Em decanto pel que fa al topònim de l’Aleixar per la forma de l'àrab al-aysar,‘el fertilíssim’.
Veia un rètol en el que amb fons negre ( indica que l’edifici està sencer ) hi ha una Capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua; faig via pel camí fins arribar al camp de futbol, i en la tornada adverteixo unes runes sense cap dada informativa que presumeixo pertanyen a l’edifici religiós que s’esmenta en el llibre d'Actes del Consell del 1671.
Els nostres ‘amics’ francesos la saquejaven a plaer en els dies de la mal dita ‘ guerra del Francès’.
Els mateixos francesos – de fet la legió estrangera - formant part de les forces reials l’enderrocaven , durant la mal dita Primera Guerra Carlina – en realitat foren Guerres Civils, que tenien un clar transfon genocida, com la darrera de 1936-39 -. Consten propostes de refer-la que no trobaren el recolzament popular.
La no reconstrucció en va evitar noves profanacions, com va succeir tant al temple parroquial de Sant Martí, com a l’ermita de Sant Blai.
La descripció tècnica, és dolorosament certa; edifici de planta rectangular, del qual només en queden quatre parets. La paret del nord es conserva prou sencera. Obra de paredat, amb reforços de maons. La coberta havia estat a dues vessants.
![]()
No tinc aquí el recurs de demanar imatges a l’Arxiu Gavin, al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a la comarca de la Noguera, als que enviaré però aquesta crònica amb la fotografia que recull l’actual estat d’incúria i abandó en que es troba Sant Antoni de Pàdua de l’Aleixar.
Amb una Administració Pública en ‘fallida tècnica’ com a conseqüència de l’estultícia i la corrupció de les ‘elits’ politiques del REINO DE ESPAÑA, pinten bastos per recuperar el patrimoni històric. Suggerim a l’Administració local que pinti de blanc l’interior del dibuix del rètol, això indica que l’edifici està malmès i/o en runes.
Veia un rètol en el que amb fons negre ( indica que l’edifici està sencer ) hi ha una Capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua; faig via pel camí fins arribar al camp de futbol, i en la tornada adverteixo unes runes sense cap dada informativa que presumeixo pertanyen a l’edifici religiós que s’esmenta en el llibre d'Actes del Consell del 1671.
Els nostres ‘amics’ francesos la saquejaven a plaer en els dies de la mal dita ‘ guerra del Francès’.
Els mateixos francesos – de fet la legió estrangera - formant part de les forces reials l’enderrocaven , durant la mal dita Primera Guerra Carlina – en realitat foren Guerres Civils, que tenien un clar transfon genocida, com la darrera de 1936-39 -. Consten propostes de refer-la que no trobaren el recolzament popular.
La no reconstrucció en va evitar noves profanacions, com va succeir tant al temple parroquial de Sant Martí, com a l’ermita de Sant Blai.
La descripció tècnica, és dolorosament certa; edifici de planta rectangular, del qual només en queden quatre parets. La paret del nord es conserva prou sencera. Obra de paredat, amb reforços de maons. La coberta havia estat a dues vessants.
No tinc aquí el recurs de demanar imatges a l’Arxiu Gavin, al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a la comarca de la Noguera, als que enviaré però aquesta crònica amb la fotografia que recull l’actual estat d’incúria i abandó en que es troba Sant Antoni de Pàdua de l’Aleixar.
Amb una Administració Pública en ‘fallida tècnica’ com a conseqüència de l’estultícia i la corrupció de les ‘elits’ politiques del REINO DE ESPAÑA, pinten bastos per recuperar el patrimoni històric. Suggerim a l’Administració local que pinti de blanc l’interior del dibuix del rètol, això indica que l’edifici està malmès i/o en runes.