Llegia que l'any 1185 l'església de Sant Sadurní de Garrigoles fou cedida de Girona a l'ordre dels cavallers del Sant Sepulcre que hi establiren una comunitat.
L’any 1210 el lloc de Garrigoles, juntament amb el veí de les Olives, passaren a integrar-se als dominis, importants a l’Empordà jussà, de l'abadia benedictina de Santa Maria d'Amer.
A finals del segle XIV, ambdós llocs figuren com a pertanyents a la baronia de Verges; al segle XVII eren de la batllia reial de Verges.
De Sant Sadurní de Garrigoles, a la comarca del Empordanet, ens diu patrimoni Gencat; edifici d’una nau amb capçalera de planta semicircular. La volta de la nau és apuntada i seguida, l'arc triomfal també apuntat -doble, en degradació- i la volta de l'absis té forma ametllada. Les finestres romàniques són de doble esqueixada.
![]()
En el frontis, a ponent, hi ha la portada, de tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà llis i amb guardapols i motllures incurvades. Al capdamunt s'hi obre una finestra d'arc de mig punt. El mur és coronat per una espadanya de dos pisos amb arcades dobles de mig punt, el superior afegit tardanament.
![]()
El frontó de l'extrem de llevant de la nau sobrepuja el nivell de la coberta, el seu vèrtex és rematat per una creu grega inscrita en un cercle de pedra. A la cornisa exterior del mur meridional, hi ha un petit personatge esculpit en relleu. L'aparell romànic és de carreus ben escairats i polits.
Les capelles laterals afegides al mur N van ser enderrocades en la restauració dels anys 70.
Ens ensenyava l’àlbum de records un dels veïns, veiem imatges de casaments, batejos,..., manifestacions de vida que son ara dissortadament escadusseres a Garrigoles.
Quan al topònim en la documentació antiga Garrigolas (Segle X), diminutiu plural de garriga. [terreny no conrat, poblat de mates i arbusts i d'arbres no gaire grossos], ens evoca una terra pobra i dura.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , posar ‘ en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és feina de tothom
L’any 1210 el lloc de Garrigoles, juntament amb el veí de les Olives, passaren a integrar-se als dominis, importants a l’Empordà jussà, de l'abadia benedictina de Santa Maria d'Amer.
A finals del segle XIV, ambdós llocs figuren com a pertanyents a la baronia de Verges; al segle XVII eren de la batllia reial de Verges.
De Sant Sadurní de Garrigoles, a la comarca del Empordanet, ens diu patrimoni Gencat; edifici d’una nau amb capçalera de planta semicircular. La volta de la nau és apuntada i seguida, l'arc triomfal també apuntat -doble, en degradació- i la volta de l'absis té forma ametllada. Les finestres romàniques són de doble esqueixada.
En el frontis, a ponent, hi ha la portada, de tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà llis i amb guardapols i motllures incurvades. Al capdamunt s'hi obre una finestra d'arc de mig punt. El mur és coronat per una espadanya de dos pisos amb arcades dobles de mig punt, el superior afegit tardanament.
El frontó de l'extrem de llevant de la nau sobrepuja el nivell de la coberta, el seu vèrtex és rematat per una creu grega inscrita en un cercle de pedra. A la cornisa exterior del mur meridional, hi ha un petit personatge esculpit en relleu. L'aparell romànic és de carreus ben escairats i polits.
Les capelles laterals afegides al mur N van ser enderrocades en la restauració dels anys 70.
Ens ensenyava l’àlbum de records un dels veïns, veiem imatges de casaments, batejos,..., manifestacions de vida que son ara dissortadament escadusseres a Garrigoles.
Quan al topònim en la documentació antiga Garrigolas (Segle X), diminutiu plural de garriga. [terreny no conrat, poblat de mates i arbusts i d'arbres no gaire grossos], ens evoca una terra pobra i dura.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , posar ‘ en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és feina de tothom