Retratava al Josep Olivé Escarré davant de l’església parroquial de Camallera advocada a Sant Bartomeu.
![]()
Patrimoni Gencat ens diu ; edifici d'una sola nau amb creuer i cúpula semiesfèrica, i la capçalera de planta rectangular actualment orientada a tramuntana. Fou objecte d'una reforma efectuada a mitjans del segle XX que va amagar les restes de l'edifici original i va canviar l'orientació de la nau. Així doncs, el primitiu temple romànic amb absis semicircular orientat a llevant, fou transformat en el creuer del temple actual, amb l'antic presbiteri reconvertit en capella lateral. Alhora, amb l'ampliació de l'edifici cap al sud mitjançant la construcció d'una nova nau, l'església presenta una planta assimilada a la creu llatina. La nau principal està coberta amb volta de canó, inclòs el presbiteri actual, mentre que el transsepte presenta la volta lleugerament apuntada, amb l'antic absis cobert amb volta de quart d'esfera. La cúpula, sostinguda per petxines i situada a la intersecció entre les dues naus, presenta un tambor cilíndric amb diverses obertures. La comunicació entre els espais es fa a través d'arcs de mig punt bastits amb carreus de pedra motllurats. Als peus de la nau principal hi ha el cor i a l'absis, la porta que dóna accés a la sagristia, presenta la llinda gravada amb l'any 1741. L'accés a l'interior del temple no es va canviar amb la reforma contemporània i es continua fent pel costat de ponent de l'actual transsepte. La façana principal presenta una portalada rectangular amb l'emmarcament de pedra, coronada per un frontó triangular i emmarcada amb pinacles rematats amb relleus circulars, i per sobre, un rosetó adovellat amb reixa de ferro. Ambdues obertures estan integrades dins la decoració que guarneix la façana. Un petit plafó integrat al parament recorda la reforma efectuada l'any 1951 per l’arquitecte Joan Maria de Ribot i de Balle (Girona, 24 de febrer de 1919 - Girona, 21 de setembre del 2014). A l'extrem sud hi ha el campanar, amb la base quadrangular bastida amb pedra ben escairada i la resta construït en totxo. Presenta una alçada considerable, amb obertures d'arc rebaixat a la part superior i coberta piramidal.
Llegia – les esglésies malacostumen a trobar-se tancades- que a l'interior del temple, destaquen les pintures al fresc de la cúpula, obra de Josep Maria Prim i Guytó (Barcelona, 1907 – 1973). També destaca una làpida de pedra situada damunt la porta d'accés al cor, gravada amb caràcters gòtics i la data de 1343. L'absis de la primitiva església és en l'actualitat la capella del Roser.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com posar ‘ en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és feina de TOTHOM.
Patrimoni Gencat ens diu ; edifici d'una sola nau amb creuer i cúpula semiesfèrica, i la capçalera de planta rectangular actualment orientada a tramuntana. Fou objecte d'una reforma efectuada a mitjans del segle XX que va amagar les restes de l'edifici original i va canviar l'orientació de la nau. Així doncs, el primitiu temple romànic amb absis semicircular orientat a llevant, fou transformat en el creuer del temple actual, amb l'antic presbiteri reconvertit en capella lateral. Alhora, amb l'ampliació de l'edifici cap al sud mitjançant la construcció d'una nova nau, l'església presenta una planta assimilada a la creu llatina. La nau principal està coberta amb volta de canó, inclòs el presbiteri actual, mentre que el transsepte presenta la volta lleugerament apuntada, amb l'antic absis cobert amb volta de quart d'esfera. La cúpula, sostinguda per petxines i situada a la intersecció entre les dues naus, presenta un tambor cilíndric amb diverses obertures. La comunicació entre els espais es fa a través d'arcs de mig punt bastits amb carreus de pedra motllurats. Als peus de la nau principal hi ha el cor i a l'absis, la porta que dóna accés a la sagristia, presenta la llinda gravada amb l'any 1741. L'accés a l'interior del temple no es va canviar amb la reforma contemporània i es continua fent pel costat de ponent de l'actual transsepte. La façana principal presenta una portalada rectangular amb l'emmarcament de pedra, coronada per un frontó triangular i emmarcada amb pinacles rematats amb relleus circulars, i per sobre, un rosetó adovellat amb reixa de ferro. Ambdues obertures estan integrades dins la decoració que guarneix la façana. Un petit plafó integrat al parament recorda la reforma efectuada l'any 1951 per l’arquitecte Joan Maria de Ribot i de Balle (Girona, 24 de febrer de 1919 - Girona, 21 de setembre del 2014). A l'extrem sud hi ha el campanar, amb la base quadrangular bastida amb pedra ben escairada i la resta construït en totxo. Presenta una alçada considerable, amb obertures d'arc rebaixat a la part superior i coberta piramidal.
Llegia – les esglésies malacostumen a trobar-se tancades- que a l'interior del temple, destaquen les pintures al fresc de la cúpula, obra de Josep Maria Prim i Guytó (Barcelona, 1907 – 1973). També destaca una làpida de pedra situada damunt la porta d'accés al cor, gravada amb caràcters gòtics i la data de 1343. L'absis de la primitiva església és en l'actualitat la capella del Roser.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com posar ‘ en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és feina de TOTHOM.