Seguíem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés el nostre pelegrinatge pel terme d’Artesa de Segre que té una extensió de 175,9 km²
Retratava la façana de l'església parroquial de Sant Climent de Vilves , situada a la parta alta del poble, enturonada junt amb les restes – bàsicament la torre – del castell de Vilves) i algunes cases més.
![]()
Patrimoni Gencat ens explica que és un edifici de planta rectangular d'una sola nau, amb importants reformes i refaccions que han anat modificant de manera molt important la fesomia de l'edifici original, datat cap el segle XII, fins convertir-la en l'església que coneixem avui dia.
La façana principal, la de ponent, és senzilla, amb una porta amb arc de mig punt adovellada, petita finestra allargada i un campanar d'espadanya de dos ulls que corona la façana. Únicament destaca un element decoratiu a banda i banda del campanar, un fris dentat que assenyala el nivell antic de la teulada. Actualment, la nau és coronada a llevant per una testera plana, formada per un envà, darrere del qual hi ha l'absis semicircular del santuari original (avui emprat com a traster). Aquest arc s'hauria obert a la nau mitjançant un estret arc presbiteral, del qual encara es veuen alguns vestigis.
Quan al interior al que no pudíem accedir, com tampoc ho havien fet els que elaboraven la fitxa de patrimoni Gencat, llegia que l'estructura és senzilla, amb volta de canó i teulada format per teula àrab.
L'interior del temple, molt modificat, compta amb grans arrebossats i pintura mural, que junt amb els volums de les capelles i la sagristia emmascara les façanes originals.
Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L'aparell de l'edifici original, visible només a l'absis i en una part de la façana nord, és format per carreuó ben escairat però disposat en filades irregulars i poc uniformes que, juntament amb les proporcions de la nau posen en evidència una obra tardana, possiblement construïda dins el segle XII, però ancorada en la tradició constructiva anterior.
![]()
Ens agradarà també rebre les vostres aportacions en relació al topònim VILVES, del que ens explica el diccionari català, valència, balear, que apareix en un document del segle XVI com VIDUARUM, que evolucionaria del llatí VIÛDAS. Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), amb matisos confirma aquesta procedència d’en ètinom romànic variant antiga del mot VIUDA.
En ambdós casos no hi ha cap explicació per aquest topònim que podem qualificar com ‘curiós’.
El significat dissortadament és aplicable avui a QUASI TOTA LA COMARCA DE LA NOGUERA, i una BONA PART DE LA CATALUNYA INTERIOR.
Ah!, no trobava cap esser humà al que preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, sou pregats de fer-nos-en arribar una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya, us ho compensarà.
Retratava la façana de l'església parroquial de Sant Climent de Vilves , situada a la parta alta del poble, enturonada junt amb les restes – bàsicament la torre – del castell de Vilves) i algunes cases més.
Patrimoni Gencat ens explica que és un edifici de planta rectangular d'una sola nau, amb importants reformes i refaccions que han anat modificant de manera molt important la fesomia de l'edifici original, datat cap el segle XII, fins convertir-la en l'església que coneixem avui dia.
La façana principal, la de ponent, és senzilla, amb una porta amb arc de mig punt adovellada, petita finestra allargada i un campanar d'espadanya de dos ulls que corona la façana. Únicament destaca un element decoratiu a banda i banda del campanar, un fris dentat que assenyala el nivell antic de la teulada. Actualment, la nau és coronada a llevant per una testera plana, formada per un envà, darrere del qual hi ha l'absis semicircular del santuari original (avui emprat com a traster). Aquest arc s'hauria obert a la nau mitjançant un estret arc presbiteral, del qual encara es veuen alguns vestigis.
Quan al interior al que no pudíem accedir, com tampoc ho havien fet els que elaboraven la fitxa de patrimoni Gencat, llegia que l'estructura és senzilla, amb volta de canó i teulada format per teula àrab.
L'interior del temple, molt modificat, compta amb grans arrebossats i pintura mural, que junt amb els volums de les capelles i la sagristia emmascara les façanes originals.
Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L'aparell de l'edifici original, visible només a l'absis i en una part de la façana nord, és format per carreuó ben escairat però disposat en filades irregulars i poc uniformes que, juntament amb les proporcions de la nau posen en evidència una obra tardana, possiblement construïda dins el segle XII, però ancorada en la tradició constructiva anterior.
Ens agradarà també rebre les vostres aportacions en relació al topònim VILVES, del que ens explica el diccionari català, valència, balear, que apareix en un document del segle XVI com VIDUARUM, que evolucionaria del llatí VIÛDAS. Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), amb matisos confirma aquesta procedència d’en ètinom romànic variant antiga del mot VIUDA.
En ambdós casos no hi ha cap explicació per aquest topònim que podem qualificar com ‘curiós’.
El significat dissortadament és aplicable avui a QUASI TOTA LA COMARCA DE LA NOGUERA, i una BONA PART DE LA CATALUNYA INTERIOR.
Ah!, no trobava cap esser humà al que preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, sou pregats de fer-nos-en arribar una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya, us ho compensarà.