Que Manresa és una ciutat encisadora sembla que tothom o sap, oi?
Que disposa d’un vastíssim patrimoni històric i artístic, també.
Dit això, i en una joint venture que desitjaria llarga i profitosa, iniciava la tasca de documentar – fins on sigui possible – el excel·lent treball del Ramon Sucarrats Serra, que publicava a la seva pàgina de faccebok https://www.facebook.com/ramon.sucarratsserra.1
A-095.01-VISTES DE MANRESA - PLACES Plaça Major.
![]()
En relació l’edifici monumental que aixopluga la Casa de la Vila trobava a :
http://www.manresa.cat/docs/arxius/doc_contingut_10910.pdf
Edifici públic de caràcter monumental, aïllat, sota l'estil de l'arquitectura civil neoclàssica.
L'immoble desenvolupa l'esquema tradicional de les cases barcelonines de tipus residencial, propi dels segles XVII i XVIII, amb una concepció de planta quadrada, amb un pati central interior al voltant del qual es desenvolupen les dependències de planta baixa i dos pisos superiors; escala lateral noble i vestíbul porticat. Les dependències nobles se situen al damunt d'aquest vestíbul. Les façanes són de composició simètrica; la principal, amb un porxo de cinc arcs -el central de punt rodó i els altres apuntats-, més balcons a la planta noble i petites finestres al segon pis. Important remat en el coronament a partir d'una cornisa motllurada. Tractament pla a les façanes laterals, amb ritme de petits balcons i finestres. A l'interior destaca la Sala de Plens i el lluernari obert damunt el pati central.
El 2008 s'hi van fer obres d'ampliació i adaptació, amb la construcció d'uns nous accessos que milloren la circulació interna a l'edifici i una passarel·la que sobrevola el pati central. Es va rehabilitar la façana posterior
Destaquen també altres espais o béns mobles, com: el Saló del Consistori; la Galeria de Manresans Il·lustres, amb 21 quadres de diversos pintors (1883-1977); unes làpides commemoratives de la "Crema del paper segellat francès" i de la inauguració del Consistori (1885) i de les "Bases de Manresa" (1931). Com elements decoratius cal esmentar: l'escut de la façana, les gàrgoles de la cornisa i la làpida commemorativa dels herois manresans de 1808 a la cantonada esquerra del porxo. Sistema constructiu: murs de càrrega. Voltes d'aresta en porxo.
Materials: pedra de fil i amb arestes encoixinades. Amb les diferents intervencions, es tendeix a la recuperació dels espais originals.
El 15 d’abril de 1892 es celebrà l’Assemblea Catalanista on fou presentat el document d’autogovern conegut com a Les Bases de Manresa, com ho recorda una làpida inaugurada pel President, Francesc Macià Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859[1] – Barcelona, 25 de desembre de 1933) l’any 1931.
Patrimoni Gencat fa aquesta cronologia de l’edifici
1739-1777: Construcció.
1763: Escut de la ciutat.
1885: Decoració de la sala del Consistori.
Segle XX: reformes interiors.
Quan als seus autors trobava :
Joan Garrido, mestre d'obres i diverses reformes
Jeroni Torrents, mestre d'obres
Jacint Miquel Sorts, (Manresa, ? - Manresa, 1767) escultor
1896 (reforma planta segona) Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914, arquitecte
Reforma de la façana principal anys 90, Josep M. Esquius Prat
Ampliació 2008: Manuel Bailo Esteve i Rosa Rull Bertrán
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Que disposa d’un vastíssim patrimoni històric i artístic, també.
Dit això, i en una joint venture que desitjaria llarga i profitosa, iniciava la tasca de documentar – fins on sigui possible – el excel·lent treball del Ramon Sucarrats Serra, que publicava a la seva pàgina de faccebok https://www.facebook.com/ramon.sucarratsserra.1
A-095.01-VISTES DE MANRESA - PLACES Plaça Major.
En relació l’edifici monumental que aixopluga la Casa de la Vila trobava a :
http://www.manresa.cat/docs/arxius/doc_contingut_10910.pdf
Edifici públic de caràcter monumental, aïllat, sota l'estil de l'arquitectura civil neoclàssica.
L'immoble desenvolupa l'esquema tradicional de les cases barcelonines de tipus residencial, propi dels segles XVII i XVIII, amb una concepció de planta quadrada, amb un pati central interior al voltant del qual es desenvolupen les dependències de planta baixa i dos pisos superiors; escala lateral noble i vestíbul porticat. Les dependències nobles se situen al damunt d'aquest vestíbul. Les façanes són de composició simètrica; la principal, amb un porxo de cinc arcs -el central de punt rodó i els altres apuntats-, més balcons a la planta noble i petites finestres al segon pis. Important remat en el coronament a partir d'una cornisa motllurada. Tractament pla a les façanes laterals, amb ritme de petits balcons i finestres. A l'interior destaca la Sala de Plens i el lluernari obert damunt el pati central.
El 2008 s'hi van fer obres d'ampliació i adaptació, amb la construcció d'uns nous accessos que milloren la circulació interna a l'edifici i una passarel·la que sobrevola el pati central. Es va rehabilitar la façana posterior
Destaquen també altres espais o béns mobles, com: el Saló del Consistori; la Galeria de Manresans Il·lustres, amb 21 quadres de diversos pintors (1883-1977); unes làpides commemoratives de la "Crema del paper segellat francès" i de la inauguració del Consistori (1885) i de les "Bases de Manresa" (1931). Com elements decoratius cal esmentar: l'escut de la façana, les gàrgoles de la cornisa i la làpida commemorativa dels herois manresans de 1808 a la cantonada esquerra del porxo. Sistema constructiu: murs de càrrega. Voltes d'aresta en porxo.
Materials: pedra de fil i amb arestes encoixinades. Amb les diferents intervencions, es tendeix a la recuperació dels espais originals.
El 15 d’abril de 1892 es celebrà l’Assemblea Catalanista on fou presentat el document d’autogovern conegut com a Les Bases de Manresa, com ho recorda una làpida inaugurada pel President, Francesc Macià Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859[1] – Barcelona, 25 de desembre de 1933) l’any 1931.
Patrimoni Gencat fa aquesta cronologia de l’edifici
1739-1777: Construcció.
1763: Escut de la ciutat.
1885: Decoració de la sala del Consistori.
Segle XX: reformes interiors.
Quan als seus autors trobava :
Joan Garrido, mestre d'obres i diverses reformes
Jeroni Torrents, mestre d'obres
Jacint Miquel Sorts, (Manresa, ? - Manresa, 1767) escultor
1896 (reforma planta segona) Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914, arquitecte
Reforma de la façana principal anys 90, Josep M. Esquius Prat
Ampliació 2008: Manuel Bailo Esteve i Rosa Rull Bertrán
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com