Trobava a Patrimoni Gencat en relació a CAN CASTELLS d‘Esparreguera , a la comarca del Llobregat jussà, dita oficialment [ BAIX/BAJO], perquè com bé deia Juan Carlos I de España: "A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano"
https://www.elnacional.cat/es/efemerides/marc-pons-juan-carlos-i_153012_102.html
http://www.noticiesdelaterreta.com/blog/?p=1196
Casa rural de grans dimensions de caràcter agrícola. Està orientada al sol naixent i construïda amb pedra i maó. Està estructurada en planta baixa, dos pisos i golfes. Els angles queden rematats per llanternes turriformes. La façana principal s'obre a un barri amb diverses dependències. És senzilla i austera; destaca com a únic element ornamental un relleu de pedra a la mateixa casa on hi figura la data de 1844, a la llinda principal. La coberta és a quatre aigües, amb teula àrab, i té una torre al centre. L'espai interior està organitzat entorn la llanterna. Una de les cambres de la planta baixa està habilitada com a capella. Al costat nord-est es troba una galeria adossada a l'edifici a mode de pòrtic amb arcs de mig punt i coberta a dues aigües amb teula àrab.
Tenim notícies que ens porten a pensar que aquest edifici és contemporani a Santa Maria del Puig, de la mateixa localitat.
L’any 1667 figura com a propietari Joan Castells del Mas, llinatge que trobem fins a les darreries del segle XVIII. Els Castells eren una família de notaris, un d'ells, l'any 1592, va aixecar acta de la inauguració de la basílica de Montserrat.
A finals de 1893, la casa passà a ser propietat de l'abadia de Montserrat, instal·lant-s'hi aquí el col·legi dels novicis.
En part de les dependències del barri hi havia instal·lada la fàbrica de licors dels monjos de Montserrat, on es feia el licor anomenat ”Aromes de Montserrat”, que malauradament ja no es fabrica des fa uns quants anys. Actualment el mas és propietat de la Generalitat, qui l’empra com a residència de toxicòmans.
![]()
Des de l'any 2011 les Aromes de Montserrat es produeixen, juntament amb la resta de begudes tradicionals elaborades des d'antic al monestir (ratafia, herbes, licor d'avellana i crema catalana) a la fàbrica de l'Anís del Mono de Badalona, propietat del Grupo Osborne. https://www.ara.cat/economia/Montserrat-deixa-licors-grup-Osborne-badalona-anis_0_453555778.html
http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_18487
El sistema de consultes en línia del patrimoni històric i/o artístic d’Esparraguera, el trobo – per dir-ho de forma políticament correcta - ‘enfollisconat’ . Em pregunto si amb això pretenen justament evitar que els ciutadans puguin consultar-ho, oi?.
https://www.esparreguera.cat/fitxers/urbanisme/pla_urb_59_DUN(1).pdf
http://patrimonicultural.diba.cat/uploads/08076/memoria.pdf
Rebia des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) , fotografies datades el 6-VIII-1983, de la Capella de Sant Josep, dels Pares Benedictins, de Can Castells (Esparreguera, Baix Llobregat)
![]()
![]()
El patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació, i àdhuc la correcta documentació son per als catalans un imperatiu ètic.
Donec perficiam
Antonio Mora Vergés
https://www.elnacional.cat/es/efemerides/marc-pons-juan-carlos-i_153012_102.html
http://www.noticiesdelaterreta.com/blog/?p=1196
Casa rural de grans dimensions de caràcter agrícola. Està orientada al sol naixent i construïda amb pedra i maó. Està estructurada en planta baixa, dos pisos i golfes. Els angles queden rematats per llanternes turriformes. La façana principal s'obre a un barri amb diverses dependències. És senzilla i austera; destaca com a únic element ornamental un relleu de pedra a la mateixa casa on hi figura la data de 1844, a la llinda principal. La coberta és a quatre aigües, amb teula àrab, i té una torre al centre. L'espai interior està organitzat entorn la llanterna. Una de les cambres de la planta baixa està habilitada com a capella. Al costat nord-est es troba una galeria adossada a l'edifici a mode de pòrtic amb arcs de mig punt i coberta a dues aigües amb teula àrab.
Tenim notícies que ens porten a pensar que aquest edifici és contemporani a Santa Maria del Puig, de la mateixa localitat.
L’any 1667 figura com a propietari Joan Castells del Mas, llinatge que trobem fins a les darreries del segle XVIII. Els Castells eren una família de notaris, un d'ells, l'any 1592, va aixecar acta de la inauguració de la basílica de Montserrat.
A finals de 1893, la casa passà a ser propietat de l'abadia de Montserrat, instal·lant-s'hi aquí el col·legi dels novicis.
En part de les dependències del barri hi havia instal·lada la fàbrica de licors dels monjos de Montserrat, on es feia el licor anomenat ”Aromes de Montserrat”, que malauradament ja no es fabrica des fa uns quants anys. Actualment el mas és propietat de la Generalitat, qui l’empra com a residència de toxicòmans.
Des de l'any 2011 les Aromes de Montserrat es produeixen, juntament amb la resta de begudes tradicionals elaborades des d'antic al monestir (ratafia, herbes, licor d'avellana i crema catalana) a la fàbrica de l'Anís del Mono de Badalona, propietat del Grupo Osborne. https://www.ara.cat/economia/Montserrat-deixa-licors-grup-Osborne-badalona-anis_0_453555778.html
http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_18487
El sistema de consultes en línia del patrimoni històric i/o artístic d’Esparraguera, el trobo – per dir-ho de forma políticament correcta - ‘enfollisconat’ . Em pregunto si amb això pretenen justament evitar que els ciutadans puguin consultar-ho, oi?.
https://www.esparreguera.cat/fitxers/urbanisme/pla_urb_59_DUN(1).pdf
http://patrimonicultural.diba.cat/uploads/08076/memoria.pdf
Rebia des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) , fotografies datades el 6-VIII-1983, de la Capella de Sant Josep, dels Pares Benedictins, de Can Castells (Esparreguera, Baix Llobregat)
El patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació, i àdhuc la correcta documentació son per als catalans un imperatiu ètic.
Donec perficiam
Antonio Mora Vergés