Feia anys que maldava per trobar una imatge d’aquest edifici del que expliquen a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Vilallonga&page=2&pos=13
L'any 1916 l'Ajuntament de Vilallonga de Ter inicia els tràmits per a la construcció d'una escola pública. Fins aquell moment les aules estan situades en locals mancats de les condicions òptimes per a l'ensenyament.
El consistori encarrega la redacció del projecte d'"Escuelas elementales para ambos sexos" a l'arquitecte Juli M. Fossas Martínez, (Barcelona, 1868-1945) que el lliura l'any 1917.
![]()
Fotografia de l’arxiu Pau Cor
L'edifici fou inaugurat a finals de 1918.
![]()
Fotografia de l’arxiu Pau Cor
![]()
Fotografia de l’arxiu Pau Cor
El mal estat de conservació de l'edifici porta a pensar en el seu enderroc i en la construcció d'un nou equipament.
L'any 1962 l'arquitecte Josep Pla Torras projecta la nova escola, o Escola Nacional de Vilallonga de Ter, actualment CEIP La Daina (integrat a la ZER La Vall del Ter).
L'any 1963 l'edifici modernista és enderrocat.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/12/escola-mixta-i-habitatge-mestres-escola.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/06/teniu-fotografies-de-lescola-modernista.html
Vilallonga de Ter assolia el sostre demogràfic al cens de 1910 amb 1.374 veïns, en el primer que es duia a terme després de la victòria del sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, la població es reduïa fins als 871 habitants, una reducció del 36,61%, que minvarà exponencialment durant la dictadura, al cens de 1981, el primer desprès de la mort ‘ oficial’ del sàtrapa es comptabilitzen 452 veïns, la pèrdua augmenta fins al 67,10%, la ‘democraciola’ no deturarà aquesta tendència i a darreries de l’any 2016 es comptabilitzen 400 habitants.
![]()
Fotografia de l’arxiu Pau Cor
![]()
Fotografia de l’arxiu Pau Cor
En els 64,91 km² del terme de Vilallonga de Ter, trobem els nuclis d’Abella, la Roca i Tregurà , que potser tenien també escoles abans de la dictadura franquista, en cas afirmatiu ens agradarà rebre’n imatge si dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Lluís Pau Corominas (Castellfollit de la Roca, la Garrotxa 1950), em deixa un comentari a la pàgina del facebook ;
Vilallonga de Ter. Es una foto que va fer el nostre pare Jesús Pau Soler ( Banyoles, Pla de l’Estany ,Girona, 1921-Lloret de Mar, la Selva, Girona, 1996) quant el van destinar com a mestre, després de les pràctiques a Banyoles. Es una imatge del març de 1945, en ple franquisme.
Jesús Pau Soler ( Banyoles, Pla de l’Estany ,Girona, 1921-Lloret de Mar, la Selva, Girona, 1996) va ser posteriorment mestre de Castellfollit de la Roca, i de Lloret de Mar.
![]()
Fotografia de l’arxiu Pau Cor
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘polítiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.
Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.
Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vàreu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...
Catalunya us ho agrairà.
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Vilallonga&page=2&pos=13
L'any 1916 l'Ajuntament de Vilallonga de Ter inicia els tràmits per a la construcció d'una escola pública. Fins aquell moment les aules estan situades en locals mancats de les condicions òptimes per a l'ensenyament.
El consistori encarrega la redacció del projecte d'"Escuelas elementales para ambos sexos" a l'arquitecte Juli M. Fossas Martínez, (Barcelona, 1868-1945) que el lliura l'any 1917.
L'edifici fou inaugurat a finals de 1918.
El mal estat de conservació de l'edifici porta a pensar en el seu enderroc i en la construcció d'un nou equipament.
L'any 1962 l'arquitecte Josep Pla Torras projecta la nova escola, o Escola Nacional de Vilallonga de Ter, actualment CEIP La Daina (integrat a la ZER La Vall del Ter).
L'any 1963 l'edifici modernista és enderrocat.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/12/escola-mixta-i-habitatge-mestres-escola.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/06/teniu-fotografies-de-lescola-modernista.html
Vilallonga de Ter assolia el sostre demogràfic al cens de 1910 amb 1.374 veïns, en el primer que es duia a terme després de la victòria del sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, la població es reduïa fins als 871 habitants, una reducció del 36,61%, que minvarà exponencialment durant la dictadura, al cens de 1981, el primer desprès de la mort ‘ oficial’ del sàtrapa es comptabilitzen 452 veïns, la pèrdua augmenta fins al 67,10%, la ‘democraciola’ no deturarà aquesta tendència i a darreries de l’any 2016 es comptabilitzen 400 habitants.
En els 64,91 km² del terme de Vilallonga de Ter, trobem els nuclis d’Abella, la Roca i Tregurà , que potser tenien també escoles abans de la dictadura franquista, en cas afirmatiu ens agradarà rebre’n imatge si dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Lluís Pau Corominas (Castellfollit de la Roca, la Garrotxa 1950), em deixa un comentari a la pàgina del facebook ;
Vilallonga de Ter. Es una foto que va fer el nostre pare Jesús Pau Soler ( Banyoles, Pla de l’Estany ,Girona, 1921-Lloret de Mar, la Selva, Girona, 1996) quant el van destinar com a mestre, després de les pràctiques a Banyoles. Es una imatge del març de 1945, en ple franquisme.
Jesús Pau Soler ( Banyoles, Pla de l’Estany ,Girona, 1921-Lloret de Mar, la Selva, Girona, 1996) va ser posteriorment mestre de Castellfollit de la Roca, i de Lloret de Mar.
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘polítiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.
Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.
Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vàreu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...
Catalunya us ho agrairà.