De l’antiga masia només en resta l’aspecte exterior, ja que l’interior ha estat reformat per tal d’ajustar-lo a les necessitats del centre cultural.
Per tot el perímetre de l’edifici a les façanes podem veure el poema visual creat l’any 2006, per Francesc Xavier Errando i Mariscal (València, 9 de febrer de 1950) que és el gran atractiu de l’edifici.
Masia de planta baixa, dos pisos i golfes. La teulada és a dues aigües. Conserva en molt bon estat la portalada adovellada format per dinou dovelles. De la mateixa manera les finestres, originals son rectangulars i amb llinda de pedra recte amb motllures. A excepció de la finestra de a sobre de la porta d’entrada, totes les finestres presenten balcó.
L’any 1996, l’ajuntament de la vila, adquireix l’edifici, i comencen a projectar el que serà el nou centre cultura, que s’inaugurarà l’any 2006. Actualment l’edifici també acull la col·lecció permanent i la fundació d’art gràfic Joan-Josep Tharrats i Vidal (Gerona, 1918 - Barcelona, 4 de juliol de 20011)
![]()
El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, el Vallès Occidental, de maig de 1926) superava amb aquesta fotografia que editarem a 13X18 en color, les 2600. Si esteu interessats en fer-vos amb la seva col·lecció sou pregats de fer-nos arribar la vostra oferta a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La Plaça Catalunya, on es troba la masia de Can Comes, és el centre de la població, amb edificacions dels segles XVIII i XIX, i la Casa de la vila i els edificis ue acollien les escoles de nens de nenes.
Sobta trobar en aquest indret híperurbanitzat, la denominació ‘Can’, que en català s’acostuma a emprar més en entorns rurals i/o de cases esparses. Té un sentit ‘reverencial’, i alhora implica distància social.
Cal, indica coneixement i proximitat. És més habitual en entorns urbans.
Pineda no assolirà els 1.663 veïns fins al cens de 1787, i passarà al següent miler 2.185 l’any 1920, en el període 1930 a 1960 es produirà un creixement quasi vegetatiu fins als 3718 habitants. Des d’aleshores el creixement ha estat exponencial fins al 26.349 amb que es tancava l’any 2017.
A (Lc 2,51-52), trobem ; Jesús creixia en edat i saviesa, i tenia el favor de Déu i dels homes. Dissortadament el creixement dels nostres pobles i ciutats NO SEMPRE s’ha fet amb el temps i el seny necessari.
https://dugi-doc.udg.edu//bitstream/handle/10256/3595/2-Annex-7.-Fitxes-dels-elements-patrimonials..pdf?sequence=4
Ens adreçàrem a l’Arxiu Municipal froldan@pinedademar.org i omassaguer@pinedademar.org, al que alhora que li fem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàrem el seu ajut i col·laboració.
Pineda de Mar té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment se l’associa.
També però als ciutadans de Pineda de Mar, del Maresme, de Catalunya ,..., ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...
Catalunya us ho agrairà.
Antonio Mora Vergés
Per tot el perímetre de l’edifici a les façanes podem veure el poema visual creat l’any 2006, per Francesc Xavier Errando i Mariscal (València, 9 de febrer de 1950) que és el gran atractiu de l’edifici.
Masia de planta baixa, dos pisos i golfes. La teulada és a dues aigües. Conserva en molt bon estat la portalada adovellada format per dinou dovelles. De la mateixa manera les finestres, originals son rectangulars i amb llinda de pedra recte amb motllures. A excepció de la finestra de a sobre de la porta d’entrada, totes les finestres presenten balcó.
L’any 1996, l’ajuntament de la vila, adquireix l’edifici, i comencen a projectar el que serà el nou centre cultura, que s’inaugurarà l’any 2006. Actualment l’edifici també acull la col·lecció permanent i la fundació d’art gràfic Joan-Josep Tharrats i Vidal (Gerona, 1918 - Barcelona, 4 de juliol de 20011)
El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, el Vallès Occidental, de maig de 1926) superava amb aquesta fotografia que editarem a 13X18 en color, les 2600. Si esteu interessats en fer-vos amb la seva col·lecció sou pregats de fer-nos arribar la vostra oferta a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La Plaça Catalunya, on es troba la masia de Can Comes, és el centre de la població, amb edificacions dels segles XVIII i XIX, i la Casa de la vila i els edificis ue acollien les escoles de nens de nenes.
Sobta trobar en aquest indret híperurbanitzat, la denominació ‘Can’, que en català s’acostuma a emprar més en entorns rurals i/o de cases esparses. Té un sentit ‘reverencial’, i alhora implica distància social.
Cal, indica coneixement i proximitat. És més habitual en entorns urbans.
Pineda no assolirà els 1.663 veïns fins al cens de 1787, i passarà al següent miler 2.185 l’any 1920, en el període 1930 a 1960 es produirà un creixement quasi vegetatiu fins als 3718 habitants. Des d’aleshores el creixement ha estat exponencial fins al 26.349 amb que es tancava l’any 2017.
A (Lc 2,51-52), trobem ; Jesús creixia en edat i saviesa, i tenia el favor de Déu i dels homes. Dissortadament el creixement dels nostres pobles i ciutats NO SEMPRE s’ha fet amb el temps i el seny necessari.
https://dugi-doc.udg.edu//bitstream/handle/10256/3595/2-Annex-7.-Fitxes-dels-elements-patrimonials..pdf?sequence=4
Ens adreçàrem a l’Arxiu Municipal froldan@pinedademar.org i omassaguer@pinedademar.org, al que alhora que li fem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàrem el seu ajut i col·laboració.
Pineda de Mar té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment se l’associa.
També però als ciutadans de Pineda de Mar, del Maresme, de Catalunya ,..., ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...
Catalunya us ho agrairà.
Antonio Mora Vergés