Fèiem la sortida 222 el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, Vallès Occidental, 02.05.1926 ), i l’Antonio Mora Vergés ( l’Argentera, el Camps jussà de Tarragona, 01.01.1951 , això vol dir que havíem fet més de 50.000 quilometres, i gastat més 7.000€ en benzina, i una quantitat gens menyspreable en autopistes.
En aquesta ocasió el nostre recorregut des de Castellar a la comarca del Vallès Occidental, ens portava fins a Orta ( sense la H), a la comarca dita de la Terra Alta, quan a l’absència de la H, i fins del Sant, us recomano la lectura de : https://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/04_massip_0.PDF
El sostre demogràfic s’assolia al cens de l’any 1900 amb 2.498 veïns, començava aleshores una davallada que reduïa el nombre fins a 1.189 a darreries de 2016, una pèrdua del 52,4% de població.
Orta, el nucli antic, està en obres, i em costava accedir fins a la Plaça de l’Ajuntament i l’església parroquial advocada a Sant Joan Baptista, o Sant Joan Degollat, com se l’anomena en altres indrets de Catalunya. El 24 juny és la festivitat de Sant Joan Baptista, Precursor del Senyor.(Nativitat). I el 29 agost la del seu martiri.
![]()
Llegia que el temple es començava al segle XIV i s’acabava al segle XVI, moment en què es va ampliar la nau per la banda dels peus, amb un últim tram, i es va construir un cor elevat sobre una volta molt rebaixada pròpia del gòtic tardà.
Patrimoni Gencat ens la descriu així; església gòtica d'una sola nau, capçalera poligonal i cinc capelles laterals. Al mig entre dues capelles s'obre una portalada d'arc apuntat amb arquivoltes i pinacles. La nau és coberta per una volta de creueria amb tres arcs formers i l'absis per una volta gallonada. Als peus de la nau es troba el cor, sota una volta rebaixada amb barana de pedra treballada.
L'exterior presenta grans contraforts amb finestres apuntades, molt esveltes, intercalades. La coberta, de teula, sembra sobrealçada respecte al nivell original.
![]()
La façana principal consta d'una petita porta d'entrada, amb motllures, coronada per un òcul superior. Al damunt hi ha un interessant sistema de desaigües i un magnífic cos de campanes.
El campanar d'espadanya, que corona la façana, fou remodelat al segle XVII.
No podia accedir al interior; sortosament ho havia fet el Josep Giribet Torrelles ( Tàrrega, 1953), autor de la fotografia.
![]()
Els vitralls són del segle XX, ens agradarà tenir noticia del seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Per quan la modificació ‘Oficial’ del nom de la població?.
En aquesta ocasió el nostre recorregut des de Castellar a la comarca del Vallès Occidental, ens portava fins a Orta ( sense la H), a la comarca dita de la Terra Alta, quan a l’absència de la H, i fins del Sant, us recomano la lectura de : https://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/04_massip_0.PDF
El sostre demogràfic s’assolia al cens de l’any 1900 amb 2.498 veïns, començava aleshores una davallada que reduïa el nombre fins a 1.189 a darreries de 2016, una pèrdua del 52,4% de població.
Orta, el nucli antic, està en obres, i em costava accedir fins a la Plaça de l’Ajuntament i l’església parroquial advocada a Sant Joan Baptista, o Sant Joan Degollat, com se l’anomena en altres indrets de Catalunya. El 24 juny és la festivitat de Sant Joan Baptista, Precursor del Senyor.(Nativitat). I el 29 agost la del seu martiri.
Llegia que el temple es començava al segle XIV i s’acabava al segle XVI, moment en què es va ampliar la nau per la banda dels peus, amb un últim tram, i es va construir un cor elevat sobre una volta molt rebaixada pròpia del gòtic tardà.
Patrimoni Gencat ens la descriu així; església gòtica d'una sola nau, capçalera poligonal i cinc capelles laterals. Al mig entre dues capelles s'obre una portalada d'arc apuntat amb arquivoltes i pinacles. La nau és coberta per una volta de creueria amb tres arcs formers i l'absis per una volta gallonada. Als peus de la nau es troba el cor, sota una volta rebaixada amb barana de pedra treballada.
L'exterior presenta grans contraforts amb finestres apuntades, molt esveltes, intercalades. La coberta, de teula, sembra sobrealçada respecte al nivell original.
La façana principal consta d'una petita porta d'entrada, amb motllures, coronada per un òcul superior. Al damunt hi ha un interessant sistema de desaigües i un magnífic cos de campanes.
El campanar d'espadanya, que corona la façana, fou remodelat al segle XVII.
No podia accedir al interior; sortosament ho havia fet el Josep Giribet Torrelles ( Tàrrega, 1953), autor de la fotografia.
Els vitralls són del segle XX, ens agradarà tenir noticia del seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Per quan la modificació ‘Oficial’ del nom de la població?.