El sol declinava ràpidament quan retratava al Josep Olivé Escarre, davant del gran casal amb torres rodones als angles i merlets, conegut com ‘Castell de Ravós’, avui al terme de Cornella del Terri, a la comarca del Pla de l’Estany.
![]()
![]()
Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de planta quadrangular amb un interessant pati interior, que integra en el seu perímetre l'església parroquial de Ravós, advocada a Sant Cugat. Conserva bona part de l'estructura de la façana de llevant i de migdia amb dues torres de planta circular, en una d'elles encara es conserva la coberta. Les parets són de maçoneria que és arrebossada a les façanes i les cobertes són amb teula àrab a vàries vessants. A la part superior de la façana de llevant es conserven restes de merlets. L'accés principal és situat a la façana de migdia, és un gran portal amb llinda de dovelles tallades en regràs.
Castell palau. Documentat el 1116. Castell de l'ardiaca.
Fou construït durant els segles XII-XIII i, segons Martín de Riquer Morera, VIII comte de Casa Dávalos (Barcelona, 3 de maig de 1914 - ibídem, 17 de setembre de 2013), Luis Monreal y Tejada (Zaragoza, 1912+ Barcelona, 1.11.2005) , formava part de la línia defensiva situada al nord de Girona, que a més era completada pels castells de Medinyà i Sant Julià de Ramis.
Durant molt temps fou de senyoria eclesiàstica, que el 1359 era propietària de pràcticament tot el poble.
Amb la desamortització, el segle XIX el castell esdevé casa de pagès.
Quan al topònim Ravós, com el seu homònim de l’Empordà sobirà, defensem que deriva del llatí RAPIDOSU en el sentit de ‘ ràpids fluvials’. http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200203/memories/rtorne/public_html/llocs.pdf
No agrairem mai a la dinastia Borbònica, el caos que deixaven tant en la toponímia, con en els llinatges o cognoms, els funcionaris de parla castellana, que des de 1714, s’ocupaven dels afers administratius. En aquest sentit no podem deixar de recordar als dictadors que han excel•lit també en aquesta tasca miserable.
No trobava cap esser humà al que preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista. La despoblació de la Catalunya interior, és un dels GRANS problemes que haurà de corregir la República Catalana
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara- , és feina de TOTS.
Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de planta quadrangular amb un interessant pati interior, que integra en el seu perímetre l'església parroquial de Ravós, advocada a Sant Cugat. Conserva bona part de l'estructura de la façana de llevant i de migdia amb dues torres de planta circular, en una d'elles encara es conserva la coberta. Les parets són de maçoneria que és arrebossada a les façanes i les cobertes són amb teula àrab a vàries vessants. A la part superior de la façana de llevant es conserven restes de merlets. L'accés principal és situat a la façana de migdia, és un gran portal amb llinda de dovelles tallades en regràs.
Castell palau. Documentat el 1116. Castell de l'ardiaca.
Fou construït durant els segles XII-XIII i, segons Martín de Riquer Morera, VIII comte de Casa Dávalos (Barcelona, 3 de maig de 1914 - ibídem, 17 de setembre de 2013), Luis Monreal y Tejada (Zaragoza, 1912+ Barcelona, 1.11.2005) , formava part de la línia defensiva situada al nord de Girona, que a més era completada pels castells de Medinyà i Sant Julià de Ramis.
Durant molt temps fou de senyoria eclesiàstica, que el 1359 era propietària de pràcticament tot el poble.
Amb la desamortització, el segle XIX el castell esdevé casa de pagès.
Quan al topònim Ravós, com el seu homònim de l’Empordà sobirà, defensem que deriva del llatí RAPIDOSU en el sentit de ‘ ràpids fluvials’. http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200203/memories/rtorne/public_html/llocs.pdf
No agrairem mai a la dinastia Borbònica, el caos que deixaven tant en la toponímia, con en els llinatges o cognoms, els funcionaris de parla castellana, que des de 1714, s’ocupaven dels afers administratius. En aquest sentit no podem deixar de recordar als dictadors que han excel•lit també en aquesta tasca miserable.
No trobava cap esser humà al que preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista. La despoblació de la Catalunya interior, és un dels GRANS problemes que haurà de corregir la República Catalana
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara- , és feina de TOTS.