Seguíem, val a dir que amb força dificultats per la manca i/o deficiència en la senyalització, el nostre pelegrinatge pels edificis religiosos de la confessió catòlica de Gurb, a la comarca d’Osona.
Quan al topònim Gurb, s’han proposat diverses etimologies. Una de les més acceptades, és la proposada per Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) és que prové del mot d’arrel ibèrica o basca compost per l’arrel basca gorr , que podria significar roig o terrós i el sufix –be , molt conegut en llengua basca, que significa per sota de. La descripció fa justícia a les terres planes de les parròquies de Sant Andreu i Granollers.
Una altra etimologia, proposada en aquest cas pel professor Juan Luis Román del Cerro, consisteix en l’arrel gurs que significaria cruïlla de camins i com en el cas anterior el sufix –be .
Aquesta segona proposta resulta ARA més versemblant tenint en compte la situació de Gurb, en un punt de creuament de camins tant en l’actualitat com antigament.
Si haguéssim de prendre partit, sempre, sempre, sempre, seguiríem la tesis de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), que ultra el coneixement tècnic – era un savi integral – tenia el bon costum de ‘validar ‘ les seves impressions amb una o més visites sobre el terreny.
El sol declinava quan aturava el meu vehicle al mas Pladelasala , situat en un pla lleugerament elevat prop del riu Gurri, en la part interior d'un meandre pronunciat del riu i al sud-oest del castell de Vilagelans i l’església de Santa Fe.
El Mapa de Patrimoni explica que és una masia de grans dimensions formada per dos volum adossats de planta baixa, primer pis i golfes, quedant el volum original a l'est del conjunt, i diverses estructures al voltant. Els dos volums estan bastits amb murs arrebossats de maçoneria de pedra i parts de tàpia a la meitat superior, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant en ambdós volums, en el cas del volum original amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest conté a nivell de planta baixa dos portals, un dels quals d'arc rebaixat, emmarcat amb pedra treballada i amb la data de 1677 inscrita. Al primer pis hi ha una finestra i un balcó emmarcats amb pedra bisellada, la finestra amb decoració d'arc conopial a la llinda i el balcó amb una base de pedra que en la seva cara inferior té la data de 1667 i l'anagrama IHS amb una creu en relleu, tot i que es troba molt erosionat. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. De la meitat esquerra de la façana sobresurt perpendicularment el volum adossat. En la façana orientada al sud i a nivell de planta baixa hi ha un porxo format per tres obertures d'arc rebaixat sustentades amb pilars de pedra treballada, al fons del qual hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada amb una data del segle XVIII molt erosionada inscrita a la llinda amb una creu intercalada. Al primer pis hi ha una galeria formada per quatre obertures d'arc rebaixat amb pilars de pedra bisellada amb motllures a mode de capitell. A les golfes hi ha una eixida amb pilars de pedra bisellada. En la façana oest d'aquest volum hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb pedra motllurada i la data de 1767 inscrita a la llinda amb l'anagrama IHS i una creu intercalats. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una obertura lateral de l'eixida que s'estén al sud. La façana sud conté a nivell de planta baixa una porta emmarcada amb pedra bisellada i llinda de fusta bisellada i tres finestres petites, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i la restant amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dos balcons emmarcats amb pedra bisellada als extrems i sis finestres: quatre emmarcades amb pedra bisellada, una amb pedra treballada i la restant amb pedra treballada i decoració de motllures que recorren brancals i llinda i es creuen als extrems. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb decoració d'arc conopial a la llinda. La façana est té un volum adossat a la meitat dreta que forma una terrassa a nivell de primer pis. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha dues portes, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis i ha quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada: un balcó, dos accessos a la terrassa i una finestra. A les golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada. La façana nord té un volum adossat a la part esquerre coronat amb teulada de doble vessant i la part central dominada per l'església adossada. A la dreta sobresurt el volum adossat, que en aquesta façana té un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. Al primer pis hi ha un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada i a les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Uns metres al nord-oest de la masia, en un pla en un nivell lleugerament superior hi ha una pallissa envoltada per estructures d'us agropecuari. A l'oest, delimitant un camp de conreu, es conserven parts del mur perimetral d'una horta.
![]()
La capella de la Mare de Déu del Roser de Pladelasala es troba adossada a la façana nord de la masia Pladelasala, en un turó lleugerament elevat a l'interior d'un meandre pronunciat del riu Gurri.
![]()
És una petita capella d'una nau, planta rectangular, absis carrat orientat a l'est i teulada d'una vessant unida a una de les teulades que formen la masia. Els murs es troben arrebossats, són de maçoneria de pedra, i cantonades vistes diferenciades amb carreus treballats. Les úniques façanes que queden exemptes de la masia són la façana nord, sense obertures i la façana principal, orientada a l'oest. Aquesta façana conté un portal emmarcat amb pedra motllurada amb la inscripció "AD LAUDEM B.V. MARIAE". Sobre el portal hi ha una petita obertura circular emmarcada amb dos monòlits de pedra bisellada. Coronant la façana hi ha un petit campanar d'un sol ull que encara conserva la campana. Adossat a la dreta de la façana de l'església hi ha el volum principal de la masia, amb tres finestres emmarcades amb pedra bisellada a tocar de la capella. Davant la façana principal hi ha un petit pla delimitat amb carreus de pedra foradats que provenen de l'antiga horta de la masia.
No teníem ocasió de veure’n el seu interior , i no en trobàvem enlloc imatges, en demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) ; el propietari ens explicava que el retaule aconseguia sobreviure a la mal dita ‘ guerra del francès ‘, per desaparèixer entre flames, en els primers dies de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.
Ens confirmava també la tradició d’acollir a la casa un estudiant de teologia del bisbat de Vic, que s’ocupava de l’educació de la quitxalla del mas.
Ens emplaçàvem per una nova visita en la que amb més temps, tinguéssim ocasió de visitar la capella, i xerrar a cor que vols sobre la història apassionant de la casa.
No trobava tampoc – si existeixen – els Goigs de la capella; ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Antonio Mora Vergés
Quan al topònim Gurb, s’han proposat diverses etimologies. Una de les més acceptades, és la proposada per Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) és que prové del mot d’arrel ibèrica o basca compost per l’arrel basca gorr , que podria significar roig o terrós i el sufix –be , molt conegut en llengua basca, que significa per sota de. La descripció fa justícia a les terres planes de les parròquies de Sant Andreu i Granollers.
Una altra etimologia, proposada en aquest cas pel professor Juan Luis Román del Cerro, consisteix en l’arrel gurs que significaria cruïlla de camins i com en el cas anterior el sufix –be .
Aquesta segona proposta resulta ARA més versemblant tenint en compte la situació de Gurb, en un punt de creuament de camins tant en l’actualitat com antigament.
Si haguéssim de prendre partit, sempre, sempre, sempre, seguiríem la tesis de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), que ultra el coneixement tècnic – era un savi integral – tenia el bon costum de ‘validar ‘ les seves impressions amb una o més visites sobre el terreny.
El sol declinava quan aturava el meu vehicle al mas Pladelasala , situat en un pla lleugerament elevat prop del riu Gurri, en la part interior d'un meandre pronunciat del riu i al sud-oest del castell de Vilagelans i l’església de Santa Fe.
El Mapa de Patrimoni explica que és una masia de grans dimensions formada per dos volum adossats de planta baixa, primer pis i golfes, quedant el volum original a l'est del conjunt, i diverses estructures al voltant. Els dos volums estan bastits amb murs arrebossats de maçoneria de pedra i parts de tàpia a la meitat superior, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant en ambdós volums, en el cas del volum original amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest conté a nivell de planta baixa dos portals, un dels quals d'arc rebaixat, emmarcat amb pedra treballada i amb la data de 1677 inscrita. Al primer pis hi ha una finestra i un balcó emmarcats amb pedra bisellada, la finestra amb decoració d'arc conopial a la llinda i el balcó amb una base de pedra que en la seva cara inferior té la data de 1667 i l'anagrama IHS amb una creu en relleu, tot i que es troba molt erosionat. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. De la meitat esquerra de la façana sobresurt perpendicularment el volum adossat. En la façana orientada al sud i a nivell de planta baixa hi ha un porxo format per tres obertures d'arc rebaixat sustentades amb pilars de pedra treballada, al fons del qual hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada amb una data del segle XVIII molt erosionada inscrita a la llinda amb una creu intercalada. Al primer pis hi ha una galeria formada per quatre obertures d'arc rebaixat amb pilars de pedra bisellada amb motllures a mode de capitell. A les golfes hi ha una eixida amb pilars de pedra bisellada. En la façana oest d'aquest volum hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb pedra motllurada i la data de 1767 inscrita a la llinda amb l'anagrama IHS i una creu intercalats. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una obertura lateral de l'eixida que s'estén al sud. La façana sud conté a nivell de planta baixa una porta emmarcada amb pedra bisellada i llinda de fusta bisellada i tres finestres petites, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i la restant amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dos balcons emmarcats amb pedra bisellada als extrems i sis finestres: quatre emmarcades amb pedra bisellada, una amb pedra treballada i la restant amb pedra treballada i decoració de motllures que recorren brancals i llinda i es creuen als extrems. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb decoració d'arc conopial a la llinda. La façana est té un volum adossat a la meitat dreta que forma una terrassa a nivell de primer pis. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha dues portes, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis i ha quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada: un balcó, dos accessos a la terrassa i una finestra. A les golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada. La façana nord té un volum adossat a la part esquerre coronat amb teulada de doble vessant i la part central dominada per l'església adossada. A la dreta sobresurt el volum adossat, que en aquesta façana té un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. Al primer pis hi ha un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada i a les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Uns metres al nord-oest de la masia, en un pla en un nivell lleugerament superior hi ha una pallissa envoltada per estructures d'us agropecuari. A l'oest, delimitant un camp de conreu, es conserven parts del mur perimetral d'una horta.
La capella de la Mare de Déu del Roser de Pladelasala es troba adossada a la façana nord de la masia Pladelasala, en un turó lleugerament elevat a l'interior d'un meandre pronunciat del riu Gurri.
És una petita capella d'una nau, planta rectangular, absis carrat orientat a l'est i teulada d'una vessant unida a una de les teulades que formen la masia. Els murs es troben arrebossats, són de maçoneria de pedra, i cantonades vistes diferenciades amb carreus treballats. Les úniques façanes que queden exemptes de la masia són la façana nord, sense obertures i la façana principal, orientada a l'oest. Aquesta façana conté un portal emmarcat amb pedra motllurada amb la inscripció "AD LAUDEM B.V. MARIAE". Sobre el portal hi ha una petita obertura circular emmarcada amb dos monòlits de pedra bisellada. Coronant la façana hi ha un petit campanar d'un sol ull que encara conserva la campana. Adossat a la dreta de la façana de l'església hi ha el volum principal de la masia, amb tres finestres emmarcades amb pedra bisellada a tocar de la capella. Davant la façana principal hi ha un petit pla delimitat amb carreus de pedra foradats que provenen de l'antiga horta de la masia.
No teníem ocasió de veure’n el seu interior , i no en trobàvem enlloc imatges, en demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) ; el propietari ens explicava que el retaule aconseguia sobreviure a la mal dita ‘ guerra del francès ‘, per desaparèixer entre flames, en els primers dies de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.
Ens confirmava també la tradició d’acollir a la casa un estudiant de teologia del bisbat de Vic, que s’ocupava de l’educació de la quitxalla del mas.
Ens emplaçàvem per una nova visita en la que amb més temps, tinguéssim ocasió de visitar la capella, i xerrar a cor que vols sobre la història apassionant de la casa.
No trobava tampoc – si existeixen – els Goigs de la capella; ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Antonio Mora Vergés