Seguíem, val a dir que amb força dificultats per la manca i/o deficiència en la senyalització, el nostre pelegrinatge pels edificis religiosos de la confessió catòlica de Gurb, a la comarca d’Osona. La boira ajudava poc.
Quan al topònim Gurb, s’han proposat diverses etimologies. Una de les més acceptades, és la proposada per Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) és que prové del mot d’arrel ibèrica o basca compost per l’arrel basca gorr , que podria significar roig o terrós i el sufix–be , molt conegut en llengua basca, que significa per sota de. La descripció fa justícia a les terres planes de les parròquies de Sant Andreu i Granollers.
Una altra etimologia, proposada en aquest cas pel professor Juan Luis Román del Cerro, consisteix en l’arrel gurs que significaria cruïlla de camins i com en el cas anterior el sufix –be .
Aquesta segona proposta resulta ARA més versemblant tenint en compte la situació de Gurb, en un punt de creuament de camins tant en l’actualitat com antigament.
Si haguéssim de prendre partit, sempre, sempre, sempre, seguiríem la tesis de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), que ultra el coneixement tècnic – era un savi integral – tenia el bon costum de ‘validar ‘ les seves impressions amb una o més visites sobre el terreny.
No trobava l’accés a Sant Miquel del Soler de la Parròquia de Sant Andreu de Gurb, malgrat que a priori queda clar, oi?. Emplaçament: A 1600 metres per carrers i pista asfaltada de la carretera BV-4601, punt quilomètric 1'100. No trobava cap rètol
El Mapa de Patrimoni ens diu ; la capella de Sant Miquel del Soler es troba integrada en un volum adossat a la masia del Soler, uns metres a l'oest de la carretera C-17
La capella es troba a l'interior d'un volum adossat a l'est de la masia del Soler, de manera que sobre l'església el volum adossat forma una terrassa i en la façana est, les dues petites obertures circulars que corresponen a l'església, queden integrades en finestres de majors dimensions que segueixen la distribució del volum. Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats, en alguns punts escrostonat. La façana principal, orientada al sud, és la única on la capella no es troba integrada en el volum adossat de la masia i conté un portal d'arc de mig punt emmarcat amb obra, dues petites obertures al nivell superior i un petit campanar d'espadanya d'un sol ull.
![]()
Fotografia de la fitxa del Mapa de Patrimoni.
De vegades tinc la sensació d’estar documentant en l’àmbit del patrimoni històric i cultural, un fet semblant als ‘aixecaments de cadàvers’ en l’àmbit judicial; la tristíssima coincidència en ambdós casos està en el fet que es descriu una realitat que desapareixerà tant aviat com s’acabi la descripció.
Ens agradarà rebre més imatges tant de l’exterior com del interior de la capella a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Antonio Mora Vergés
Quan al topònim Gurb, s’han proposat diverses etimologies. Una de les més acceptades, és la proposada per Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) és que prové del mot d’arrel ibèrica o basca compost per l’arrel basca gorr , que podria significar roig o terrós i el sufix–be , molt conegut en llengua basca, que significa per sota de. La descripció fa justícia a les terres planes de les parròquies de Sant Andreu i Granollers.
Una altra etimologia, proposada en aquest cas pel professor Juan Luis Román del Cerro, consisteix en l’arrel gurs que significaria cruïlla de camins i com en el cas anterior el sufix –be .
Aquesta segona proposta resulta ARA més versemblant tenint en compte la situació de Gurb, en un punt de creuament de camins tant en l’actualitat com antigament.
Si haguéssim de prendre partit, sempre, sempre, sempre, seguiríem la tesis de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), que ultra el coneixement tècnic – era un savi integral – tenia el bon costum de ‘validar ‘ les seves impressions amb una o més visites sobre el terreny.
No trobava l’accés a Sant Miquel del Soler de la Parròquia de Sant Andreu de Gurb, malgrat que a priori queda clar, oi?. Emplaçament: A 1600 metres per carrers i pista asfaltada de la carretera BV-4601, punt quilomètric 1'100. No trobava cap rètol
El Mapa de Patrimoni ens diu ; la capella de Sant Miquel del Soler es troba integrada en un volum adossat a la masia del Soler, uns metres a l'oest de la carretera C-17
La capella es troba a l'interior d'un volum adossat a l'est de la masia del Soler, de manera que sobre l'església el volum adossat forma una terrassa i en la façana est, les dues petites obertures circulars que corresponen a l'església, queden integrades en finestres de majors dimensions que segueixen la distribució del volum. Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats, en alguns punts escrostonat. La façana principal, orientada al sud, és la única on la capella no es troba integrada en el volum adossat de la masia i conté un portal d'arc de mig punt emmarcat amb obra, dues petites obertures al nivell superior i un petit campanar d'espadanya d'un sol ull.
Fotografia de la fitxa del Mapa de Patrimoni.
De vegades tinc la sensació d’estar documentant en l’àmbit del patrimoni històric i cultural, un fet semblant als ‘aixecaments de cadàvers’ en l’àmbit judicial; la tristíssima coincidència en ambdós casos està en el fet que es descriu una realitat que desapareixerà tant aviat com s’acabi la descripció.
Ens agradarà rebre més imatges tant de l’exterior com del interior de la capella a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Antonio Mora Vergés