En la visita que fèiem el Josep Sansalvador Castellet, del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín); el Feliu Añaños Masllovet, Director de la pàgina moianes.net; i el Tomàs Irigaray Lopez , i l’Antonio Mora Vergés, al Santuari de Coaner , em sobtava trobar el retaule, màxim quan venien de la Capella de la Pietat, del mas la Riera, que va patir una destrucció quasi total, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.
Trobava una publicació del Pau Claramonte Villanueva : http://pauclaramonte.com/node/174
SANTUARI MARE DE DÉU DEL COANER
Restauració del Retaule barroc del Santuari de la Mare de Déu del Coaner, obra de Segimon Pujol (Gurb 1668 – Folgueroles 1759) l'any 1716.
Coaner és un petit poble de la comarca del Bages, format per masos dispersos, pertanyent al municipi de Sant Mateu del Bages. El Santuari de la Mare de Déu es troba enmig d'un paratge boscós format per pi blanc i alzina, es tracta de la reserva forestal més important de la comarca. Ben a prop, es troba l'església romànica de Sant Julià i la torre preromànica de l'antic castell.
Pel que fa al Santuari, es tracta d'una construcció de l'any 1654 i que presenta un retaule datat l'any 1716 de la mà de Segimon Pujol (Gurb 1668 – Folgueroles 1759), pertanyent a la família de retaulistes originària de Gurb (Osona) com ho demostren altres obres com el Retaule de Santa Maria de Casserres, el retaule Major de Sant Llorenç de Morunys, el retaule del roser de Matamargó o el de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès, entre d'altres.
Aquest retaule del Coaner, realitzat en fusta policromada i daurada, es tracta d'un retaule clàssic per la seva simetria i està format per cinc carrers, la predel•la, tres cossos i un àtic. La seva estructura és reticular i s'adapta a la forma absidial de la capella. Les escenes dels relleus que formen els cossos tracten escenes narratives de la vida de Jesús i la Verge. Els acompanyen també altres elements com les columnes salomòniques, així com gran diversitat de motius ornamentals de tipologia vegetal, en molts casos en forma de flors i fulles de vinya i raïm.
L'estat de conservació del retaule era força deficient, concretament a causa dels despreniments i aixecaments de la policromia amb perills de noves pèrdues originats pels forts contrastos d'humitat i temperatura produïts per uns problemes de la coberta. Durant aquest temps, es van produir filtracions d'aigua que van afectar la cohesió de la policromia.
És per aquest motiu que la intervenció s'ha centrat fonamentalment en la fixació i consolidació del retaule. No obstant, s'ha aprofitat per netejar i desinsectar tota la part posterior del retaule com a mètode preventiu per tal d'evitar nova proliferació d'insectes xilòfags. També s'ha realitzat una neteja superficial de tot el conjunt per tal de retirar la pols i brutícia acumulada.
Una vegada fixada la policromia, s'ha recol.locat al seu emplaçament original del retaule una quarantena de peces desubicades, fruit de trencaments o altres motius desconeguts. Finalment, s'ha reintegrat les pèrdues de policromia per aconseguir una visió més unitària del conjunt.
La intervenció, que s'ha portat a terme en bastida de 8 metres , s'ha realitzat per un equip dirigit pels restauradors Oriol Mora Grau i Montserrat Xirau Pena.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmai.com de les circumstancies que van fer possible la salvació d’aquest valuós patrimoni històric i/o artístic.
![]()
Hem deixaven un comentari; ‘suposo que als"faieros"els faria mandra baixar a Coaner a cremar aquest bonic retaule’.
No busqueu cap relació amb les ‘ faies’ , manifestacions culturals del Pirineu que han estat reconegudes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per una resolució del Comitè intergovernamental per a la salvaguarda del Patrimoni immaterial, de la UNESCO, de data 1 de novembre de 2015. El comentari es refereix als membres de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), que excel•lien dissortadament en matèria de destrucció del patrimoni històric i/o artístic, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.
Imagino que l’aïllament va ajudar en la salvació, dissortadament no va servir per evitar la destrucció de la capella de la Mare de Déu de la Pietat de la masia de la Riera. La meva tesis – que es va donar en més indrets de Catalunya – és que el nombre de persones de Coaner que deien haver destruït el retaule, superava en nombre i VALOR, a les que venien a fer-ho des de Súria, o des d’altres indrets més apartats, podríem parlar d’una ‘resistència activa’, que es donaria també, al terme de Riner, al Santuari del Miracle de Solsona.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No sabem en quina data es va portar la imatge de la Mare de Déu de Coaner, a l’església de la Colònia Valls. Fora patètic que hagués superat un conflicte bèl•lic, i no hagues pogut superar la PAX FRANQUISTA.
Trobava una publicació del Pau Claramonte Villanueva : http://pauclaramonte.com/node/174
SANTUARI MARE DE DÉU DEL COANER
Restauració del Retaule barroc del Santuari de la Mare de Déu del Coaner, obra de Segimon Pujol (Gurb 1668 – Folgueroles 1759) l'any 1716.
Coaner és un petit poble de la comarca del Bages, format per masos dispersos, pertanyent al municipi de Sant Mateu del Bages. El Santuari de la Mare de Déu es troba enmig d'un paratge boscós format per pi blanc i alzina, es tracta de la reserva forestal més important de la comarca. Ben a prop, es troba l'església romànica de Sant Julià i la torre preromànica de l'antic castell.
Pel que fa al Santuari, es tracta d'una construcció de l'any 1654 i que presenta un retaule datat l'any 1716 de la mà de Segimon Pujol (Gurb 1668 – Folgueroles 1759), pertanyent a la família de retaulistes originària de Gurb (Osona) com ho demostren altres obres com el Retaule de Santa Maria de Casserres, el retaule Major de Sant Llorenç de Morunys, el retaule del roser de Matamargó o el de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès, entre d'altres.
Aquest retaule del Coaner, realitzat en fusta policromada i daurada, es tracta d'un retaule clàssic per la seva simetria i està format per cinc carrers, la predel•la, tres cossos i un àtic. La seva estructura és reticular i s'adapta a la forma absidial de la capella. Les escenes dels relleus que formen els cossos tracten escenes narratives de la vida de Jesús i la Verge. Els acompanyen també altres elements com les columnes salomòniques, així com gran diversitat de motius ornamentals de tipologia vegetal, en molts casos en forma de flors i fulles de vinya i raïm.
L'estat de conservació del retaule era força deficient, concretament a causa dels despreniments i aixecaments de la policromia amb perills de noves pèrdues originats pels forts contrastos d'humitat i temperatura produïts per uns problemes de la coberta. Durant aquest temps, es van produir filtracions d'aigua que van afectar la cohesió de la policromia.
És per aquest motiu que la intervenció s'ha centrat fonamentalment en la fixació i consolidació del retaule. No obstant, s'ha aprofitat per netejar i desinsectar tota la part posterior del retaule com a mètode preventiu per tal d'evitar nova proliferació d'insectes xilòfags. També s'ha realitzat una neteja superficial de tot el conjunt per tal de retirar la pols i brutícia acumulada.
Una vegada fixada la policromia, s'ha recol.locat al seu emplaçament original del retaule una quarantena de peces desubicades, fruit de trencaments o altres motius desconeguts. Finalment, s'ha reintegrat les pèrdues de policromia per aconseguir una visió més unitària del conjunt.
La intervenció, que s'ha portat a terme en bastida de 8 metres , s'ha realitzat per un equip dirigit pels restauradors Oriol Mora Grau i Montserrat Xirau Pena.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmai.com de les circumstancies que van fer possible la salvació d’aquest valuós patrimoni històric i/o artístic.
Hem deixaven un comentari; ‘suposo que als"faieros"els faria mandra baixar a Coaner a cremar aquest bonic retaule’.
No busqueu cap relació amb les ‘ faies’ , manifestacions culturals del Pirineu que han estat reconegudes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per una resolució del Comitè intergovernamental per a la salvaguarda del Patrimoni immaterial, de la UNESCO, de data 1 de novembre de 2015. El comentari es refereix als membres de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), que excel•lien dissortadament en matèria de destrucció del patrimoni històric i/o artístic, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.
Imagino que l’aïllament va ajudar en la salvació, dissortadament no va servir per evitar la destrucció de la capella de la Mare de Déu de la Pietat de la masia de la Riera. La meva tesis – que es va donar en més indrets de Catalunya – és que el nombre de persones de Coaner que deien haver destruït el retaule, superava en nombre i VALOR, a les que venien a fer-ho des de Súria, o des d’altres indrets més apartats, podríem parlar d’una ‘resistència activa’, que es donaria també, al terme de Riner, al Santuari del Miracle de Solsona.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No sabem en quina data es va portar la imatge de la Mare de Déu de Coaner, a l’església de la Colònia Valls. Fora patètic que hagués superat un conflicte bèl•lic, i no hagues pogut superar la PAX FRANQUISTA.