Havíem començat una recerca sistemàtica dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista l’any 2015, fins aquella data, retratàvem els edificis ‘monumentals’ que la Mancomunitat de Catalunya aixecava – contra la manifesta voluntat del REINO DE ESPAÑA - , i dels que s’alçaven en el breu període de llibertat i democràcia que representava el govern de la II República, enderrocat ‘manu militari ‘ pels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco.
No teníem – ni tenim – intenció de polemitzar sobre les ‘aportacions’ de la dictadura franquista en el àmbit de la cultura i l’educació, és notori però, que els ‘seus aliats’ no deixaven precisament caure llibres, llibretes i objectes escolars sobre Gernika, Barcelona,.., i tantes i tantes poblacions, oi?.
El Josep Maria Toffoli Carbonell , historiador i ànima de la pàgina d facebook ‘ Tiana, recuperant la història’ , que és el model per a moltes altres que pretenen també recuperar la memòria històrica, publica en relació al col•legi de les Germanes Terciàries Franciscanes dels Sagrats Cors de Jesús i Maria de Tiana a la comarca del Maresme; van sol•licitar al bisbe Jaume Català Albosa (Arenys de Mar, 1 de novembre de 1835 - Barcelona, 1 de març de 1899) el 23 de febrer del 1887 el permís i l’autorització per fer una fundació a Tiana dedicada a l’ensenyament d’infants i adults.
La instancia anava signada per la superiora i rebia el suport del rector de Tiana i de trenta-tres veïns de la localitat.
Es van instal•lar al carrer de Sant Domènech i van fundar el col•legi el dia de Sant Jordi.
![]()
L’1 de maig del mateix any van començar les classes, amb una matricula de 58 nenes grans i 40 pàrvuls.
![]()
![]()
El 26 de març del 1889 es van reunir el Sr. Josep Fàbregas Caneny i Suñé i el seu fill Pere Fàbregas Caneny i Aguilar amb la mare superiora, que davant notari va adquirir mitjançant emfiteusi un terreny que era part de la terra anomenada “Gleva de la Casa”, per edificar-hi.
El 22 d’abril es va beneir el terreny, s’hi va col•locar la primera pedra i a continuació s’hi va començar a treballar a un fort ritme, de manera que el dia del patrocini de Sant Josep, el dijous després de l’octava de Pasqua, la comunitat es va poder traslladar al nou edifici, fet pel mestre d’obres Isidre Reventós i Amiguet (Barcelona, 24 de juny de 1849 - 3 de juliol de 1911), finançat per Concepció de Ventós i situat a la gleva de Can Caneny, al camí de la Conreria.
![]()
El 3 de juliol del 1894 es van inaugura la capella i la campana, capella que va ser substituïda el 1930 per un altre construïda al pati d’entrada de la casa.
Teníem ocasió de visitar la Capella de la Immaculada l’any 2013 el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés :
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/01/capella-de-la-immaculada-de-la-casa.html
![]()
Ens cal l’ajuda de TOTS els catalans, està clar que per arreu, tant al petits nuclis, com als pobles, viles i ciutats de Catalunya, hi havia un o més edificis escolars – en aquella època l’educació era segregada -; hem d’evitar que se’n perdi la memòria, com pretenen les ‘Autoritats’ que no han consideren ‘habitualment’ que els centre escolars siguin considerats ‘monuments’, honor que SI atorguen per exemple a les barraques de pedra seca.
Qui perd la memòria per l’ identitat.
Està clar que al REINO DE ESPAÑA, avui 14.06.2017 en tornarem a tenir una prova, s’aplica sempre allò del LOCO CONOCIDO , o lo malo conocido que bueno por conocer
Esperem les vostres imatges i/o dades relatives a les escoles anteriors a la dictadura franquista, a l’email coneixercatalunya@gmail.com , aquesta és/serà una forma senzilla i ‘eficient’ de fer país. Disculpeu la reiteració però, en matèria del Patrimoni Històrica i/o Artístic de Catalunya, els que no estan ACTIVAMENT A FAVOR, segur que sense tenir-ne consciència s’afegeixen als que treballen de forma massa eficaç per desgracia de tots ACTIVAMENT EN CONTRA.
L’edifici de l’Ajuntament de Tiana, com en moltes poblacions de Catalunya, havia acollit l’escola pública.
No teníem – ni tenim – intenció de polemitzar sobre les ‘aportacions’ de la dictadura franquista en el àmbit de la cultura i l’educació, és notori però, que els ‘seus aliats’ no deixaven precisament caure llibres, llibretes i objectes escolars sobre Gernika, Barcelona,.., i tantes i tantes poblacions, oi?.
El Josep Maria Toffoli Carbonell , historiador i ànima de la pàgina d facebook ‘ Tiana, recuperant la història’ , que és el model per a moltes altres que pretenen també recuperar la memòria històrica, publica en relació al col•legi de les Germanes Terciàries Franciscanes dels Sagrats Cors de Jesús i Maria de Tiana a la comarca del Maresme; van sol•licitar al bisbe Jaume Català Albosa (Arenys de Mar, 1 de novembre de 1835 - Barcelona, 1 de març de 1899) el 23 de febrer del 1887 el permís i l’autorització per fer una fundació a Tiana dedicada a l’ensenyament d’infants i adults.
La instancia anava signada per la superiora i rebia el suport del rector de Tiana i de trenta-tres veïns de la localitat.
Es van instal•lar al carrer de Sant Domènech i van fundar el col•legi el dia de Sant Jordi.
L’1 de maig del mateix any van començar les classes, amb una matricula de 58 nenes grans i 40 pàrvuls.
El 26 de març del 1889 es van reunir el Sr. Josep Fàbregas Caneny i Suñé i el seu fill Pere Fàbregas Caneny i Aguilar amb la mare superiora, que davant notari va adquirir mitjançant emfiteusi un terreny que era part de la terra anomenada “Gleva de la Casa”, per edificar-hi.
El 22 d’abril es va beneir el terreny, s’hi va col•locar la primera pedra i a continuació s’hi va començar a treballar a un fort ritme, de manera que el dia del patrocini de Sant Josep, el dijous després de l’octava de Pasqua, la comunitat es va poder traslladar al nou edifici, fet pel mestre d’obres Isidre Reventós i Amiguet (Barcelona, 24 de juny de 1849 - 3 de juliol de 1911), finançat per Concepció de Ventós i situat a la gleva de Can Caneny, al camí de la Conreria.
El 3 de juliol del 1894 es van inaugura la capella i la campana, capella que va ser substituïda el 1930 per un altre construïda al pati d’entrada de la casa.
Teníem ocasió de visitar la Capella de la Immaculada l’any 2013 el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés :
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/01/capella-de-la-immaculada-de-la-casa.html
Ens cal l’ajuda de TOTS els catalans, està clar que per arreu, tant al petits nuclis, com als pobles, viles i ciutats de Catalunya, hi havia un o més edificis escolars – en aquella època l’educació era segregada -; hem d’evitar que se’n perdi la memòria, com pretenen les ‘Autoritats’ que no han consideren ‘habitualment’ que els centre escolars siguin considerats ‘monuments’, honor que SI atorguen per exemple a les barraques de pedra seca.
Qui perd la memòria per l’ identitat.
Està clar que al REINO DE ESPAÑA, avui 14.06.2017 en tornarem a tenir una prova, s’aplica sempre allò del LOCO CONOCIDO , o lo malo conocido que bueno por conocer
Esperem les vostres imatges i/o dades relatives a les escoles anteriors a la dictadura franquista, a l’email coneixercatalunya@gmail.com , aquesta és/serà una forma senzilla i ‘eficient’ de fer país. Disculpeu la reiteració però, en matèria del Patrimoni Històrica i/o Artístic de Catalunya, els que no estan ACTIVAMENT A FAVOR, segur que sense tenir-ne consciència s’afegeixen als que treballen de forma massa eficaç per desgracia de tots ACTIVAMENT EN CONTRA.
L’edifici de l’Ajuntament de Tiana, com en moltes poblacions de Catalunya, havia acollit l’escola pública.