L'església de Sant Iscle i Santa Victòria del veïnat rural de Centenys, està isolada, just quan comencen les poques edificacions d’aquest nucli agregat a Esponellà.
![]()
![]()
Patrimoni Gencat ens explica que la construcció és d'una sola nau amb absis semicircular poc sortit amb finestra de doble esqueixada. Amb posterioritat s'hi afegiren dues capelles laterals situades a la banda nord i la sagristia que amaga la meitat de l'absis. La nau presenta els murs amb carreus ben tallats, cornisa de pedra i volta de canó apuntada també de carreus. La portada situada a ponent és d'arc adovellat de mig punt amb llinda i timpà. Hi ha un cor, afegit segurament del segle XVIII. D'aquesta època serien també les dues capelles laterals i el campanar actual de planta quadrada i coberta piramidal que substitueix l'original d'espadanya. L'actual coberta es troba recrescuda amb unes golfes que haurien tingut ús defensiu. Es conserven les espitlleres.
El lloc és esmentat l'any 923 amb el topònim "Cantens" i "Sentens". L'any 1001 Centenys pertanyia al monestir de Cuixà.
Llegia que en el mur de l'esquerra, mirant l'altar, hi ha una làpida de l'any 1331, on hi consta que Joan Mitjavila, mercader de València, amb orígens en aquesta parròquia, va pagar una custòdia de plata i va donar una làmpada votiva. Dissortadament trobar oberta avui una església fora dels horaris de culte, és més difícil que trobar un ‘polític professional’ honest.
![]()
Al costat de l’església hi ha el fossar, lluny de les afirmacions del Rei Carles III, aquesta ubicació no ha comportat CAP PROBLEMA per al veïnat. Tampoc , val a dir-ho, enlloc d’Europa on es qualificava aquella operació de treure els cementiris fora dels nuclis urbans, com el ‘primer pelotazo urbanístic ’ del REINO DE ESPAÑA. Que la corrupció és endèmica i sistèmica, ja ho sabíeu, oi?.
M’explicaven que a la rectoria – com va ser tradició a Catalunya – s’impartien les primeres lletres abans de la dictadura franquista; és oportú recordar que el mot ‘ escolà’ té un primer significat ‘ el que va a l’escola’, i un segon en la nostra llengua amb el que es designa als que ajuden al sacerdot a l’altar. En llengua castellana se’ls anomena MONAGUILLOS.
Retratava també l’escola ‘civil’ anterior al franquisme, i les runes de la que va funcionar a partir de la dècada dels anys 40 del segle XX, de la que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del seu autor.
Patrimoni Gencat ens explica que la construcció és d'una sola nau amb absis semicircular poc sortit amb finestra de doble esqueixada. Amb posterioritat s'hi afegiren dues capelles laterals situades a la banda nord i la sagristia que amaga la meitat de l'absis. La nau presenta els murs amb carreus ben tallats, cornisa de pedra i volta de canó apuntada també de carreus. La portada situada a ponent és d'arc adovellat de mig punt amb llinda i timpà. Hi ha un cor, afegit segurament del segle XVIII. D'aquesta època serien també les dues capelles laterals i el campanar actual de planta quadrada i coberta piramidal que substitueix l'original d'espadanya. L'actual coberta es troba recrescuda amb unes golfes que haurien tingut ús defensiu. Es conserven les espitlleres.
El lloc és esmentat l'any 923 amb el topònim "Cantens" i "Sentens". L'any 1001 Centenys pertanyia al monestir de Cuixà.
Llegia que en el mur de l'esquerra, mirant l'altar, hi ha una làpida de l'any 1331, on hi consta que Joan Mitjavila, mercader de València, amb orígens en aquesta parròquia, va pagar una custòdia de plata i va donar una làmpada votiva. Dissortadament trobar oberta avui una església fora dels horaris de culte, és més difícil que trobar un ‘polític professional’ honest.
Al costat de l’església hi ha el fossar, lluny de les afirmacions del Rei Carles III, aquesta ubicació no ha comportat CAP PROBLEMA per al veïnat. Tampoc , val a dir-ho, enlloc d’Europa on es qualificava aquella operació de treure els cementiris fora dels nuclis urbans, com el ‘primer pelotazo urbanístic ’ del REINO DE ESPAÑA. Que la corrupció és endèmica i sistèmica, ja ho sabíeu, oi?.
M’explicaven que a la rectoria – com va ser tradició a Catalunya – s’impartien les primeres lletres abans de la dictadura franquista; és oportú recordar que el mot ‘ escolà’ té un primer significat ‘ el que va a l’escola’, i un segon en la nostra llengua amb el que es designa als que ajuden al sacerdot a l’altar. En llengua castellana se’ls anomena MONAGUILLOS.
Retratava també l’escola ‘civil’ anterior al franquisme, i les runes de la que va funcionar a partir de la dècada dels anys 40 del segle XX, de la que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del seu autor.