Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.
Llegia al Mapa de patrimoni del Masnou ; des de la seva constitució com a municipi independent, l'any 1825, es va fer evident la necessitat de construir una casa de la vila. En un principi, les reunions consistorials se celebraven a la casa rectoral o a les pròpies cases de l'alcalde o el secretari.
En actes del Ple del 1834 es té constància dels problemes derivats de la manca d'un edifici propi, ja que els veïns del secretari escoltaven les reunions i interferien en els Plens. Aquell any, l'alcalde Joan Rubis va encarregar a l'arquitecte Miquel Garriga i Roca (Alella, 14 de gener de 1808 - Barcelona, 14 d'octubre de 1888 ) el projecte de construcció de l'actual edifici en uns terrenys que la família de gaspar Malet havia adquirit el 1755. El nou edifici acolliria les escoles públiques, l'habitació del mestre, una quadra als baixos i habitacions a l'entresòl per la tropa.
![]()
Fotografia de Jaume Meneses
A l'Ajuntament també s'hi va instal•lar la venda de bitllets de tren i, més endavant, la oficina de telègraf. Les obres es van adjudicar a Francisco Batlle de Barcelona, amb un pressupost de 91.150 rals de velló, 7.706 rals menys que el pressupost inicial concedit a Miquel Garriga i Roca. Per costejar les obres, es va crear una Comissió de prestamistes i una junta de veïns. Va ser el gremi de mareantes, però, qui va aportar més capital, mitjançant avançaments que l'Ajuntament va anar tornant. Després del conflicte bèl•lic que desfermava la SEDICIÓ dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà – qualificat pels ‘guanyadors’ com Guerra Civil i/o Cruzada - es va haver de restaurar pels danys provocats pel conflicte armat.
L'any 1950 es va aprovar el projecte de reforma del saló de sessions del Ple que s'inauguraria un any després amb una galeria de pintura de masnovins il•lustres
La descripció tècnica ens diu, Edifici amb tres façanes de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos i coberta plana practicable a mode de terrat.
La façana principal, orientada a migdia, es disposa simètricament i es divideix horitzontalment en dos trams, separats per la balconada amb balustrada d'obra: la planta baixa, de pedra, on hi ha la porta d'accés amb arc de mig punt, flanquejada per dos baixos relleus; i el primer i segon pis, recorreguts per les quatre columnes amb capitell corinti, que sostenen l'entaulament que corona l'edifici. Aquest s'ornamenta amb l'escut esculpit del municipi, sobre un rellotge de sol. A la balconada, entre les columnes, hi ha dues escultures femenines.
Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, o destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.
Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.
Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts
Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.
Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol dels amics lectors a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.
Llegia al Mapa de patrimoni del Masnou ; des de la seva constitució com a municipi independent, l'any 1825, es va fer evident la necessitat de construir una casa de la vila. En un principi, les reunions consistorials se celebraven a la casa rectoral o a les pròpies cases de l'alcalde o el secretari.
En actes del Ple del 1834 es té constància dels problemes derivats de la manca d'un edifici propi, ja que els veïns del secretari escoltaven les reunions i interferien en els Plens. Aquell any, l'alcalde Joan Rubis va encarregar a l'arquitecte Miquel Garriga i Roca (Alella, 14 de gener de 1808 - Barcelona, 14 d'octubre de 1888 ) el projecte de construcció de l'actual edifici en uns terrenys que la família de gaspar Malet havia adquirit el 1755. El nou edifici acolliria les escoles públiques, l'habitació del mestre, una quadra als baixos i habitacions a l'entresòl per la tropa.
Fotografia de Jaume Meneses
A l'Ajuntament també s'hi va instal•lar la venda de bitllets de tren i, més endavant, la oficina de telègraf. Les obres es van adjudicar a Francisco Batlle de Barcelona, amb un pressupost de 91.150 rals de velló, 7.706 rals menys que el pressupost inicial concedit a Miquel Garriga i Roca. Per costejar les obres, es va crear una Comissió de prestamistes i una junta de veïns. Va ser el gremi de mareantes, però, qui va aportar més capital, mitjançant avançaments que l'Ajuntament va anar tornant. Després del conflicte bèl•lic que desfermava la SEDICIÓ dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà – qualificat pels ‘guanyadors’ com Guerra Civil i/o Cruzada - es va haver de restaurar pels danys provocats pel conflicte armat.
L'any 1950 es va aprovar el projecte de reforma del saló de sessions del Ple que s'inauguraria un any després amb una galeria de pintura de masnovins il•lustres
La descripció tècnica ens diu, Edifici amb tres façanes de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos i coberta plana practicable a mode de terrat.
La façana principal, orientada a migdia, es disposa simètricament i es divideix horitzontalment en dos trams, separats per la balconada amb balustrada d'obra: la planta baixa, de pedra, on hi ha la porta d'accés amb arc de mig punt, flanquejada per dos baixos relleus; i el primer i segon pis, recorreguts per les quatre columnes amb capitell corinti, que sostenen l'entaulament que corona l'edifici. Aquest s'ornamenta amb l'escut esculpit del municipi, sobre un rellotge de sol. A la balconada, entre les columnes, hi ha dues escultures femenines.
Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, o destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.
Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.
Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts
Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.
Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol dels amics lectors a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.