L’Enric Sànchez-Cid aprofitava els primers dies solejats de la primavera per arribar-se fins a la ‘terra ferma’, ens explica pel que fa a l’accés a l’esglesiola de Sant Salvador de Torrebesses que s’hi veniu des de Lleida, sortint en direcció a Tortosa , passats dos quilòmetres de Sarroca de Lleida , hi ha un desviament a mà esquerra que mena a la població de Torrebesses situada dalt d’un tossal. Hi viuen unes tres-centes persones dedicades a la pagesia i a la petita industria local.
L’actual nom és un compost dels mots torre i besses, fent referència a torres bessones. Aquest nom li van donar els repobladors que, procedien de l’Alt Penedès l’any 1149, van arribar a aquestes terres donades pels comtes catalans després de conquerir-les.
No hi ha constància si abans de l’ocupació àrab de Lleida (719) existia un assentament de població a l’indret. El primer document escrit que parla de la població és de l’any 1297, durant el regnat de Jaume II, on s’esmenta l’església.
El domini posterior de la Cartoixa d’Escala Dei (1451) va suposar una època de progrés i estabilitat al poble, fruit de la tasca metòdica i endreçada dels monjos que, a més, deixaren un ric llegat documental que a permès refer bona part de la història del municipi. Amb la llei de Mendizabal (1835), la presència dels monjos es varen fer fonedissos.
L’església parroquial de Sant Salvadorés un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil lleugerament apuntat i reforçat per dos arcs torals. Un d’ells dóna pas a l’absis semicircular de la mateixa amplada de la nau.
La porta s’obre a ponent i queda situada a un nivell més elevat que l’actual carrer. És d’arc de mig punt amb una arquivolta motllurada recolzada en columnes amb capitells de decoració vegetal. En aquest mateix mur s’obre una finestra d’arc de mig punt i s’aixeca el campanar d’espadanya de dos ulls i un campaneret el corona.
Al mur de migjorn i prop de l’absis es bastí una capella rectangular contemporània a la nau. Al mur de tramuntana i simètrica a la de migjorn, n’hi ha una altra capella, coberta amb volta de creueria d’origen gòtic.
També destaca de la població el Museu i la col·lecció Etnològica fundada per Josep Jané i Periu que recull interessants objectes de la llar, la pagesia, la vida rural, peces de ceràmica (època del bronze), troballes prehistòriques i documents.