats de blanc. La cornisa, formada per quatre nivells de motllures, està interrompuda pel gran campanar de doble ull i culminat amb una teulada de doble vessant de rajola i una creu. La porta d'entrada està feta de grans blocs de pedra calcària de Girona i té una llinda horitzontal monolítica amb decoració floral triangular a la base. Sobre la porta, hi ha una finestra d'arc de mig punt d'una sola esqueixada i feta també de pedra calcària.
Els ràfecs de la part lateral de la construcció són formats per una filera de rajola plana i gruixuda.
Al costat de l'ermita hi el mas de Can Serrallonga de Brunyola. És un edifici de dos plantes i golfes amb coberta de doble vessant a laterals originari del segle XVIII i documentat del segle XIV (1336).
Sempre fou domini directe de l'Hospital de Sant Llorenç de les Arenes i era conegut amb el nom de Can Negre de Serrallonga.
http://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/viewFile/225272/334735
Els marquesos de Carles, propietaris del mas fins a l’any 1918
Un dels successors d’Ignasi Ferrer i Roig s’emparentà amb els marquesos de Carles de Palafrugell. A partir d’aleshores foren els marquesos de Carles i de Ferrer.
Les seves grans propietats s’estenien principalment a Torroella de Montgrí i a Palafrugell. També tenien terres i cases en altres llocs de les actuals comarques de la Selva, el Gironès, el Pla de l’Estany i l’Empordà. S’establiren en una casa situada a la plaça del Vi que després s’anomenà Casa Carles, des d’on administraven tot l’extens patrimoni. Aquesta família s’extingeix el 1918, en morir, sense descendència, Joaquim de Carles i de Ferrer. Llega totes les seves propietats al bisbat.
El bisbat, propietari de mas Serrallonga
El bisbe de Girona, Dr. Josep Cartañà Inglés (Vilaverd (Conca de Barberà), 13 de setembre de 1875 - Girona, 1 d'agost de 1963) , ofereix venda del mas als propis masovers.
No s’arriba a cap acord i l’any 1935 el ven a Joan Bosch, que en serà el propietari fins a la seva mort. Per herència, la propietat passa al seu fill Joan i després al seu nét, també Joan.
Ens agradarà tenir més noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com d’aquesta església, de la casa propera i dels actuals propietaris, nom, cognoms, lloc i data de naixement,.., i en el seu cas també les dades de l’autor de la reforma.
Per als catalans la conservació del patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.
Antonio Mora Vergés