Quim Rodon, penjava al blocdefotos.cat el dilluns 11 de març una imatge del santuari d'Elena, conegut també amb el nom de Santa Maria de Sobreroca, el trobem situat al vessant del puig d'Elena (565 metres), a la part més meridional del terme, a la dreta de la riera de Llémena; Coromines en relació al topònim defensa la seva procedència cèltica, de DALO LEMANA [ la Vall dels oms ]. Amb la romanització es farà la translació de cèltic DALO– vall, al VALLIS llatí.
Les primeres dades històriques de Santa Maria d'Elena es remunten al testament fet l'any 1212 per Arnau del Torn, el qual llega 5 sous a "Sancte Marie de Suprarrocha".
L'any 1391 serà esmentat en el testament d'Hug, baró de Santa Pau com a "Santa Maria o capella de Sobreroca"
L’edifici és d'origen romànic, amb algunes remodelacions posteriors. Disposa d'una sola nau i absis semicircular a llevant. La porta d'ingrés és a ponent i es troba protegida per una gran porxada d'època més avançada. El campanar és d'espadanya de doble obertura i s'assenta damunt la paret oest. A sota hi ha una petita finestra que dóna llum a l'interior.
![]()
Fins l'any 1936 s'hi va venerar una imatge de transició entre el romànic i el gòtic de 50 centímetres d'alçada. La verge entronitzada portava corona imperial i sostenia un ceptre amb la mà dreta mentre que amb l'esquerra aguantava el seu fill.
És freqüent trobar-lo esmentat dins del terme d’Amer, a la Comarca de la Selva; a l’equivoc fins s’hi apunten des de la Generalitat de Barcelona, quan proposen fer la caminada anomenada : Ruta de les ermites d'Amer .
Les primeres dades històriques de Santa Maria d'Elena es remunten al testament fet l'any 1212 per Arnau del Torn, el qual llega 5 sous a "Sancte Marie de Suprarrocha".
L'any 1391 serà esmentat en el testament d'Hug, baró de Santa Pau com a "Santa Maria o capella de Sobreroca"
L’edifici és d'origen romànic, amb algunes remodelacions posteriors. Disposa d'una sola nau i absis semicircular a llevant. La porta d'ingrés és a ponent i es troba protegida per una gran porxada d'època més avançada. El campanar és d'espadanya de doble obertura i s'assenta damunt la paret oest. A sota hi ha una petita finestra que dóna llum a l'interior.
Fins l'any 1936 s'hi va venerar una imatge de transició entre el romànic i el gòtic de 50 centímetres d'alçada. La verge entronitzada portava corona imperial i sostenia un ceptre amb la mà dreta mentre que amb l'esquerra aguantava el seu fill.
És freqüent trobar-lo esmentat dins del terme d’Amer, a la Comarca de la Selva; a l’equivoc fins s’hi apunten des de la Generalitat de Barcelona, quan proposen fer la caminada anomenada : Ruta de les ermites d'Amer .