Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.
llegia que previ enderrocament del Castell de Verges es va construir a principis de segle XX l'edifici que acollia l'Ajuntament i les Escoles de Verges. Tant la composició simètrica de la façana com la distribució interior, segueixen les pautes d'un estil neoclàssic. Tant per les seves dimensions com per la seva sobrietat, l'edifici es va adaptar a les altres edificacions que configuren el centre urbà.
Amb esperit de modernitat la República desenvolupà una política d'inversió pública millorant els serveis de la població rural. Les escoles d'Ultramort, Serra de Daró, Sant Jordi i l'edifici de Verges, són exemples d'arquitectura culta integrada a l'arquitectura popular a través d'una racionalització de les formes constructives vernacles de cada una d'elles realitzades en un estil diferent, mostra de l'eclecticisme constructiu de l'època. De l'Ajuntament de Verges cal destacar la façana esgrafiada i el motlluratge de cornisa i frontó.
![]()
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Verges&page=4&pos=31
En el plànol conservat, signat per Joan Maria de Ribot i de Balle (Girona, 24 de febrer de 1919 - Girona, 21 de setembre del 2014) l'any 1965, la planta baixa es destinava a escola i la planta pis a les dependències de l'Ajuntament i a 3 habitatges pels mestres. Suposem que aquest plànol respon a un projecte de reforma.
Actualment, l'edifici de la Placeta acull les dependències municipals, perquè l'any 1972 es va construir un nou edifici escolar (CEIP Francesc Cambó) vegeu reg. 5056.
L’escola pública de Sant Jordi Desvalls, fou projectada l’any 1932 , per l’Emili Blanch i Roig , (La Pera, 30 d'octubre de 1897 - Girona, 9 de gener de 1996) que figura a la llista dels arquitectes que patien la represàlia del , franquisme : http://www.foroporlamemoria.info/agenda_fm/2004/arquitectos_29102004.htm
A l'Empordà en aquella època treballaven força els arquitectes, Emili Blanch i Roig (La Pera, 30 d'octubre de 1897 - Girona, 9 de gener de 1996 ) i l’Isidre Bosch i Batallé (Vilanna, 1875-1960), ens agradarà tenir confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com de qui va ser l’autor de l’edifici de l’Ajuntament i Escoles de Verges , ho preguntarem al seu alcalde alcaldia@verges.cat
Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.
Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts
Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.
Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.
llegia que previ enderrocament del Castell de Verges es va construir a principis de segle XX l'edifici que acollia l'Ajuntament i les Escoles de Verges. Tant la composició simètrica de la façana com la distribució interior, segueixen les pautes d'un estil neoclàssic. Tant per les seves dimensions com per la seva sobrietat, l'edifici es va adaptar a les altres edificacions que configuren el centre urbà.
Amb esperit de modernitat la República desenvolupà una política d'inversió pública millorant els serveis de la població rural. Les escoles d'Ultramort, Serra de Daró, Sant Jordi i l'edifici de Verges, són exemples d'arquitectura culta integrada a l'arquitectura popular a través d'una racionalització de les formes constructives vernacles de cada una d'elles realitzades en un estil diferent, mostra de l'eclecticisme constructiu de l'època. De l'Ajuntament de Verges cal destacar la façana esgrafiada i el motlluratge de cornisa i frontó.
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Verges&page=4&pos=31
En el plànol conservat, signat per Joan Maria de Ribot i de Balle (Girona, 24 de febrer de 1919 - Girona, 21 de setembre del 2014) l'any 1965, la planta baixa es destinava a escola i la planta pis a les dependències de l'Ajuntament i a 3 habitatges pels mestres. Suposem que aquest plànol respon a un projecte de reforma.
Actualment, l'edifici de la Placeta acull les dependències municipals, perquè l'any 1972 es va construir un nou edifici escolar (CEIP Francesc Cambó) vegeu reg. 5056.
L’escola pública de Sant Jordi Desvalls, fou projectada l’any 1932 , per l’Emili Blanch i Roig , (La Pera, 30 d'octubre de 1897 - Girona, 9 de gener de 1996) que figura a la llista dels arquitectes que patien la represàlia del , franquisme : http://www.foroporlamemoria.info/agenda_fm/2004/arquitectos_29102004.htm
A l'Empordà en aquella època treballaven força els arquitectes, Emili Blanch i Roig (La Pera, 30 d'octubre de 1897 - Girona, 9 de gener de 1996 ) i l’Isidre Bosch i Batallé (Vilanna, 1875-1960), ens agradarà tenir confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com de qui va ser l’autor de l’edifici de l’Ajuntament i Escoles de Verges , ho preguntarem al seu alcalde alcaldia@verges.cat
Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.
Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts
Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.
Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.