Llegia que Josep Ros i Ros (Martorell (Barcelona), 1885 - ibídem, 1951) y Ignasi Brugueras Llobet (*1883 †1964) , aixecaven aquest edifici atenen la voluntat testamennta de Josep Ferrer i Salles, casat amb l' Amàlia Soler de Tort , benefactora en aquest cas de Vilafranca del Penedès, dels que ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement, quan als traspàs reprodueixo de la Vanguardia :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1889/01/23/pagina-2/34660609/pdf.html?search=JOse%20ferrer%20Salles i de ;
http://www.amaliasoler.org/index.php/historia
En San Saturnino de Noya, se han celebrado solemnes funerales en sufragio del alma de don José Ferrer y Salles, con motivo del legado que hizo á los pobres de la población y del que ordenó para verificar algunas mejoras en la iglesia parroquial.
Después se celebraron gran número de misas rezadas durante las cuales se ejecutaron por una orquesta, diferentes composiciones religiosas.
Quan a la descripció llegia; edifici públic aïllat, envoltat de jardí que fa cantonada amb el carrer de Pelegrí Torelló i amb el de Ferrer i Sallés. Presenta planta en forma de T. S'hi accedeix per una torre central davantera de planta baixa i dos pisos, les ales laterals tenen planta baixa, pis i golfes. Hi ha cobertes de teula àrab al cos anterior i terrat al posterior. Les finestres i les portes mostren llindes esglaonades. A les cobertes s'obren finestres-mansarda.
![]()
L'Hospital és aixecat per la Fundació Josep Ferrer Sallés creada amb aquesta finalitat a partir de la donació de Josep Ferrer i Sallés. En les seves disposicions testamentàries del 1889, Ferrer fa hereu dels seus béns a la vila de Sant Sadurní amb l'objectiu de reconstruir l'Església de Sant Sadurní d'Anoia i construir i mantenir un hospital per a malalts pobres. Malgrat la donació d'un terreny i la deixa testamentària, les obres de l'Hospital no s'iniciaran fins a 1928 per dificultats en la urbanització de la plaça Manel Raventós. El promotor del projecte fou mossèn Ullastre, que aconseguí el suport de diversos propietaris de la vila.
No sabia trobar més dades d’aquest mossèn Ullastre, del que ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya@gamil.com del nom i cognoms, i lloc i data de naixement i traspàs:
ELS NOMS DELS CARRERS DE LA VlLA DE SANT SADURNÏ D’ANOIA GLORIA ROIG I FORÉS CARME BALLESTA I SENABRE
El projecte original de l'Hospital fou encarregat a l'arquitecte Ignasi Brugueras Llobet. En aquest projecte també hi intervingué, tres anys després, Josep Ros i Ros per dissenyar l'accés, les escales i la tanca. El 1956 s'amplià l'edifici annexant un nou cos.
El 1988 s'extingí la Fundació i l'Ajuntament cedí la gestió a la mútua L'Aliança. L'Hospital es va reconvertir en una residència assistida i centre de dia, responent a les demandes d'atenció de la gent gran. El 2002 es va construir la rampa que l'uneix amb la Casa dels Avis.
L’autor de la capella inacabada va ser Ubald Iranzo i Eiras (Barcelona, 1854 - ibídem, 1923), la capella inacabada i el cos annex, situat al carrer Pompeu Fabra, van ser ocupats per les germanes carmelites -que s'havien instal·lat definitivament a Sant Sadurní I ‘any 1884. En aquest edifici impartien l'ensenyament primari i, alhora, es dedicaven a I ‘assistència social i sanitària.
![]()
Aquesta dada ens permetrà incloure un edifici més a l’arxiu d’Edificis Escolars Anteriors a la Dictadura Franquista. Ens manquen les dades de l’autor del ‘nou’ edifici que acollia a les Germanes Carmelites.
![]()
Anys endavant, fou adaptat a habitatges de tipus social fins a ben entrada la dècada deis setanta del nostre segle.
Jordi Garcés i Brusés (Barcelona, 25 de juny de 1945), Enric Sòria i Badia (Barcelona, Cataluña, 14 de novembre de 1937), amb la col·laboració de Josep Maria Fort Mir, els aparelladors Jordi Lleal i Josep Genesca, donaven un nou us a l’edifici.
https://www.diba.cat/c/document_library/get_file?uuid=879c24d2-cde8-4988-9184-e4960a31b630&groupId=429042
Sant Sadurní d’Anoia no disposa d’un Catàleg de Patrimoni en línia, el fet atès que els Partits de l’Eix del Mal tenen una minsa representació ens sobta força.
Antonio Mora Vergés
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1889/01/23/pagina-2/34660609/pdf.html?search=JOse%20ferrer%20Salles i de ;
http://www.amaliasoler.org/index.php/historia
En San Saturnino de Noya, se han celebrado solemnes funerales en sufragio del alma de don José Ferrer y Salles, con motivo del legado que hizo á los pobres de la población y del que ordenó para verificar algunas mejoras en la iglesia parroquial.
Después se celebraron gran número de misas rezadas durante las cuales se ejecutaron por una orquesta, diferentes composiciones religiosas.
Quan a la descripció llegia; edifici públic aïllat, envoltat de jardí que fa cantonada amb el carrer de Pelegrí Torelló i amb el de Ferrer i Sallés. Presenta planta en forma de T. S'hi accedeix per una torre central davantera de planta baixa i dos pisos, les ales laterals tenen planta baixa, pis i golfes. Hi ha cobertes de teula àrab al cos anterior i terrat al posterior. Les finestres i les portes mostren llindes esglaonades. A les cobertes s'obren finestres-mansarda.
L'Hospital és aixecat per la Fundació Josep Ferrer Sallés creada amb aquesta finalitat a partir de la donació de Josep Ferrer i Sallés. En les seves disposicions testamentàries del 1889, Ferrer fa hereu dels seus béns a la vila de Sant Sadurní amb l'objectiu de reconstruir l'Església de Sant Sadurní d'Anoia i construir i mantenir un hospital per a malalts pobres. Malgrat la donació d'un terreny i la deixa testamentària, les obres de l'Hospital no s'iniciaran fins a 1928 per dificultats en la urbanització de la plaça Manel Raventós. El promotor del projecte fou mossèn Ullastre, que aconseguí el suport de diversos propietaris de la vila.
No sabia trobar més dades d’aquest mossèn Ullastre, del que ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya@gamil.com del nom i cognoms, i lloc i data de naixement i traspàs:
ELS NOMS DELS CARRERS DE LA VlLA DE SANT SADURNÏ D’ANOIA GLORIA ROIG I FORÉS CARME BALLESTA I SENABRE
El projecte original de l'Hospital fou encarregat a l'arquitecte Ignasi Brugueras Llobet. En aquest projecte també hi intervingué, tres anys després, Josep Ros i Ros per dissenyar l'accés, les escales i la tanca. El 1956 s'amplià l'edifici annexant un nou cos.
El 1988 s'extingí la Fundació i l'Ajuntament cedí la gestió a la mútua L'Aliança. L'Hospital es va reconvertir en una residència assistida i centre de dia, responent a les demandes d'atenció de la gent gran. El 2002 es va construir la rampa que l'uneix amb la Casa dels Avis.
L’autor de la capella inacabada va ser Ubald Iranzo i Eiras (Barcelona, 1854 - ibídem, 1923), la capella inacabada i el cos annex, situat al carrer Pompeu Fabra, van ser ocupats per les germanes carmelites -que s'havien instal·lat definitivament a Sant Sadurní I ‘any 1884. En aquest edifici impartien l'ensenyament primari i, alhora, es dedicaven a I ‘assistència social i sanitària.
Aquesta dada ens permetrà incloure un edifici més a l’arxiu d’Edificis Escolars Anteriors a la Dictadura Franquista. Ens manquen les dades de l’autor del ‘nou’ edifici que acollia a les Germanes Carmelites.
Jordi Garcés i Brusés (Barcelona, 25 de juny de 1945), Enric Sòria i Badia (Barcelona, Cataluña, 14 de novembre de 1937), amb la col·laboració de Josep Maria Fort Mir, els aparelladors Jordi Lleal i Josep Genesca, donaven un nou us a l’edifici.
https://www.diba.cat/c/document_library/get_file?uuid=879c24d2-cde8-4988-9184-e4960a31b630&groupId=429042
Sant Sadurní d’Anoia no disposa d’un Catàleg de Patrimoni en línia, el fet atès que els Partits de l’Eix del Mal tenen una minsa representació ens sobta força.
Antonio Mora Vergés