Havíem endegat amb la casa dita el Riumbau , una col•laboració amb el Claudi Pagès Puig, que disposa d’un excel•lent arxiu fotogràfic de Tona i les seves masies, continuàvem amb el mas el Vendrell, i la seva capella de Sant Ramon Nonat.
Quan a la casa ens diu patrimoni Gencat ; l'edifici té forma allargada i és de destacar l'arc dovellat de la façana principal, mig estroncat per un gran finestral que hi té al damunt. A banda i banda hi ha dos balcons i altres obertures de pedra treballada. A la casa d'esquena a la carretera s'hi accedeix per una gran lliça.
![]()
Galeria amb elements barrocs
Es tracta d'una gran galeria adossada a la part esquerra de l'edifici principal. Té quatre columnes de forma geomètrica que conformen compartiments amb doble arc de mig punt units per motius abarrocats. Dels cinc compartiments, el central uneix els dos arcs formant un escut.
Com a remarcable des del punt de vista artístic hi ha la galeria i un pou, barrocs.
Sembla ser que fou edificada a mitjans a mitjans del segle XVIII ja que en una llinda interior de l'entrada hi trobem la data de 1776 i, a la façana, la inscripció: "Ramon Vendrell - 1758".
Quan a la capella dedicada a Sant Ramon Nonat, edificada l’any 1784, malmesa en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, i restaurada/refeta amb posterioritat, el comentari quasi telegràfic de patrimoni Gencat és força negatiu, renovada i de poc interès artístic, que es troba darrera la casa.
![]()
![]()
![]()
Per descomptat cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, autors de les reformes de la casa, i/o de la capella, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
A la pàgina de l’Ajuntament de Tona, trobava :
http://www.tona.cat/municipi/guia-del-municipi/llocs-dinteres/2013-01-07-mas-vendrell.html
Planta rectangular amb una capella dedicada a Sant Ramon Nonat. La coberta és de doble vessant aràbiga amb vessant d'aigües sobre la façana. I la façana està orientada a migdia, amb una esplèndida galeria de tipus isabelí, que consta de dos pisos de cinc arcs suspesos entre les columnes.
![]()
Es va reformar l’any 1877 per servir d'hotel a causa de la proximitat de la Puda de Segalers. Es conserva en molt bon estat.
La descoberta de la primera deu d’aigües sulfuroses va tenir lloc de manera ocasional el 1874 de mans del Dr. Antoni Bayés i Fuster, a l’indret on posterioment fou creat el Balneari d’Ullastres; aquest balneari, després d’haver funcionat 111 anys, tancà les portes el 1987. Un segon centre fou el Balneari de Segalers, situat entre les propietats de Segalers i el Vendrell. Les aigües de Segalers van ser premiades a l’Exposició Universal de París del 1878 i a la Balneològica de Frankfurt el 1881. El tercer centre fou el manantial de la Roqueta, que fou declarat d’utilitat pública el 1895. Les edificacions del balneari foren aixecades entre el 1885 i el 1890 de mans de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 - Barcelona, 27 de desembre de 1923) , i si bé restà obert fins a la crisi dels balnearis dels anys seixanta, la bonica estructura de l’edifici, el pou, la cúpula i la solemne escala de marbre que duia a la deu foren aterrats el 1974. El darrer balneari que s’obrí a Tona el 1929 fou el de la Codina, que acaba de tancar aquest any per passar a ser un centre de formació particular dels actuals propietaris.
Tona té publicada una llista no exhaustiva de les cases de pagès.
http://www.tona.cat/municipi/tona/cases-de-pages/el-vendrell.html
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’emai coneixercatalunya@gmail.com , divulgar el patrimoni i històric i artístic demana la col•laboració de TOTHOM.
Quan a la casa ens diu patrimoni Gencat ; l'edifici té forma allargada i és de destacar l'arc dovellat de la façana principal, mig estroncat per un gran finestral que hi té al damunt. A banda i banda hi ha dos balcons i altres obertures de pedra treballada. A la casa d'esquena a la carretera s'hi accedeix per una gran lliça.
Galeria amb elements barrocs
Es tracta d'una gran galeria adossada a la part esquerra de l'edifici principal. Té quatre columnes de forma geomètrica que conformen compartiments amb doble arc de mig punt units per motius abarrocats. Dels cinc compartiments, el central uneix els dos arcs formant un escut.
Com a remarcable des del punt de vista artístic hi ha la galeria i un pou, barrocs.
Sembla ser que fou edificada a mitjans a mitjans del segle XVIII ja que en una llinda interior de l'entrada hi trobem la data de 1776 i, a la façana, la inscripció: "Ramon Vendrell - 1758".
Quan a la capella dedicada a Sant Ramon Nonat, edificada l’any 1784, malmesa en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, i restaurada/refeta amb posterioritat, el comentari quasi telegràfic de patrimoni Gencat és força negatiu, renovada i de poc interès artístic, que es troba darrera la casa.
Per descomptat cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, autors de les reformes de la casa, i/o de la capella, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
A la pàgina de l’Ajuntament de Tona, trobava :
http://www.tona.cat/municipi/guia-del-municipi/llocs-dinteres/2013-01-07-mas-vendrell.html
Planta rectangular amb una capella dedicada a Sant Ramon Nonat. La coberta és de doble vessant aràbiga amb vessant d'aigües sobre la façana. I la façana està orientada a migdia, amb una esplèndida galeria de tipus isabelí, que consta de dos pisos de cinc arcs suspesos entre les columnes.
Es va reformar l’any 1877 per servir d'hotel a causa de la proximitat de la Puda de Segalers. Es conserva en molt bon estat.
La descoberta de la primera deu d’aigües sulfuroses va tenir lloc de manera ocasional el 1874 de mans del Dr. Antoni Bayés i Fuster, a l’indret on posterioment fou creat el Balneari d’Ullastres; aquest balneari, després d’haver funcionat 111 anys, tancà les portes el 1987. Un segon centre fou el Balneari de Segalers, situat entre les propietats de Segalers i el Vendrell. Les aigües de Segalers van ser premiades a l’Exposició Universal de París del 1878 i a la Balneològica de Frankfurt el 1881. El tercer centre fou el manantial de la Roqueta, que fou declarat d’utilitat pública el 1895. Les edificacions del balneari foren aixecades entre el 1885 i el 1890 de mans de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 - Barcelona, 27 de desembre de 1923) , i si bé restà obert fins a la crisi dels balnearis dels anys seixanta, la bonica estructura de l’edifici, el pou, la cúpula i la solemne escala de marbre que duia a la deu foren aterrats el 1974. El darrer balneari que s’obrí a Tona el 1929 fou el de la Codina, que acaba de tancar aquest any per passar a ser un centre de formació particular dels actuals propietaris.
Tona té publicada una llista no exhaustiva de les cases de pagès.
http://www.tona.cat/municipi/tona/cases-de-pages/el-vendrell.html
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’emai coneixercatalunya@gmail.com , divulgar el patrimoni i històric i artístic demana la col•laboració de TOTHOM.