In Memoriam : Església Parroquial de Sant Esteve de Castellar, l’anomeno això perquè malgrat que l’any 1933, per acord municipal, el poble passa a anomenar-se oficialment Castellar del Vallès; el canvi fou aprovat pel Govern Civil fins el 1954.
![]()
Hi ha una publicació que ha via estat accessible des de la xarxa El MARTIRI DELS TEMPLES
http://www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/Destrucci%C3%B3_2.pdf
http://jmmartibonet.blogspot.com.es/2014/08/el-martirio-de-los-templos-ii-ano-1938.html
Recordo que en relació a l’església parroquial que identifica erròniament com de Sant Martí, deia :
De l’informe de Castellar del Vallès podem deduir que l’Ajuntament dictaminà que calia tancar les escoles religioses (pàg. 39).
La destrucció en part del temple la portaren a terme la gent del mateix poble, tot i que coaccionats per forces alienes a ell (pàg. 45).
Gràcies a un feligrès, el rector aconseguí fugir en un primer moment, però al final va ser capturat i assassinat (pàg. 46).
Desaparegueren: un retaule del segle XV de l’artista Serra (segons l’opinió de Mn. Trens, que fou el director del Museu Diocesà de Barcelona), en el plafó central del qual hi havia Maria Magdalena i en el lateral la crucifixió del Senyor (pàg. 79), un retaule gòtic del segle XV, així com altres d’estil plateresc (pàg. 79). Fou cremat un tern de color rosa rematat amb motius florals brodats en seda i or (pàg. 81).
Resumint, aquest magnífic temple, que es va construir en els anys 1885-1890 en estil neogòtic, va ser assaltat i greument profanat el dia 22 de juliol de 1936. Les imatges, altars, objectes i ornaments de culte i tot el ric mobiliari, van ser portats a la plaça i cremats en una gran foguera.
Per convertir-lo en mercat públic, van destruir tots els vidres policromats dels finestrals, i van obrir, en cadascuna de les capelles laterals, vulgars finestres per donar pas a la llum. Després, convertit en caserna, els soldats van arrencar moltes portes i armaris per fer foc dins del temple i a la sagristia, destruint així part del paviment i algun revocat de les parets.
La Casa Rectoral, composta de planta baixa i dos pisos, va ser transformada en habitacions diferents, en les quals es van instal•lar diversos empleats del municipi. L’arxiu parroquial va ser totalment destruït.
El rector, Mn. Josep M. Esteve Ribot (1885-29-01. St. Llorenç d'Hortons. 1955-23-12) , va iniciar l’any 1939 la restauració del temple, dirigida per l’arquitecte. Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 - 1960)
El Martirio de los Templos II.pdf , dóna dades de TOTA CATALUNYA
https://www.dropbox.com/s/wxohg7t16i7x4eq/El%20Martirio%20de%20los%20Templos%20II.pdf?dl=0
Castellar. Iglesia parroquial, en buen estado de conservación,’ fueron pasto de las llamas la ropa y demás enseres que había dentro. La casa rectoral está habitada por varios vecinos habiendo sido pasto de las llamas los enseres que había dentro.
La iglesia del agregado de San Feliu del Racó en buen estado de conservación, sirviendo de almacén. La casa rectoral sirve para vivienda. Todo lo que contenían tanto la Iglesia como la casa rectoral de San Feliu del Racó fue pasto de las llamas.
Tempus fugités una locució llatina que significa el temps s'escapa, i que convida a no perdre'l.
En alguns rellotges de sol es pot trobar també aquesta frase completa: «Tempus fugit, sicut nubes, quasi naves, velut umbra», "El temps vola, com els núvols, com les naus, com les ombres".
Antonio Mora Vergés
Hi ha una publicació que ha via estat accessible des de la xarxa El MARTIRI DELS TEMPLES
http://www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/Destrucci%C3%B3_2.pdf
http://jmmartibonet.blogspot.com.es/2014/08/el-martirio-de-los-templos-ii-ano-1938.html
Recordo que en relació a l’església parroquial que identifica erròniament com de Sant Martí, deia :
De l’informe de Castellar del Vallès podem deduir que l’Ajuntament dictaminà que calia tancar les escoles religioses (pàg. 39).
La destrucció en part del temple la portaren a terme la gent del mateix poble, tot i que coaccionats per forces alienes a ell (pàg. 45).
Gràcies a un feligrès, el rector aconseguí fugir en un primer moment, però al final va ser capturat i assassinat (pàg. 46).
Desaparegueren: un retaule del segle XV de l’artista Serra (segons l’opinió de Mn. Trens, que fou el director del Museu Diocesà de Barcelona), en el plafó central del qual hi havia Maria Magdalena i en el lateral la crucifixió del Senyor (pàg. 79), un retaule gòtic del segle XV, així com altres d’estil plateresc (pàg. 79). Fou cremat un tern de color rosa rematat amb motius florals brodats en seda i or (pàg. 81).
Resumint, aquest magnífic temple, que es va construir en els anys 1885-1890 en estil neogòtic, va ser assaltat i greument profanat el dia 22 de juliol de 1936. Les imatges, altars, objectes i ornaments de culte i tot el ric mobiliari, van ser portats a la plaça i cremats en una gran foguera.
Per convertir-lo en mercat públic, van destruir tots els vidres policromats dels finestrals, i van obrir, en cadascuna de les capelles laterals, vulgars finestres per donar pas a la llum. Després, convertit en caserna, els soldats van arrencar moltes portes i armaris per fer foc dins del temple i a la sagristia, destruint així part del paviment i algun revocat de les parets.
La Casa Rectoral, composta de planta baixa i dos pisos, va ser transformada en habitacions diferents, en les quals es van instal•lar diversos empleats del municipi. L’arxiu parroquial va ser totalment destruït.
El rector, Mn. Josep M. Esteve Ribot (1885-29-01. St. Llorenç d'Hortons. 1955-23-12) , va iniciar l’any 1939 la restauració del temple, dirigida per l’arquitecte. Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 1891 - 1960)
El Martirio de los Templos II.pdf , dóna dades de TOTA CATALUNYA
https://www.dropbox.com/s/wxohg7t16i7x4eq/El%20Martirio%20de%20los%20Templos%20II.pdf?dl=0
Castellar. Iglesia parroquial, en buen estado de conservación,’ fueron pasto de las llamas la ropa y demás enseres que había dentro. La casa rectoral está habitada por varios vecinos habiendo sido pasto de las llamas los enseres que había dentro.
La iglesia del agregado de San Feliu del Racó en buen estado de conservación, sirviendo de almacén. La casa rectoral sirve para vivienda. Todo lo que contenían tanto la Iglesia como la casa rectoral de San Feliu del Racó fue pasto de las llamas.
Tempus fugités una locució llatina que significa el temps s'escapa, i que convida a no perdre'l.
En alguns rellotges de sol es pot trobar també aquesta frase completa: «Tempus fugit, sicut nubes, quasi naves, velut umbra», "El temps vola, com els núvols, com les naus, com les ombres".
Antonio Mora Vergés