Ens arribàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés fins l’ermita romànica d'una sola nau, de planta rectangular i un absis lateral, advocada a Santa Magdalena, dita de Noves o Novas per trobar-se prop del mas homònim.
![]()
![]()
Patrimoni Gencat ens diu que les parets portants són fetes amb carreus de pedra irregular en alguns sectors. Presenta una interessant espadanya amb dos finestrals d'arc de mig punt, de gran alçada. La nau és de volta de canó, interiorment enguixada. La coberta és de teula a dues vessants.
L'església, malgrat les modificacions, conserva bona part dels elements romànics, com l'espadanya.
Al segle XIII el mas Noves pertanyia al jueu Mair de Banyoles. La capella fou incorporada al mas i se’n abandonà el culte catòlic al passar a mans dels jueus.
Al segle XV o XVI es va iniciar novament el culte a Santa Magdalena, fins a l’any 1544 però, no apareix aquesta capella en les visites pastorals. Pels voltants d'aquells anys es va renovar el culte a la capella i fou construït el retaule. No em sabien dir, si com a Coaner o al Santuari del Miracle, es salvava el Retaule per la 'resistència passiva' dels camosins enfront dels ' faieros'. Ens agradarà tenir-ne noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com
![]()
Tenia ocasió de retratar l’interior a traves dels vidres.
Ens explica un senyor d’edat, de la família que fan de masovers que a Santa Magdalena s’hi celebra el culte regularment.
Quan al topònim Camós, Manuel Bofarull i Terrades (Badalona, Barcelonès 01-12-1923 + Badalona, Barcelonès 10-08-2009) recull la seva possible procedència del gamó o porrassa , ‘gènere de plantes herbàcies vivaces, de la família de les liliàcies, d’arrel fibrosa o formada per un fascicle de tubercles; de fulles totes basals, lanceolades, linears o fistuloses; de flors blanques o rosades, amb sis tèpals, disposades en raïm o en panícula; i de fruits en càpsula’.
![]()
Qualsevol dada relativa a Santa Magdalena de Noves, i/o al topònim Camós, sou pregats d’explicar-nos-la a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Patrimoni Gencat ens diu que les parets portants són fetes amb carreus de pedra irregular en alguns sectors. Presenta una interessant espadanya amb dos finestrals d'arc de mig punt, de gran alçada. La nau és de volta de canó, interiorment enguixada. La coberta és de teula a dues vessants.
L'església, malgrat les modificacions, conserva bona part dels elements romànics, com l'espadanya.
Al segle XIII el mas Noves pertanyia al jueu Mair de Banyoles. La capella fou incorporada al mas i se’n abandonà el culte catòlic al passar a mans dels jueus.
Al segle XV o XVI es va iniciar novament el culte a Santa Magdalena, fins a l’any 1544 però, no apareix aquesta capella en les visites pastorals. Pels voltants d'aquells anys es va renovar el culte a la capella i fou construït el retaule. No em sabien dir, si com a Coaner o al Santuari del Miracle, es salvava el Retaule per la 'resistència passiva' dels camosins enfront dels ' faieros'. Ens agradarà tenir-ne noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com
Tenia ocasió de retratar l’interior a traves dels vidres.
Ens explica un senyor d’edat, de la família que fan de masovers que a Santa Magdalena s’hi celebra el culte regularment.
Quan al topònim Camós, Manuel Bofarull i Terrades (Badalona, Barcelonès 01-12-1923 + Badalona, Barcelonès 10-08-2009) recull la seva possible procedència del gamó o porrassa , ‘gènere de plantes herbàcies vivaces, de la família de les liliàcies, d’arrel fibrosa o formada per un fascicle de tubercles; de fulles totes basals, lanceolades, linears o fistuloses; de flors blanques o rosades, amb sis tèpals, disposades en raïm o en panícula; i de fruits en càpsula’.
Qualsevol dada relativa a Santa Magdalena de Noves, i/o al topònim Camós, sou pregats d’explicar-nos-la a l’email coneixercatalunya@gmail.com