Fa molts, molts anys que voltem per Catalunya, i en alguna ocasió ens hem sentit allò de ‘ aviat no sabreu on anar’; ben al contrari, com explicava en una entrevista a Catalunya Cristiana , ‘el temps i sobretot la incúria s’enduen davant dels nostres ulls, els testimonis de la història, podria fer un altre bloc amb imatges i dades del que ja no tenim’. Com exemple, no he tingut – encara – ocasió de visitar el Pradell i la seva capella del Sant Crist, a la Parròquia de Sant Esteve de Granollers de la Plana, al terme de Gurb, comarca d’Osona.
Llegia al Mapa de Patrimoni de Gurb, el Pradell es troba situada a l'oest de la línia de ferrocarril Barcelona-Puigcerdà i al sud-est del serrat de Palau, en un pla enjardinat delimitat per camps de conreu.
Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa i dos pisos de planta rectangular amb un volum adossat a l'est que forma una torre de major alçada que el volum principal i diversos volums ubicats al voltant entre els que es compten una petita església i dues masoveries. El volum principal està bastit amb murs arrebossats i pintats de maçoneria de pedra i parts de tàpia i coronat amb una teulada de quatre vessants de la que sobresurt una torre al centre, amb diverses galeries formades per obertures d'arc de mig punt, que dóna llum a l'interior de l'edifici. La façana principal, orientada al sud, està dominada per dos cossos idèntics adossats als dos costats de la façana formant porxos a nivell de planta baixa i amples eixides als dos nivells superiors. Darrera els dos cossos adossats, el volum principal conté diverses obertures d'accés a les eixides emmarcades amb pedra bisellada i en la part central, entre els dos cossos adossats, hi ha una obertura per nivell. A la planta baixa és un portal d'arc rebaixat adovellat, amb l'escut heràldic de la família d'Abadal Cavalleria en relleu a la clau envoltat de motius florals també en relleu. Al primer pis hi ha una finestra d'estil neogòtic emmarcada amb pedra motllurada, de triple arc conopial amb dues fines columnes enmig i guardapols motllurat amb rostres en relleu als extrems. A les golfes hi ha una petita galeria formada per tres obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra bisellada i amb columnes dobles enmig amb capitells amb relleus. A la dreta de la façana hi ha adossat el volum de la torre, que conté un portal d'arc de mig punt adovellat amb la inscripció a la clau "1940 + PAX HUIC DOMUI" . Al primer pis hi ha una finestra d'estil neogòtic idèntica a la del volum principal i al segon pis una galeria també idèntica a la del volum principal. Per sobre, en el nivell de tercer pis, la torre queda exempta del volum principal i compta amb dues finestres emmarcades amb pedra bisellada a les quatre façanes. El nivell superior queda ocupat per galeries d'obertures d'arc de mig punt emmarcades amb pedra treballada, de quatre o cinc obertures segons la façana. La façana oest conté sis finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis hi ha un balcó i quatre finestres emmarcades amb pedra motllurada, tres de les quals amb una creu inscrita a la llinda i la restant amb decoració d'arc de cortina a la llinda amb un motiu floral a l'interior i la inscripció "AÑI 1704". El balcó està emmarcat amb pedra motllurada decorada ricament, i coronada amb una llinda on hi ha un guardapols motllurat amb una decoració en relleu que consisteix en un rostre masculí i un femení als extrems i l'escut de la família Abadal al centre flanquejat per dos lleons rampants. Al segon pis hi ha cinc finestres emmarcades amb pedra motllurada, quatre de les quals amb una creu inscrita a la llinda i la restant amb decoració d'arc de cortina a la llinda. La façana nord conté un cos adossat que forma un porxo a nivell de planta baixa i una eixida al primer pis formada per set obertures d'arc rebaixat, cinc orientades al nord i dues a les façanes laterals. Al fons de l'eixida hi ha diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada i en el segon pis quatre finestres, dues emmarcades amb pedra bisellada i dues amb pedra treballada. La façana oest conté la torre adossada a la meitat esquerra. Pròpiament a la façana hi ha diverses finestres a cada un dels tres nivells, la major part de les quals bastides amb pedra treballada i les restants amb pedra bisellada. Les dues masoveries estan bastides amb murs de maçoneria de pedra i teulades de doble vessant. Una es troba situada uns metres a l'oest de la masia i l'altre, formada per dos volums, adossada a l'est de l'església.
![]()
Fotografia de la fitxa de patrimoni.
No fa cap esment la fitxa de l’autor de la ‘reforma’ de l’edifici, que el Valentí Pons Toujouse , autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ atribueix a Josep Azemar i Pont (Figueres, 1862 - Barcelona, 1914), i que apareix corroborada en l’excel·lent treball de l’ ENRIC TUBERT I CANADÁ ‘ Josep Azemar i Pont, arquitecte modernista’.
http://www.trianglegironi.cat/images/imatges%20i%20documents/alt%20emporda/agullana/azemar.pdf
Tampoc s’esmenta, que Felip Vall i Verdaguer (Tona, Osona, 26 de maig de 1916 - Vic, Osona, 5 d'agost de 2012) va ser l’autor de les pintures murals del menjador d’aquesta casa.
https://felipvall.blogspot.com.es/2014/01/mas-pradell-mural-painting-of-dinning.html
Volem confirmar també , l’autoria de l’edifici de la Capella de la casa advocada al Sant Crist, que si fos possible ens agradaria visitar.
![]()
Fotografia de la fitxa de patrimoni.
Sou pregats de fer arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Llegia al Mapa de Patrimoni de Gurb, el Pradell es troba situada a l'oest de la línia de ferrocarril Barcelona-Puigcerdà i al sud-est del serrat de Palau, en un pla enjardinat delimitat per camps de conreu.
Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa i dos pisos de planta rectangular amb un volum adossat a l'est que forma una torre de major alçada que el volum principal i diversos volums ubicats al voltant entre els que es compten una petita església i dues masoveries. El volum principal està bastit amb murs arrebossats i pintats de maçoneria de pedra i parts de tàpia i coronat amb una teulada de quatre vessants de la que sobresurt una torre al centre, amb diverses galeries formades per obertures d'arc de mig punt, que dóna llum a l'interior de l'edifici. La façana principal, orientada al sud, està dominada per dos cossos idèntics adossats als dos costats de la façana formant porxos a nivell de planta baixa i amples eixides als dos nivells superiors. Darrera els dos cossos adossats, el volum principal conté diverses obertures d'accés a les eixides emmarcades amb pedra bisellada i en la part central, entre els dos cossos adossats, hi ha una obertura per nivell. A la planta baixa és un portal d'arc rebaixat adovellat, amb l'escut heràldic de la família d'Abadal Cavalleria en relleu a la clau envoltat de motius florals també en relleu. Al primer pis hi ha una finestra d'estil neogòtic emmarcada amb pedra motllurada, de triple arc conopial amb dues fines columnes enmig i guardapols motllurat amb rostres en relleu als extrems. A les golfes hi ha una petita galeria formada per tres obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra bisellada i amb columnes dobles enmig amb capitells amb relleus. A la dreta de la façana hi ha adossat el volum de la torre, que conté un portal d'arc de mig punt adovellat amb la inscripció a la clau "1940 + PAX HUIC DOMUI" . Al primer pis hi ha una finestra d'estil neogòtic idèntica a la del volum principal i al segon pis una galeria també idèntica a la del volum principal. Per sobre, en el nivell de tercer pis, la torre queda exempta del volum principal i compta amb dues finestres emmarcades amb pedra bisellada a les quatre façanes. El nivell superior queda ocupat per galeries d'obertures d'arc de mig punt emmarcades amb pedra treballada, de quatre o cinc obertures segons la façana. La façana oest conté sis finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis hi ha un balcó i quatre finestres emmarcades amb pedra motllurada, tres de les quals amb una creu inscrita a la llinda i la restant amb decoració d'arc de cortina a la llinda amb un motiu floral a l'interior i la inscripció "AÑI 1704". El balcó està emmarcat amb pedra motllurada decorada ricament, i coronada amb una llinda on hi ha un guardapols motllurat amb una decoració en relleu que consisteix en un rostre masculí i un femení als extrems i l'escut de la família Abadal al centre flanquejat per dos lleons rampants. Al segon pis hi ha cinc finestres emmarcades amb pedra motllurada, quatre de les quals amb una creu inscrita a la llinda i la restant amb decoració d'arc de cortina a la llinda. La façana nord conté un cos adossat que forma un porxo a nivell de planta baixa i una eixida al primer pis formada per set obertures d'arc rebaixat, cinc orientades al nord i dues a les façanes laterals. Al fons de l'eixida hi ha diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada i en el segon pis quatre finestres, dues emmarcades amb pedra bisellada i dues amb pedra treballada. La façana oest conté la torre adossada a la meitat esquerra. Pròpiament a la façana hi ha diverses finestres a cada un dels tres nivells, la major part de les quals bastides amb pedra treballada i les restants amb pedra bisellada. Les dues masoveries estan bastides amb murs de maçoneria de pedra i teulades de doble vessant. Una es troba situada uns metres a l'oest de la masia i l'altre, formada per dos volums, adossada a l'est de l'església.
Fotografia de la fitxa de patrimoni.
No fa cap esment la fitxa de l’autor de la ‘reforma’ de l’edifici, que el Valentí Pons Toujouse , autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ atribueix a Josep Azemar i Pont (Figueres, 1862 - Barcelona, 1914), i que apareix corroborada en l’excel·lent treball de l’ ENRIC TUBERT I CANADÁ ‘ Josep Azemar i Pont, arquitecte modernista’.
http://www.trianglegironi.cat/images/imatges%20i%20documents/alt%20emporda/agullana/azemar.pdf
Tampoc s’esmenta, que Felip Vall i Verdaguer (Tona, Osona, 26 de maig de 1916 - Vic, Osona, 5 d'agost de 2012) va ser l’autor de les pintures murals del menjador d’aquesta casa.
https://felipvall.blogspot.com.es/2014/01/mas-pradell-mural-painting-of-dinning.html
Volem confirmar també , l’autoria de l’edifici de la Capella de la casa advocada al Sant Crist, que si fos possible ens agradaria visitar.
Fotografia de la fitxa de patrimoni.
Sou pregats de fer arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com