El Marcel Morató Tort, amb qui tinc ganes de retrobar-me properament , potser cercant els castells de Selmella i Saburella a les terres del Camp sobirà de Tarragona, m’enviava un email amb imatges de l'església de Santa Maria d'Hortoneda, al Pallars jussà, la descripció de patrimoni Gencat ens diu que és un edifici profundament transformat.
![]()
Consta d'una sola nau, tot i que resten vestigis de les naus laterals amb finestra de doble esqueixada i aparell de carreu irregular, coberta amb volta apuntada amb llunetes i reforçada per tres arcs torals amb el presbiteri a ponent i l'accés a llevant a través d'un mur corbat que formava part de l'absis. A la nau s'hi han afegit capelles.
Originàriament l'església tenia tres naus, segurament era més allargada i la planta era de tipus basilical amb transsepte, situat al centre de les naus, sense sobresortir respecte de les naus.
L'aparell de les parts originals és de carreu irregular, ben tallat i disposat molt ordenament. Les característiques constructives i tipològiques, com també els vestigis d'ornamentació conservats demostren clarament que l'església d'Hortoneda és un edifici concebut amb plena aplicació de les formes llombardes de l'arquitectura del segle XI. La tipologia que segueix s'inscriu dins de l'estil llombard (dins de la línea de Sant Pere de Ponts i Sant Pere de Galligants, etc).
L’any 1785, en una visita pastoral, consta que el seu interior hi havia dos altars, el principal i un de secundari, i una petita sagristia, però no tenia fonts baptismals.
Cap a l’any 1904 s'erigeix com a parròquia independent, fet que motiva la construcció de les fonts baptismals.
Era un notable exemplar del romànic pel seu campanar vuitavat damunt del creuer de l'església, que fou aterrat cap a la meitat del segle XX a causa de la imminent caiguda que feia preveure el seu precari estat. Al campanar en forma d'espadanya figura la data, inscrita: 1946.
![]()
Al costat de l’església hi ha el fossar.
Hi ha una Hortoneda al terme de Clariana de Cardener a la comarca del Solsonès.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/05/can-blanch-clariana-de-cardener.html
El topònim en la forma actual evoca un indret feraç, molt fèrtil. Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) explica l'origen d'Hortoneda com a derivat del nom comú preromà Artone, nom d'una planta, que donaria un Artó transformat en Hortó per la parla popular, assimilant-se finalment a Hort. Subscrivim la tesis de Joan Coromines i Vigneaux.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Consta d'una sola nau, tot i que resten vestigis de les naus laterals amb finestra de doble esqueixada i aparell de carreu irregular, coberta amb volta apuntada amb llunetes i reforçada per tres arcs torals amb el presbiteri a ponent i l'accés a llevant a través d'un mur corbat que formava part de l'absis. A la nau s'hi han afegit capelles.
Originàriament l'església tenia tres naus, segurament era més allargada i la planta era de tipus basilical amb transsepte, situat al centre de les naus, sense sobresortir respecte de les naus.
L'aparell de les parts originals és de carreu irregular, ben tallat i disposat molt ordenament. Les característiques constructives i tipològiques, com també els vestigis d'ornamentació conservats demostren clarament que l'església d'Hortoneda és un edifici concebut amb plena aplicació de les formes llombardes de l'arquitectura del segle XI. La tipologia que segueix s'inscriu dins de l'estil llombard (dins de la línea de Sant Pere de Ponts i Sant Pere de Galligants, etc).
L’any 1785, en una visita pastoral, consta que el seu interior hi havia dos altars, el principal i un de secundari, i una petita sagristia, però no tenia fonts baptismals.
Cap a l’any 1904 s'erigeix com a parròquia independent, fet que motiva la construcció de les fonts baptismals.
Era un notable exemplar del romànic pel seu campanar vuitavat damunt del creuer de l'església, que fou aterrat cap a la meitat del segle XX a causa de la imminent caiguda que feia preveure el seu precari estat. Al campanar en forma d'espadanya figura la data, inscrita: 1946.
Al costat de l’església hi ha el fossar.
Hi ha una Hortoneda al terme de Clariana de Cardener a la comarca del Solsonès.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/05/can-blanch-clariana-de-cardener.html
El topònim en la forma actual evoca un indret feraç, molt fèrtil. Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) explica l'origen d'Hortoneda com a derivat del nom comú preromà Artone, nom d'una planta, que donaria un Artó transformat en Hortó per la parla popular, assimilant-se finalment a Hort. Subscrivim la tesis de Joan Coromines i Vigneaux.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com