Quan retratava l’edifici se’m feia present que en aquest poble del Vallès sobirà, això dels fils penjant de qualsevol manera que pugui enlletgir estèticament el patrimoni de tots, çes una constant, costa d’entendre perquè els consistoris – almenys en els darrers anys - estan formats per ‘gent del país’ , no voldria de cap manera que s’acabés coneixent com l’ Església de Sant Llorenç de Savall dels fils penjats.
S’explica que en els dies foscos del darrer genocidi contra Catalunya 1936-39, concretament el dia 22 de juliol del 1936 membres de la FAI de Rubí i alguns llorençans entraren a l'església, la saquejaren i van estellar i cremar a la plaça l'orgue, l'altar i algunes imatges.
Llegia contràriament a la fitxa tècnica que durant la guerra del 1936-39 fou tan malmesa que gairebé es reféu totalment als anys 40-50 (un medalló esgrafiat a la façana data de 1957, tot i que les obres més importants es van dur a terme l'any 1945).
L'actual edifici es caracteritza per una àmplia façana amb esgrafiats i un petit porxo damunt el portal d'entrada, i un singular cimbori de ceràmica vidriada al costat del campanar llarg i dret (amb una torreta o "cumani", imitant els antics comunidors) que caracteritzen la silueta del poble. Un dels vitralls de l'església és atribuït a Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956)Puig i Cadafalch, net del mas així , malgrat que se’l coneix popularment com Catafau.
![]()
D'entre els elements arquitectònics més antics destaca una petita porta a la façana de migdia semblant a les portes romàniques de la capella del Dalmau o de Sant Llorenç del Munt; fins a les profundes reformes del segle XIX l'entrada al temple es feia per la façana sud.
Els fils dels mal dits ‘serveis públics’ son un afegit innecessari.
S’explica que en els dies foscos del darrer genocidi contra Catalunya 1936-39, concretament el dia 22 de juliol del 1936 membres de la FAI de Rubí i alguns llorençans entraren a l'església, la saquejaren i van estellar i cremar a la plaça l'orgue, l'altar i algunes imatges.
Llegia contràriament a la fitxa tècnica que durant la guerra del 1936-39 fou tan malmesa que gairebé es reféu totalment als anys 40-50 (un medalló esgrafiat a la façana data de 1957, tot i que les obres més importants es van dur a terme l'any 1945).
L'actual edifici es caracteritza per una àmplia façana amb esgrafiats i un petit porxo damunt el portal d'entrada, i un singular cimbori de ceràmica vidriada al costat del campanar llarg i dret (amb una torreta o "cumani", imitant els antics comunidors) que caracteritzen la silueta del poble. Un dels vitralls de l'església és atribuït a Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956)Puig i Cadafalch, net del mas així , malgrat que se’l coneix popularment com Catafau.
D'entre els elements arquitectònics més antics destaca una petita porta a la façana de migdia semblant a les portes romàniques de la capella del Dalmau o de Sant Llorenç del Munt; fins a les profundes reformes del segle XIX l'entrada al temple es feia per la façana sud.
Els fils dels mal dits ‘serveis públics’ son un afegit innecessari.