Seguíem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés el nostre pelegrinatge pel terme d’Artesa de Segre que té una extensió de 175,9 km²
Retratava la façana de l'església parroquial de Sant Miquel de Colldelrat que està davant del nucli més antic d’aquesta població.
![]()
Patrimoni Gencat ens explica que es tracta d'un temple d'una sola nau, aïllat, amb una capella adossada a la paret nord, amb un petit jardí al costat de la paret sud.
La façana, que dóna just al carrer de l'Església, compta amb una gran porta amb arc de mig punt amb dovelles àmplies i regulars amb un escut en relleu a la clau, molt alterat i no se n'observa detalls ni figures o inscripcions. Per sobre hi ha una espitllera rematada amb arc de mig punt i, per sobre d'aquesta,una espadanya amb dues grans obertures, amb sengles campanes, amb una altra petita a sobre, entre aquestes, també amb arc de mig punt. A la part posterior de l'espadanya hi ha un cobert construït recentment.
La coberta, a dues vessants, està acabada amb teula àrab. L'aparell de l'edifici és irregular en sentit ampli. Per una banda, la façana descrita, compta amb una gran regularitat, de sòcol fins espadanya, format per grans carreus regulars. Per contra, la resta de murs presenten un aparell diferent i heterogeni, de petit a gran, col•locat de manera poc ordenada. Només els carreus cantoners situats acuradament trenquen aquesta imatge.
Ens agradarà rebre’n imatges del interior a l’email coneixercatalunya@gmail.com
![]()
Collderat té un nucli molt interessant, i alguns edificis molt notables dels que dissortadament no se’n troba cap dada. Com era allò?. «Spain is different» !!!!!
![]()
Quan al topònim COLLDERAT Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa que descriu el pas estret que separa aquesta vall de la d’Artesa, de Vilves i de la ribera del Segre.
Ah!, no trobava cap esser humà al que preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, sou pregats de fer-nos-en arribar una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Tots o la major dels pobles, viles i ciutats de Catalunya, tenien almenys un personatge il•lustrat que exercia de ‘cronista oficial’, la fusió, absorció, integració de municipis, feta sempre més enllà de les explicacions ‘tècniques’ per motius espuris, feia desaparèixer alhora que aquesta figura, molt sovint la seva obra recollida en llibres d’escassa difusió.
El fair play ens obliga a reconèixer el triomf del feixisme i el cleptofeixisme en la seva lluita per anorrear la nostra història i la nostra cultura, alhora però, cal insistir a les ‘autoritats catalanes’ i a la ciutadania que la recuperació de la memòria històrica passa per fer passos POSITIUS en la bona direcció. O sia, investigar, investigar, investigar,... , abans de que els darrers testimonis vius lliurin la seva ànima al Senyor, i pugin al tros de cel que delimitat amb els colors de la senyera, ens separarà per tota l’eternitat dels nostres enemics seculars.
Retratava la façana de l'església parroquial de Sant Miquel de Colldelrat que està davant del nucli més antic d’aquesta població.
Patrimoni Gencat ens explica que es tracta d'un temple d'una sola nau, aïllat, amb una capella adossada a la paret nord, amb un petit jardí al costat de la paret sud.
La façana, que dóna just al carrer de l'Església, compta amb una gran porta amb arc de mig punt amb dovelles àmplies i regulars amb un escut en relleu a la clau, molt alterat i no se n'observa detalls ni figures o inscripcions. Per sobre hi ha una espitllera rematada amb arc de mig punt i, per sobre d'aquesta,una espadanya amb dues grans obertures, amb sengles campanes, amb una altra petita a sobre, entre aquestes, també amb arc de mig punt. A la part posterior de l'espadanya hi ha un cobert construït recentment.
La coberta, a dues vessants, està acabada amb teula àrab. L'aparell de l'edifici és irregular en sentit ampli. Per una banda, la façana descrita, compta amb una gran regularitat, de sòcol fins espadanya, format per grans carreus regulars. Per contra, la resta de murs presenten un aparell diferent i heterogeni, de petit a gran, col•locat de manera poc ordenada. Només els carreus cantoners situats acuradament trenquen aquesta imatge.
Ens agradarà rebre’n imatges del interior a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Collderat té un nucli molt interessant, i alguns edificis molt notables dels que dissortadament no se’n troba cap dada. Com era allò?. «Spain is different» !!!!!
Quan al topònim COLLDERAT Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa que descriu el pas estret que separa aquesta vall de la d’Artesa, de Vilves i de la ribera del Segre.
Ah!, no trobava cap esser humà al que preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, sou pregats de fer-nos-en arribar una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Tots o la major dels pobles, viles i ciutats de Catalunya, tenien almenys un personatge il•lustrat que exercia de ‘cronista oficial’, la fusió, absorció, integració de municipis, feta sempre més enllà de les explicacions ‘tècniques’ per motius espuris, feia desaparèixer alhora que aquesta figura, molt sovint la seva obra recollida en llibres d’escassa difusió.
El fair play ens obliga a reconèixer el triomf del feixisme i el cleptofeixisme en la seva lluita per anorrear la nostra història i la nostra cultura, alhora però, cal insistir a les ‘autoritats catalanes’ i a la ciutadania que la recuperació de la memòria històrica passa per fer passos POSITIUS en la bona direcció. O sia, investigar, investigar, investigar,... , abans de que els darrers testimonis vius lliurin la seva ànima al Senyor, i pugin al tros de cel que delimitat amb els colors de la senyera, ens separarà per tota l’eternitat dels nostres enemics seculars.