El Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926), i l’Antonio Mora Vergés ( l’Argentera, Camp jussà de Tarragona, 01-01.1951 ) anàvem completant el que anomeno : MEMÒRIA DELS LLOCS DE CULTE CATÒLIC DE MUNTANYOLA. OSONA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/10/memoria-dels-llocs-de-culte-catolic-de_15.html
Del mas la Roca llegia al Mapa de Patrimoni de Muntanyola, que segons el document de dotació de la parròquia de Muntanyola en motiu de la consagració de l'església realitzada el 12 de juliol de 1177, en Guillem Alfanec fou donant del cens del mas la Roca. Aquest gran mas, situat estratègicament sobre el camí ral de Muntanyola, hauria estat una gran casa forta, fins i tot alguns elements arquitectònics fan pensar en l'existència d'una antiga torre de defensa, actualment absorbida pels annexos del mas i la masoveria. La Roca consta en la documentació alt i baix medieval de Muntanyola a través dels seus propietaris i les seves transaccions, ja bé com a partícips o com a testimonis de nombroses transaccions.
Trobem també esmentat en Roca en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola. La casa conserva nombroses llindes, ampits i rajoles amb dates marcades i amb el nom del propietari, sempre fent referència a un membre de la família Roca. A la part inferior es conserven les dates de 1835 i 1864, i un banc de missa que té gravat ROCA 1815. La part de la cuina conserva la data de 1815. Segons les llindes del mas, aquest fou cremat per la guerra del francès l'any 1809. Aquestes paraules consten a la llinda d'una porta del primer pis: FOU CREMAT PER LO EXERCIT FRANCES LO ANY 1809 Y TORNAT EDIFICAR LO AÑ 1815; així mateix consten les dates de 1836, 1819, 1804, 1824, etc. A partir d'aleshores es va anar edificant en diverses etapes al llarg del segle XIX. Aquest mas, com la majoria de masos del municipi, gaudia d'una cisterna interior a la qual s'accedia per un pou construït i ubicat en un pis superior; aquesta recollia l'aigua de la pluja de les diverses teulades. En el cas de la Roca, aquest pou es troba ara ubicat al pati de davant la masoveria. Actualment, ha perdut les funcions de masia i s'ha convertit en casa de colònies.
En època contemporània , en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel generals Franco contra el govern legítim de la II República , s'hi anava a buscar el racionament, després, a la postguerra, ens els AÑOS TRIUNFALES s'anava a l'Aliberch.
Aquest mas també es caracteritza per haver ajudat a amagar la gent durant les diverses guerres sofertes, i consten diverses habitacions que haurien funcionat d'amagatall, ja que tenen accessos restringits. També conserva una habitació coneguda com l'Habitació de la Passejada, on es conserva un llit amb dosser , així com diversos festejadors.
Més recentment, al 12 novembre 1956, es va instal·lar aquí el primer telèfon del municipi de Muntanyola.
![]()
En la nostra visita no trobàvem ningú al mas, i no podíem per tant accedir a la Capella advocada a la Mare de Déu del Caramel, situada en una habitació interior del mas. Aquest espai es troba obert a la sala principal del gran mas la Roca, i l'accés es realitza per una porta rectangular coronada amb brancals i llindes formats per pedres de grans dimensions i ben treballades i que corresponen a la reforma que tingué el mas després de la repressió de la guerra del Francès el 1808. Tota aquesta planta del mas fou reedificada de nou, com consta en nombroses llindes inscrites de la sala. La capella està formada per una petita estança rectangular d'escasses dimensions, on es guarden diversos elements litúrgics i un petit altaret dedicat a la Mare de Déu del Carme. L'habitació només té una petita obertura rectangular a mode de finestra i no contempla cap element ornamental ni en el sostre ni en la resta de l'habitació.
![]()
Fotografia del Mapa de patrimoni. Anna M. Gómez Bach
http://dps.gencat.cat/jov_geij_web/AppJava/cercar.do?reqCode=view&id=309
El terme de Muntanyola és un indret proper i desconegut per una bona part de catalans, això lògicament s’ha d’esmenar a partir d’aquest proper any 2018, que us desitgem venturós i ple de joia, malgrat el que ‘esta caient’.
Antonio Mora Vergés
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/10/memoria-dels-llocs-de-culte-catolic-de_15.html
Del mas la Roca llegia al Mapa de Patrimoni de Muntanyola, que segons el document de dotació de la parròquia de Muntanyola en motiu de la consagració de l'església realitzada el 12 de juliol de 1177, en Guillem Alfanec fou donant del cens del mas la Roca. Aquest gran mas, situat estratègicament sobre el camí ral de Muntanyola, hauria estat una gran casa forta, fins i tot alguns elements arquitectònics fan pensar en l'existència d'una antiga torre de defensa, actualment absorbida pels annexos del mas i la masoveria. La Roca consta en la documentació alt i baix medieval de Muntanyola a través dels seus propietaris i les seves transaccions, ja bé com a partícips o com a testimonis de nombroses transaccions.
Trobem també esmentat en Roca en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola. La casa conserva nombroses llindes, ampits i rajoles amb dates marcades i amb el nom del propietari, sempre fent referència a un membre de la família Roca. A la part inferior es conserven les dates de 1835 i 1864, i un banc de missa que té gravat ROCA 1815. La part de la cuina conserva la data de 1815. Segons les llindes del mas, aquest fou cremat per la guerra del francès l'any 1809. Aquestes paraules consten a la llinda d'una porta del primer pis: FOU CREMAT PER LO EXERCIT FRANCES LO ANY 1809 Y TORNAT EDIFICAR LO AÑ 1815; així mateix consten les dates de 1836, 1819, 1804, 1824, etc. A partir d'aleshores es va anar edificant en diverses etapes al llarg del segle XIX. Aquest mas, com la majoria de masos del municipi, gaudia d'una cisterna interior a la qual s'accedia per un pou construït i ubicat en un pis superior; aquesta recollia l'aigua de la pluja de les diverses teulades. En el cas de la Roca, aquest pou es troba ara ubicat al pati de davant la masoveria. Actualment, ha perdut les funcions de masia i s'ha convertit en casa de colònies.
En època contemporània , en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel generals Franco contra el govern legítim de la II República , s'hi anava a buscar el racionament, després, a la postguerra, ens els AÑOS TRIUNFALES s'anava a l'Aliberch.
Aquest mas també es caracteritza per haver ajudat a amagar la gent durant les diverses guerres sofertes, i consten diverses habitacions que haurien funcionat d'amagatall, ja que tenen accessos restringits. També conserva una habitació coneguda com l'Habitació de la Passejada, on es conserva un llit amb dosser , així com diversos festejadors.
Més recentment, al 12 novembre 1956, es va instal·lar aquí el primer telèfon del municipi de Muntanyola.
En la nostra visita no trobàvem ningú al mas, i no podíem per tant accedir a la Capella advocada a la Mare de Déu del Caramel, situada en una habitació interior del mas. Aquest espai es troba obert a la sala principal del gran mas la Roca, i l'accés es realitza per una porta rectangular coronada amb brancals i llindes formats per pedres de grans dimensions i ben treballades i que corresponen a la reforma que tingué el mas després de la repressió de la guerra del Francès el 1808. Tota aquesta planta del mas fou reedificada de nou, com consta en nombroses llindes inscrites de la sala. La capella està formada per una petita estança rectangular d'escasses dimensions, on es guarden diversos elements litúrgics i un petit altaret dedicat a la Mare de Déu del Carme. L'habitació només té una petita obertura rectangular a mode de finestra i no contempla cap element ornamental ni en el sostre ni en la resta de l'habitació.
Fotografia del Mapa de patrimoni. Anna M. Gómez Bach
http://dps.gencat.cat/jov_geij_web/AppJava/cercar.do?reqCode=view&id=309
El terme de Muntanyola és un indret proper i desconegut per una bona part de catalans, això lògicament s’ha d’esmenar a partir d’aquest proper any 2018, que us desitgem venturós i ple de joia, malgrat el que ‘esta caient’.
Antonio Mora Vergés