L’Antoni Calvo Uribe em comentava que tenia intenció de fer una visita a Sant Joan Despi, i que posteriorment publicaria un àlbum de fotografies al grup de facebook Sant Patrimoni, on podreu veure una esplèndida mostra del seu treball.
Josefa Romeu i Grau, vídua de Gibert, tia de l’arquitecte , li va fer l’encàrrec de construir dues cases d'estiueig, donant-li total llibertat en el seu disseny.
![]()
![]()
El projecte - el primer de Jujol a Sant Joan Despi - va ser aprovat per l'ajuntament l'11 d’octubre de 1913.
Va fer dues cases emmirallades basades en cinc cilindres rematats per un teulat amb cúpules.
Els teulats estan recoberts de mosaic. Hi ha dos cilindres més que allotgen les escales que porten al segon pis i als miradors. Són destacables els treballs de forja a tot l'edifici.
La seva construcció es va aturar amb la primera guerra mundial, però es va finalitzar el 1916.
Després del dies foscos del genocidi contra Catalunya (1936-1939) fou habitada per vàries famílies, la darrera serà la família de Manuel Parellada que n’esdevindrà propietària, i de la mà de l'arquitecte Lluís Bonet Garí ( el Cros, Argentona, Maresme, 1893 — Barcelona, 30 de gener de 1993 ), l'any 1966 es remodelà i es convertí només en un habitatge, tot respectant-ne la puresa original.
Tecla Jujol i Gibert, filla del genial arquitecte, substituirà per ‘gresite’, els vidres de colors blau i verd, de la fàbrica de Cornella.
l’any 1981 l’adquirirà la Diputació de Barcelona, a fi d'instal•lar-hi un centre psiquiàtric de dia la comprà i la va vendre més tard a (1981).
Joan Bassegoda Nonell (Barcelona, 9 de febrer de 1930 – Barcelona 30 de juliol de 2012), l’any 1988 va fer tasques de rehabilitació i manteniment.
Romandrà uns anys tancada, i fins va ser posada en venda, essent adquirida per la Fundació La Caixa, que encomanarà a Francesc Xavier Asarta i Ferraz ( Graus, Aragó 1936 ), les tasques de rehabilitació.
La Fundació la cedirà a l’Ajuntament, i durant un breu període, l'edifici va estar destinat a equipament municipal – no consta quina mena d’activitats s’hi van dur a terme - fins que al 2006 , el Consistori la va cedir al Col•legi d'Arquitectes de Catalunya per establir-hi la seu de la seva delegació al Baix Llobregat.
Entre els anys 2006 i 2008 el Col•legi d'Arquitectes va dur a terme una nova reforma de la torre a càrrec de l'arquitecte Josep Llobet, que va recuperar part de l'estructura original perduda en la darrera reforma En aquest procés es va eliminar el sostre fals per restablir l'antic sostre de voltes entre bigues de ferro. També es va instal•lar un nou terra —semblant a l'original— en forma d’escaquer amb rajoles de color crema i gris.
Sou pregats d’ampliar i/o esmenar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Josefa Romeu i Grau, vídua de Gibert, tia de l’arquitecte , li va fer l’encàrrec de construir dues cases d'estiueig, donant-li total llibertat en el seu disseny.
El projecte - el primer de Jujol a Sant Joan Despi - va ser aprovat per l'ajuntament l'11 d’octubre de 1913.
Va fer dues cases emmirallades basades en cinc cilindres rematats per un teulat amb cúpules.
Els teulats estan recoberts de mosaic. Hi ha dos cilindres més que allotgen les escales que porten al segon pis i als miradors. Són destacables els treballs de forja a tot l'edifici.
La seva construcció es va aturar amb la primera guerra mundial, però es va finalitzar el 1916.
Després del dies foscos del genocidi contra Catalunya (1936-1939) fou habitada per vàries famílies, la darrera serà la família de Manuel Parellada que n’esdevindrà propietària, i de la mà de l'arquitecte Lluís Bonet Garí ( el Cros, Argentona, Maresme, 1893 — Barcelona, 30 de gener de 1993 ), l'any 1966 es remodelà i es convertí només en un habitatge, tot respectant-ne la puresa original.
Tecla Jujol i Gibert, filla del genial arquitecte, substituirà per ‘gresite’, els vidres de colors blau i verd, de la fàbrica de Cornella.
l’any 1981 l’adquirirà la Diputació de Barcelona, a fi d'instal•lar-hi un centre psiquiàtric de dia la comprà i la va vendre més tard a (1981).
Joan Bassegoda Nonell (Barcelona, 9 de febrer de 1930 – Barcelona 30 de juliol de 2012), l’any 1988 va fer tasques de rehabilitació i manteniment.
Romandrà uns anys tancada, i fins va ser posada en venda, essent adquirida per la Fundació La Caixa, que encomanarà a Francesc Xavier Asarta i Ferraz ( Graus, Aragó 1936 ), les tasques de rehabilitació.
La Fundació la cedirà a l’Ajuntament, i durant un breu període, l'edifici va estar destinat a equipament municipal – no consta quina mena d’activitats s’hi van dur a terme - fins que al 2006 , el Consistori la va cedir al Col•legi d'Arquitectes de Catalunya per establir-hi la seu de la seva delegació al Baix Llobregat.
Entre els anys 2006 i 2008 el Col•legi d'Arquitectes va dur a terme una nova reforma de la torre a càrrec de l'arquitecte Josep Llobet, que va recuperar part de l'estructura original perduda en la darrera reforma En aquest procés es va eliminar el sostre fals per restablir l'antic sostre de voltes entre bigues de ferro. També es va instal•lar un nou terra —semblant a l'original— en forma d’escaquer amb rajoles de color crema i gris.
Sou pregats d’ampliar i/o esmenar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com