Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.
La canònica de Lledó fou secularitzada (com totes les canòniques catalanes) l’any 1592 ( a Lledó, però la butlla del papa Climent no fou promulgada fins el 1596), d'aleshores fins al 1835( desamortització dels béns de l’església ) subsistí com a col•legiata, m’explicaven al Restaurant la Plaça – que us recomano molt - que al indret que ocupava l'antiga església de Sant Joan, advocació que hi ha perdurat fins a temps molt recents, hi havia l’escola.
![]()
Des de l'any 1929, la seva església de Santa Maria, és la parroquial de Lledó, en substitució de la de Sant Feliu.
![]()
Fotografia de Josep Salvany Blanch. 1912. Biblioteca de Catalunya
L'església de Sant Feliu ubicada en la part més alta de la població és una edificació d'enormes proporcions i harmoniosa estructura. Malgrat ésser d'origen romànic, l'església actual fou construïda el segle XVIII i la seva façana està inacabada perquè hi manca un dels campanars; des del 1929 està tancada al culte. Obrint una sepultura prop de l'església de Sant Feliu es desenterrà una fogoneta de bronze de forma sisavada que, per base del fogó, duu tres patges figurant les potes d'un lleó en forma d'encenser, d'època visigòtica datable del segle VII, d'origen copte, actualment al museu episcopal de Vic, i un retaule gòtic dedicat a sant Tomàs, del segle XIV, avui al Museu d'Art de Catalunya.
![]()
La capella dels Apòstols, Sant felip i sant Jaume, s'aixeca a dos quilòmetres de Lladó, en el Puig Valentí, al costat del camí que porta a Sant Martí Sasserra i seguint pel costat de la casa de can Pasqual s'arriba a la part més aturonada on hi ha la capella dels Apòstols que està documentada al segle XIV i datable als segles XVI i XVII. És costum tradicional que el primer dia de maig s'hi fa una arrossada popular que aplega una gran gentada.
![]()
Quan al topònim, Lladó no és un derivat del lledó, fruit de l'arbre que fa uns fruits petits i dolços que se'n diuen lledons, molt corrent en aquestes contrades. Estudis bastant exhaustius d'historiadors o filòlegs eminents com Balari i Jovany, Joan Corominas, Alcover, Casas i Carbó o Pere Vayreda diuen que un primitiu colonitzador romà va construir la seva a l'empar de la deessa Latona, de la mitologia grega protectora de les mares, que els romans van emmanllevar als grecs, i se la van apropiar. En vincular-la el propietari al seu llinatge va vincular, també, la vil•la transformant-lo en el mas Latone, o sigui, mas de la deessa.
http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/viewFile/93126/164638
Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. El ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és la pitjor de les noticies, tant pel que fa a la ciutadania, com al patrimoni històric i/o artístic.
Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts
Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.
Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.
La canònica de Lledó fou secularitzada (com totes les canòniques catalanes) l’any 1592 ( a Lledó, però la butlla del papa Climent no fou promulgada fins el 1596), d'aleshores fins al 1835( desamortització dels béns de l’església ) subsistí com a col•legiata, m’explicaven al Restaurant la Plaça – que us recomano molt - que al indret que ocupava l'antiga església de Sant Joan, advocació que hi ha perdurat fins a temps molt recents, hi havia l’escola.
Des de l'any 1929, la seva església de Santa Maria, és la parroquial de Lledó, en substitució de la de Sant Feliu.
Fotografia de Josep Salvany Blanch. 1912. Biblioteca de Catalunya
L'església de Sant Feliu ubicada en la part més alta de la població és una edificació d'enormes proporcions i harmoniosa estructura. Malgrat ésser d'origen romànic, l'església actual fou construïda el segle XVIII i la seva façana està inacabada perquè hi manca un dels campanars; des del 1929 està tancada al culte. Obrint una sepultura prop de l'església de Sant Feliu es desenterrà una fogoneta de bronze de forma sisavada que, per base del fogó, duu tres patges figurant les potes d'un lleó en forma d'encenser, d'època visigòtica datable del segle VII, d'origen copte, actualment al museu episcopal de Vic, i un retaule gòtic dedicat a sant Tomàs, del segle XIV, avui al Museu d'Art de Catalunya.
La capella dels Apòstols, Sant felip i sant Jaume, s'aixeca a dos quilòmetres de Lladó, en el Puig Valentí, al costat del camí que porta a Sant Martí Sasserra i seguint pel costat de la casa de can Pasqual s'arriba a la part més aturonada on hi ha la capella dels Apòstols que està documentada al segle XIV i datable als segles XVI i XVII. És costum tradicional que el primer dia de maig s'hi fa una arrossada popular que aplega una gran gentada.
Quan al topònim, Lladó no és un derivat del lledó, fruit de l'arbre que fa uns fruits petits i dolços que se'n diuen lledons, molt corrent en aquestes contrades. Estudis bastant exhaustius d'historiadors o filòlegs eminents com Balari i Jovany, Joan Corominas, Alcover, Casas i Carbó o Pere Vayreda diuen que un primitiu colonitzador romà va construir la seva a l'empar de la deessa Latona, de la mitologia grega protectora de les mares, que els romans van emmanllevar als grecs, i se la van apropiar. En vincular-la el propietari al seu llinatge va vincular, també, la vil•la transformant-lo en el mas Latone, o sigui, mas de la deessa.
http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/viewFile/93126/164638
Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. El ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és la pitjor de les noticies, tant pel que fa a la ciutadania, com al patrimoni històric i/o artístic.
Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts
Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.
Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.